![]() | Per a altres significats, vegeu «Teano». |
Biografia | |
---|---|
Naixement | segleVI aC (>600(Gregorià))![]() Crotona (Itàlia) ![]() |
Mort | segleV aC (<500)![]() |
Activitat | |
Ocupació | matemàtica, compositora, poetessa, ballarina, filòsofa, astrònoma, escriptora![]() |
Activitat | (Floruit: segleVI aC![]() |
Família | |
Cònjuge | Pitàgores![]() |
Fills | Telauges, Arignota de Samos, Mnèsarc de Crotona, Mia, Damo![]() |
Teano (Theano,Θεανώ) fou una filòsofa de l'escola pitagòrica que visqué en elsegle VIaC. Ha estat considerada com la possible dona o deixebla dePitàgores, tot i que també se l'ha citat com l'esposa deBrontí. Tant la identitat del seu pare com el seu lloc de naixement són incerts. Se li han atribuït molts escritspitagòrics des de l'antiguitat, incloses cartes i fragments de tractats filosòfics, tot i que la seva autoria segueix sent contestable per molts acadèmics moderns.
Se sap molt poc sobre la vida de Teano, i els escassos detalls que es coneixen provenen de fonts antanyasses i, sovint, són contradictòries.[1] La informació històrica de què es disposa en l'actualitat no és suficient per a demostrar si Teano va existir realment o si fou una invenció depitagòrics posteriors que atribuïren el seu nom a les seves obres. SegonsPorfiri, Teano va néixer aCreta i era filla de Pitonax.[2][3]. D'altra banda, al catàleg d'Aristoxen de Tarant, d'acord amb el que citaIàmblic de Calcis, Teano era l'esposa deBrontí i provenia deMetapont, a laMagna Grècia. Ara bé,Diògenes Laerci afirmà, d'acord amb una tradició del poetaHermesíanax de Colofó, que Teano venia deCrotona, que es casà ambPitàgores i que era la filla deBrontí.[4][5][3]
Diògenes Laerci iCliment d'Alexandria declaren que Teano deixà alguns escrits, tot i que no n'especifiquen els títols.Suides li atribueixὑπομνήματα φιλόσοφα καὶ ἀποφθέγματα καὶ ποίημά τι δἰ ἐπῶν (Les apotemes de Pitàgores,Consells per a dones,De la virtut,De la pietat,De Pitàgores,Comentaris filosòfics), els quals, malauradament, no han sobreviscut. Tot i això, sí que es conserva un fragment breu d'una obra tituladaDe la pietat, tradicionalment atribuïda a Teano, i que pertany l'Antologia d'Estobeu. El que queda de l'obra tracta de l'analogia pitagòrica entre elsnombres i elsobjectes. Pel que fa a les cartes que s'han conservat, gràcies a la tradiciómedieval de la transcripció enmanuscrits, el seu contingut és, fonamentalment, de tema domèstic.
Actualment, però, els acadèmics moderns consideren que tots aquests documents sónpseudoepígrafs,[1][6] ja que foren escrits temps després que Teano hagués mort. Els autors serienpitagòrics posteriors que, suposadament, signaren les seves obres sota unpseudònim femení en un intent de corregir disputes doctrinals entre filòsofs[7] o d'aplicar la filosofia pitagòrica a la vida de les dones.[1] Algunes fonts afirmen que Teano hauria pogut escriure sobre la doctrina de l'aurea mediocritas o daurat punt mitjà, en el camp de la Filosofia, o sobre lasecció àuria, en el de les Matemàtiques.[8][9][10]
L'enciclopèdiaSuides esmenta una Teano deMetapontum o deTuris, també filòsofa pitagòrica, esposa de Carist o de Crotó o de Brontí, que va escriure sobre l'obra de Pitàgores les obres παραινέσεις γυναικείας, i ἀποφθέγματα Πυθαγορείων. Segons Mary Ellen Waithe, es tractaria de dues persones amb el mateix nom[11] o potser algunes de les seves obres fossin el pseudònim d'altres autors.Voula, pàg. 133</ref>