 | Per a altres significats, vegeu «tel (llet)». |
 | Aquest article o secció nocita les fonts o necessita més referències per a la sevaverificabilitat. |
Untel,[1][2] també escrittall otell (de l'àrabتل,tall, dialectalment pronunciattel o tel·l; enhebreu תל,tel) és un pujol resultat de l'acumulació i la consegüenterosió de materials dipositats per l'ocupació humana d'un lloc durant llargs períodes, característic del Pròxim i Mitjà Orient, però no exclusivament. Etimològicament, el terme significa ‘turó’ o ‘monticle’, però en català s'empra només per a designar unjaciment arqueològic. Un tel consisteix fonamentalment en l'acumulació demaons de tova i altres elements constructius, amb una alta proporció de pedra omargues, així com una menor quantitat de restes domèstiques. La distribució geogràfica d'aquest fenomen s'estén des de la vall de l'Indus, a l'est, fins al sud-est d'Europa, a l'oest.
La paraula s'usa habitualment com un terme general arqueològic, particularment en l'arqueologia delPròxim Orient. Ara bé, tant en àrab com en hebreu, se'l pot trobar en topònims en el seu sentit original de ‘turó’, independentment que aquest sigui d'origen humà o natural. L'exemple més conegut d'aquest ús és el de la ciutat deTel-Aviv (literalment, enhebreu, ‘el Turó de la primavera’); Tel-Aviv no es troba sobre un tel, sinó sobre un turó. Al Pròxim Orient, sovint una ciutat moderna es troba localitzada a la rodalia d'un antic monticle, moltes vegades amb un nom de tel similar, per exemple, la ciutat d'Arad, a Israel, es troba a uns pocs quilòmetres d'una antic pujol anomenatTel Arad. La ciutat deMossul, a l'Iraq, és propera aTell Hassuna, un dels jaciments arqueològics amb proves més antigues de ceràmica aMesopotàmia. Un ús més adequat del terme és el cas del tel d'Akka, un turó sobre el qual se situa l'actual ciutat israeliana d'Acre.
De vegades, la paraula tel s'aplica erròniament a un jaciment arqueològic la forma del qual no garanteix aquesta designació. El d'Al-Amārna, a l'Egipte central, sovint mal anomenat Tell Al-Amarna, n'és el millor exemple.
La paraulaturca corresponent éshüyük, com aÇatal Hüyük, otepe.[3][4] Els topònims que indiquen monticles d'habitació a la zona delsBalcans es tradueixen sovint com a ‘tomba’:magoula otoumba (pel fet que els petits tels poden confondre's amb facilitat amb túmuls o enterraments) aTessàlia iMacedònia. La paraulamogila s'usa aBulgària,gomila aEslovènia imagura aRomania.
| Història |
|  | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Principals ciutats | ||||||
| Societat i política | ||||||
| Religió | ||||||
| Cultura | ||||||
| Llengües | ||||||
| Arqueologia | ||||||
| Vegeu també | ||||||
