 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (it)Teatro dell'Opera di Roma | |||
| Epònim | Domenico Costanzi | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Teatre | |||
| Arquitecte | Achille Sfondrini(en) | |||
| Construcció | 27 novembre 1880 | |||
| Obertura | 27 novembre 1880 | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Roma | |||
| Lloc | Piazza Beniamino Gigli - Roma | |||
| ||||
| Patrimoni monumental d'Itàlia | ||||
| Activitat | ||||
| Capacitat màxima | 1.560 | |||
| Ocupant | Teatro dell'Opera di Roma | |||
| Lloc web | operaroma.it | |||
ElTeatro dell'Opera, conegut històricament com ateatre Costanzi, és unteatre d'òpera deRoma (Itàlia). Va ser inaugurat el27 de novembre de1880 en presència del reiHumbert I d'Itàlia i de la reinaMargarida Teresa amb laSemiramide deRossini, i ha estat seu d'importants estrenes.
El teatre de l'Òpera de Roma va ser originalment conegut com elTeatre Costanzi pel seu constructor, l'empresari Domenico Costanzi (1810-1898). Va ser finançat privadament per Constanzi, qui li va encarregar el projecte a l'arquitecte milanès Achille Sfondrini (1836-1900), un especialista en la construcció i renovació de teatres. Sfondrini va prestar especial atenció en el seu projecte a l'acústica de la sala, que originalment tenia un aforament de 2.212 espectadors, planta de ferradura, tres pisos de llotges, un amfiteatre i dues galeries, que culminaven en una cúpula decorada amb frescos d'Annibale Brugnoli.[1]
Costanzi es va encarregar personalment de la gestió del teatre, i durant el seu mandat es van produir importants estrenes mundials, com el deCavalleria rusticana, dePietro Mascagni. A la mort de Costanzi, el seu fill Enrico es va fer càrrec de l'empresa del teatre, produint-se en la seva etapa el major esdeveniment de la història del teatre: l'estrena deTosca, deGiacomo Puccini (14 de gener de 1900).
En1907, el Teatre Costanzi va ser adquirit per l'empresari Walter Mocchi. A partir de1912, l'esposa de Mocchi, la sopranoEmma Carelli es va encarregar de la direcció. Durant la seva gestió es pot destacar la primera representació a Itàlia deParsifal, deWagner, i la visita dels Ballets Russes deDiaghilev.
En1926 el teatre va ser adquirit per l'Ajuntament de Roma, que va canviar el seu nom aTeatre Reale dell'Opera. Va ser parcialment reconstruït, i reobert el27 de febrer de1928 ambIl Nerone, d'Arrigo Boito. la reconstrucció va consistir, fonamentalment, en la demolició de l'amfiteatre, per afegir un quart pis de llotges, la redecoració de tota la sala, a més de la instal·lació d'un gran llum, de cristall deMurano, de 6 metres de diàmetre. A més, a l'exterior, es va obrir una nova entrada principal en l'actual Piazza Beniamino Gigli.
Després de la proclamació de larepública, el nom del teatre es va canviar aTeatre dell'Opera. En 1958, amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics en 1960, es va escometre una segona reconstrucció, que va canviar radicalment l'estil de l'exterior, construint la façana actual, l'entrada i el foyer. Mantenint la llegendària acústica de la sala, es va restaurar la decoració enestuc, es va instal·lar un sistema de condicionament d'aire, es va eixamplar elprosceni i es va deixar l'aforament en les actuals 1.600 butaques.
Actualment, la temporada de l'Òpera de Roma té la seu principal en l'antic Teatre Costanzi, encara que algunes representacions, principalment ballet i concerts, s'han traslladat al recentment restauratTeatre Nazionale, un antic cinema situat en la Piazza del Viminale, a pocs metres del Costanzi. D'altra banda, des de 1937 es duu a terme una temporada estival de representacions a l'aire lliure en l'escenari aixecat en lesTermes de Caracalla.[1]
