تيماء (ar) | ||||
| ||||
| Tipus | oasi,jaciment arqueològic iassentament humà | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Aràbia Saudita | |||
| Província | Província de Tabuk | |||
| Població humana | ||||
| Llars | 6.280 (2010) | |||
Taymà (àrab:تيماء,Taymāʾ), conegut antigament com aTeman (Ha 3:3), és un granoasi amb una llarga història de poblament, situat al nord-oest de l'Aràbia Saudita, a la ruta comercial entreMedina iDúmat al-Jàndal. Tayma és 264 km al sud-est deTabuk i uns 400 km al nord deMedina. La seva població era de 18.086 habitants el1992.
Recents excavacions arqueològiques mostren que fou habitat des de l'edat del bronze; el 2010 es va trobar una roca amb una inscripció del faraóRamsès III, la primera inscripciójeroglífica en territori saudita. Arran d'aquest descobriment, s'ha suposat que Tayma era escala d'una important ruta comercial per terra entre lamar Roja i lavall del Nil.[cal citació]
Una tauletacuneïformeassíria esmenta Tayma vers740-730 aC i hi ha també inscripcions deSenaquerib iAssarhaddon que l'esmenten. L'oasi es va desenvolupar sorgint una rica i pròspera ciutat amb nombroses fonts i edificis notables.Teglatfalassar III va percebre tribut de Tayma, i Senaquerib va donar el nom de «Porta del Desert» a una de les portes deNínive, tot recordant que «els tributs dels sumuanites i els taymeites entren per ella». Era prou rica al segle vii aC per provocar que elprofeta Jeremies l'esmenti en una profecia (Jr 25:23).
Fou governada per una dinastia local àrab coneguda com elskedarites. Es coneix el nom de dues reines del segle viii aC, Shamsi i Zabibei.
El 539 aC el rei babiloniNabònides es va retirar a Tayma per pregar i escoltar les profecies, deixant el tron al seu fill, la qual cosa mostra que era una plaça prou important. S'hi han trobat inscripcions cuneïformes del segle vi aC i també és esmentada a l'Antic Testament, on rep el nom de Teman, per l'epònimTemà, un dels fills d'Ismael.
Era la ciutat principal d'Aràbia del nord, juntament ambDedan.
A l'inici de l'època cristiana va entrar sota domininabateu i després fou província romana. Segons la tradició àrab fou habitada per una comunitat jueva a la part final del període clàssic; no se sap si es tractava d'exiliats jueus o d'àrabs convertits. Es va oposar aMahoma, però després de la campanya deWadi-l-Qura es van sotmetre i van poder conservar el domini pagant un tribut anual. Tanmateix, sota el califat d'Úmar ibn al-Khattab en foren expulsats. No obstant això, al segle xIbn Hàwqal encara diu que era un lloc més poblat que Tabuk i un mercat per alsbeduïns de la regió.Al-Hamdaní diu que al seu temps, el segle x, hi vivien elsBanu Tayyi.Al-Bakrí, al segle xi, esmenta que produïa moltsdàtils,figues iraïms i diu que tenia una muralla que seguia el curs d'un rierol.
Tayma i la veïnaKhaybar foren visitades perBenjamí de Tudela en algun moment vers 1170. Atès que Benjamí acostumava a visitar llocs amb una comunitat jueva, es pot suposar que aleshores encara hi devien viure jueus. L'estiu del 1181Reinald de Châtillon, arran de la seva incursió per lamar Roja, va atacar una caravana musulmana prop de Tayma, violant la treva entreSaladí i el reiBalduí IV de Jerusalem.
Ja al segle xix, l'oasi fou visitat perCharles M. Dougherty (1877), quan feia poc que el lloc s'havia sotmès a l'autoritat delsBanu Rashid deHail, si bé una tribu encara pagava tribut als antic amos de la regió, elsBanu Sakhr. Més endavant, el lloc fou visitat i estudiat per altres viatgers.Charles Huber iEuting la van visitar el 1884 i el primer hi va descobrir i comprar una estela (avui alMuseu del Louvre) del segle vi aC, enarameu, que dona la llista de déus de Tayma: Ṣalm de Maḥram, Shingala i Ashira; aquesta darrera podria serAixera. Euting va trobar restes de dos temples i algun rastre del castell d'al-Ablak. Jaussen i Savignac hi van estar del 1896 fins al 1914. Philby la va visitar el 1951, poc després de l'assassinat del cap local semiautònom Abd al-Karim Al Rumman, però aleshores el control saudita ja era ferm. Philby comenta que Tayma, abans pròspera, estava en ruïnes. Posteriorment, al trobar-se en la rutaJordània-Tabuk-Medina, ha prosperat notablement. El 1992 la població era de 18.086 habitants, dels quals 15.129 eren saudites. Actualment s'hi estan fent excavacions per part d'un equip alemany.
