| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (und)Obayemi Babajide Adetokunbo Onafuwa 27 juny 1975 (50 anys)Michigan (EUA) | ||
| Nacionalitat |  Nigèria Estats Units | ||
| Grup ètnic | Negres estatunidencs | ||
| Formació | Universitat de Colúmbia Kalamazoo College | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | Escriptor, fotògraf, historiador de l'art | ||
| Activitat | 2007- | ||
| Ocupador | Bard College | ||
| Membre de | |||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Premis | |||
| |||
| Lloc web | tejucole.com | ||
  | |||
.JPG)
Teju Cole, nascut amb el nomObayemi Babajide Adetokunbo Onafuwa[1] (Nova York,27 de gener de1975) és unescriptor enllengua anglesa,fotògraf ihistoriador de l'art d'origennigerià i nacionalitatestatunidenca.[2]
Va néixer als Estats Units en una família provinent de Nigèria, país on posteriorment es va traslladar i on es va criar. A l'edat de 17 anys va tornar als EUA, país on actualment segueix residint, aBrooklyn (Nova York). Va estudiar alKalamazoo College deMichigan i va estudiar un màster (MA) a laSchool of Oriental and African Studies deLondres (Regne Unit). Actualment estudia un doctorat a laColumbia University de Nova York.[3] És autor de dos llibres, una novel·la curta (Everyday is for the Thief; “El dia a dia és per al lladre”, publicat a Nigèria per l'editorial Cassava Republic),[4][5] i una novel·la tituladaOpen City (originalment publicada per Random House a Nova York, i traduïda al català com “Ciutat oberta” perXavier Pàmies aQuaderns Crema). Actualment exerceix de professor d'escriptura creativa amb el càrrec de Distinguished Writer in Residence alBard College.[6] Teju Cole escriu habitualment a publicacions comThe New York Times,Qarrtsiluni,Chimurenga,The New Yorker,Transition,Tin House iA Public Space. Actualment està treballant en un projecte literari de no-ficció situat aLagos, i una nova obra de nomSmall Fates (“Petits destins”).[7]
La seva novel·la de 2011 té com a centre “l'immigrant nigerià Julius, jove llicenciat que estudia psiquiatria a la ciutat de Nova York, que acaba de tallar amb la seva xicota i passa la major part del seu temps caminant perManhattan immers en els seus pensaments. Els pensaments interiors de Julius ocupen gairebé totOpen City mentre passeja per la ciutat, retratant escenes tant del que té lloc dins del seu cap com esdeveniments del passat que no pot deixar enrere. Per raons que no són del tot clares, els passeigs de Julius canvien en viatges pel món, i passa unes quantes setmanes aBèlgica, on passa una nit inesperadamente amb una dona i on coneix gent interessant. Mentrestant, coneix un bon nombre de persones amb les que sovint té llargues disquisicions sobre filosofia i política. Educat en una escola militar, sembla agraït de trobar aquest tipus de converses. De tornada a Nova York, coneix una jove nigeriana que canvia profundament la forma com es veu a si mateix.”[8]
Open City va ser nominada a la categoria de millor ficció literària del premi National Books Critics Circle Award, atorgat pel cercle de crítics dels Estats Units, i va guanyar el premi Hemingway Foundation/Pen Award de 2012 a la millor novel·la de debut. La traducció a l'alemany realitzada per Christine Richter-Nilsson es va en dur el Premi Nacional de Literatura de 2013. La novel·la ha estat seleccionada per a l'Ondaatje Prize, finalista del Tournament of Books deThe Morning News, i inclosa entre els millors llibres de l'any per la revistaTime de 2011.[9]
L'obra ha rebut ressenyes generalment positives per part dels crítics literaris internacionals. James Book delThe New Yorker compara l'estil literari de Teju Cole amb el deJoseph O'Neill iZadie Smith.[10] ElNew York Times declara que “la importància d'aquesta novel·la rau en la seva honestedat”.[11]The Independent caracteritza el llibre com “hipnòtic”, “paral·litzador” i un “debut sensacional” de Cole.[9] Mentre queTime es va referir al llibre com “una obra profundament original, intel·lectualment estimulant i posseïdora d'un estil tan atractiu com seductor.”[12]
La primera novel·la llarga de Cole va aparèixer en català aQuaderns Crema de la mà del traductorXavier Pàmies el 2012. L'escriptorPatricio Pron va conversar amb ell alCentre de Cultura Contemporània de Barcelona, i va ser entrevistat al telenotícies deTelevisió de Catalunya el 2012.
