Eltawhid (àrab:توحيد,tawḥīd, literalment ‘unitat [de Déu]’, ‘unicitat [de Déu]’) és un concepte central de l'islam que defineix elmonoteisme estricte d'aquestareligió. Aquest concepte sosté que Déu és Un (Wàhid, la idea d'unitat) i Únic (Àhad, la idea d'unicitat). Per als musulmans, la totalitat de l'ensenyament delprofeta Muhàmmad es basa en aquest principi. Eltawhid constitueix l'article de fe més important de l'islam: la primera part de laxahada (el primerpilar de l'islam) és una declaració de la creença en la unicitat de Déu.
L'Alcorà afirma l'existència d'una veritat única i absoluta quetranscendeix el món: un ésser únic i indivisible, que és independent de tota la creació. La indivisibilitat de Déu implica la indivisibilitat de la seva sobirania, la qual cosa, al seu torn, condueix a la noció d'un universjust,moral icoherent. De la mateixa manera, l'Alcorà rebutja ladualitat de Déu argumentant que tant elbé com elmal són un acte creatiu Seu i afirmant que les forces del mal no tenen poder per crear. Donaratributs divins a una entitat creada és l'únicpecat imperdonable mencionat en l'Alcorà.
Els erudits islàmics han interpretat diferentment aquest concepte al llarg de lahistòria. Així, la història intel·lectual islàmica pot entendre's com un desenvolupament gradual de com les successives generacions de creients han entès el significat i les conseqüències de professar la Unitat de Déu: lateologia islàmica, lajurisprudència, lafilosofia, elsufisme i, en certa manera, la comprensió islàmica de lesciències naturals, han tractat d'explicar a diferents nivells el principi deltawhid.
