 | |||||
| |||||
| Tipus | municipi d'Espanya imunicipi del País Valencià | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | Província de València | ||||
| Comarca | Horta Nord | ||||
| Capital | Tavernes Blanques | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 9.824(2025) (14.034,29hab./km²) | ||||
| Gentilici | Taverner,tavernera | ||||
| Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 0,7 km² | ||||
| Altitud | 12 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Montcada | ||||
| Dades històriques | |||||
| Patrocini | Mare de Déu dels Desemparats iSant Roc | ||||
| Dia de mercat | Divendres (matí) | ||||
| Festa patronal | Cap de setmana següent a laMare de Déu d'Agost | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcaldessa | Mari Carmen Marco Aguilar(2015–) | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 46016 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 46237 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 46237 | ||||
| Lloc web | tavernesblanques.es | ||||
Tavernes Blanques és unmunicipi delPaís Valencià a lacomarca de l'Horta Nord que té 9.296 habitants (INE2013).[1] Es tracta d'un dels municipis valencians amb mésdensitat de població, amb 13.361hab/km² en la seua reduïda extensió de 0,70 km². Està al sud de la comarca i limita amb el nord del terme municipal de la ciutat deValència. És travessat de nord a sud per la carreteraCV-300 (antigaN-340 i antiga carretera de València aBarcelona), que constituïx l'eix principal de la població i una de les vies de comunicació més importants de tota la comarca de l'Horta Nord. Població d'origen incert, la seua naturalesa i condicions socioeconòmiques han experimentat considerables canvis durant les últimes dècades delsegle xx.
Encara que oficialment dista quasi 3 km delcentre de la ciutat deValència, els seus termes municipals limiten l'un amb l'altre; Tavernes Blanques forma part de laprimera corona metropolitana de l'Àrea Metropolitana de València.
Limita al sud amb la ciutat deValència, concretament amb l'horta de lapedania dePoble Nou, amb edificis del barri d'Orriols i ambcamps deSant Llorenç,[2] mentre que a l'oest limita amb lapedania valenciana deCarpesa, a l'est amb el municipi d'Alboraia, i al nord amb els deBonrepòs i Mirambell iAlmàssera, amb elbarranc del Carraixet com a frontera natural.
De les explicacions que tracten de justificar el nom deTavernes Blanques, en primer lloc hi ha una referència a la possibilitat de l'existència d'unestavernes en les quals es consentia la venda no només devi sinó també d'aiguardents o "beguda blanca", la qual cosa podria haver donat lloc a la seua denominació.
D'altra banda hi ha la possibilitat que estestavernes estigueren pintades ambcalç i que la denominació vinguera del seu color blanc. També es comenta la possibilitat que el nom es deguera a l'existència en la població de"blanquers" o"adobers de pell", la qual cosa també podria haver donat lloc a la denominació del lloc. Finalment s'estima una altra idea, fonamentada en la suposició que elsòl en el qual s'assentaven les primeres construccions locals fora d'un color blanquinós. Este fet, juntament amb l'existència de lestavernes, també podria haver determinat l'origen del nom de la població.
La denominació oficialTavernes Blanques va ser establida en substitució de l'anterior de"Tabernes Blanques" per un decret delConsell de data25 de gener de 1982, publicat en elDiari Oficial de la Generalitat Valenciana d'1 de febrer de 1982 i en elButlletí Oficial de l'Estat de20 d'abril de 1982.
L'eix principal que vertebra la població de nord a sud és considerada part de laVia Augusta, antigavia romana que comunicavaRoma ambGades. LlavorsTavernes Blanques no seria més d'un grup d'edificis vora a l'important camí, també conegut al llarg dels segles com aVia Heràclia,Via Hercúlia,Camí d'Hanníbal,Camí deMorvedre oCamí Reial deValència aSaragossa iBarcelona.
Després de laconquesta de València el1238 per part del reiJaume I, la població no s'inclou alLlibre del Repartiment, però ja hi ha constància de la seua existència alsegle xiv en estar datat el14 d'abril de1401 unpergamí on es parla d'un veí del"lloch de les Tavernes Blanques, orta de la dita ciutat [València]".[3]
A partir delsegle xv, Tavernes Blanques va constituir unsenyoriu, concedit en1445 a Bernardo Peris. Posteriorment, N'Alfons d'Aragó el va cedir en el seu testament alMonestir de Sant Jeroni de Cotalba, situat a la població d'Alfauir, prop deGandia. El monestir va exercir elsenyoriu del lloc durant més de tres segles, fins que el1835 l'Estat confiscara les propietats eclesiàstiques, exclaustrara als monjos i, després de ladesamortització els senyorius s'aboliren en1837.
Al llarg delsegle xx la població ha anat creixent al mateix temps que les construccions anaven allunyant-se de l'eix principal que era la carretera nacionalN-340. La part nord del municipi, més propera albarranc del Carraixet, formava la"Partida dels Desemparats" que pertanyia al poble veí d'Alboraia fins que el1902 va entrar a formar part de la parròquia de la Santíssima Trinitat de Tavernes Blanques gràcies a la intervenció delCardenal Benlloch, que va passar la seua infància al municipi amb part de la seua família materna, i a la petició expressa dels mateixos veïns. El30 d'octubre de1925 es va annexionar administrativament al municipi.[3]
L'escut oficial del municipi, aprovat pel Ministeri de la Governació en1951, fa referència alsPeris (tresperes en camp de gules) als paresJerònims (unacornucòpia acaramullada) i a les armes delsFabra (llunes minvants i estreles) a més dels camps amb les quatre barres de laCorona d'Aragó.
| any | habitants |
|---|---|
| 1900 | 607 |
| 1910 | 784 |
| 1920 | 960 |
| 1930 | 1.663 |
| 1940 | 2.115 |
| 1950 | 2.182 |
| 1960 | 3.270 |
| 1970 | 4.264 |
| 1981 | 7.191 |
| 1991 | 8.012 |
| 2000 | 8.453 |
| 2005 | 9.186 |
| 2007 | 9.270 |
| 2013 | 9.296 |
| 2022 | 9.222 |
A pesar de les originàriestavernes, l'activitat econòmica del municipi es va centrar en laindústria càrnia. A diferència dels pobles confrontants, caracteritzats per una activitat econòmica lligada a les explotacionsagrícoles i amb amplis termes municipals, Tavernes Blanques es va dedicar a l'explotació debestiarporcí iboví, amb l'establiment porcateres,escorxadors icarnisseries.
L'existència del conegut vulgarment com a "filato" o "garita dels consumers" (que obligava a pagardrets de consum en el límit urbà de la ciutat deValència) feia que el comerç decarn fora del seu límit resultara més econòmic. Així, gràcies a la proximitat entre ambdues poblacions, es justifiquen les activitats d'engreix debestiarporcí iboví, el seu sacrifici i la venda decarn.
Alguns establiments, com l'escorxador de José Marqués Cuñat, van persistir fins a ser seu de marques molt conegudes en el sector, com"Oscar Mayer" i després"Primayor". Lacarnisseria de Ramón Guanter va ocupar l'edifici que després es va destinar a seu administrativa i segon supermercat del grup"Mercadona". No en va la família Roig va ser propietària d'alguns criadors en el poble.
L'activitat d'altra família, els Montañana, va donar lloc a l'establiment de dos indústries de refrescs, les marques comercials de les quals ("El Siglo" i"EKO") van arribar a ser molt populars, encara que no tant com"La Casera" que també va disposar d'un centre de producció i distribució:"Carbónica Valenciana, SA".
L'activitat industrial ha cessat quasi per complet en el municipi, amb les excepcions de la fabricacióartesanal deciris iespelmes a càrrec de l'empresa familiar"Cirios Felipo, SL" fundada el1912 i encara en funcionament, i l'empresa"Lladró" de1953 amb la seua producció internacional d'artístiques figures deporcellana al seu complex conegut com la"Ciutat de laPorcellana".[4]
La pressió demogràfica de la veïna ciutat deValència i l'auge del mercat immobiliari han convertit aTavernes Blanques en un espai quasi exclusivament residencial.
Malgrat tot l'anterior, laindústria de major projecció de les nascudes al municipi és l'empresa deporcellana decorativa. Encara que els germans Juan, José i Vicente Lladró són originaris del veí poble d'Almàssera, on van instal·lar el seu primer taller en1953, la seua producció industrial es va iniciar en una nau de Tavernes Blanques en1958. Va ser allí on van inaugurar la seua escola de formació professional en 1962 i on, el2 de novembre de1967 es va iniciar la construcció de la seua"Ciutat de laPorcellana", un complex industrial, formatiu i d'oci dels treballadors de la firma, la primera fase de la qual es va inaugurar el13 d'octubre de1969. En l'actualitat, la plantilla de l'empresa supera els 2.500 treballadors.
El Ple de l'Ajuntament està format per 13regidors. En leseleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 6 regidors delPartit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 4 delPartit Popular (PP), 1 d'Acord Ciutadà d'Esquerres per la Renovació de Tavernes -Compromís (Acert-Compromís), 1 deCiutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) i 1 d'Unides Podem-Esquerra Unida (Podem-EUPV).
| ||||||
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Partit Socialista del País Valencià-PSOE |  | Carmen Marco Aguilar | 1.994 | 43,21% | 6 ( +2) | |
| Partit Popular |  | Arturo Ros Ribes | 1.237 | 26,80% | 4 ( ) | |
| Acord Ciutadà d'Esquerres per la Renovació de Tavernes -Compromís | Llorenç Soriano Peñas | 506 | 10,96% | 1 ( -2) | ||
| Ciutadans - Partit de la Ciutadania |  | Jesús Cruz Almazán | 302 | 6,54% | 1 () | |
| Vox |  | Laura Carrasco Cozar | 285 | 6,22% | 1 (1) | |
| Altres candidatures[a][b] |  | 263 | 5,70% | 0 ( -1) | ||
| Vots en blanc | | 26 | 0,56% | |||
| Total vots vàlids i regidors | 4.615 | 100 % | 13 | |||
| Vots nuls | 28 | 0,61% | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 4.643 | 64,75%** | ||||
| Abstenció | 2.528* | 32,25%** | ||||
| Total cens electoral | 7.171* | 100 %** | ||||
| Alcaldessa: Carmen Marco Aguilar (PSPV) (15/06/2019) Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (6 vots de PSPV[5]) | ||||||
| Fonts: JEC,[6] JEZ València.[7] M. Interior,[8] Periòdic Ara.[9] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) | ||||||
Des de 2015 l'alcaldessa de Tavernes Blanques és Carmen Marco Aguilar dePSPV-PSOE.[10][11]
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | Francisco Roig Salavert | PSPV-PSOE | 20/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | Francisco Roig Salavert | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | Francisco Roig Salavert | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | Francisco Roig Salavert | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | Miguel Jordá Morales | PSPV-PSOE | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | Miguel Jordá Morales | PSPV-PSOE | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | Arturo Ros Ribes | PP | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | Arturo Ros Ribes | PP | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | Arturo Ros Ribes | PP | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | Carmen Marco Aguilar | PSPV-PSOE | 13/06/2015 | -- |
| 2019-2023 | Carmen Marco Aguilar | PSPV-PSOE | 15/06/2019 | -- |
| Des de 2023 | Arturo Ros Ribes | PP | 17/06/2023 | -- |
La carreteraCV-300 (antigaN-340) travessa el municipi de nord a sud i forma l'eix que vertebra el municipi i que el comunica amb l'avinguda de la Constitució de la ciutat deValència al sud i amb la resta de lacomarca al nord creuant un pont sobre elbarranc del Carraixet. Esta carretera té en projecte la construcció d'una variant per fora del poble per a alliberar el trànsit de vehicles pel centre urbà.[12] Esta via connectarà a mésValència amb la nova variant de laCV-300 que fins ara sols arriba des dePuçol fins aAlbalat dels Sorells. La carretera CV-311 connecta el municipi ambAlboraia a l'est, just passant per davant de la "Ciutat de la Porcellana" deLladró, mentre que el carrer del Doctor Gómez Ferrer enllaça amb el camí del Molí de Canyars cap a l'oest direcció aCarpesa i alCamí de Montcada (CV-315).
Les línies 16 i 36 delsautobusos de l'EMT de València donen servici al municipi i el connecten amb laplaça de l'Ajuntament deValència. La línia 16 arriba fins alpolígon industrial deLladró i elpoliesportiu municipal per a després tornar aValència per l'avinguda de la Constitució, mentre que la línia 36 passa sols per la carretera principal (CV-300) en direcció ales Cases de Bàrcena iVinalesa per a tornar per la mateixa carretera.[13]
La població no disposa d'estacions demetro. Les estacions més pròximes de la xarxa deMetrovalencia són les d'Almàssera, d'Alboraya-Peris Aragó a 600 metres (línia 3), deSant Miquel dels Reis a 800 metres (línia 6) i d'Alboraya-Palmaret a 1000 metres (línia 3).[14] En un futur està projectat l'arribada deltramvia de la futuralínia 2 fins al sud del municipi, i també està construït l'inici d'un túnel amb un ramal des de l'estació d'Alboraya-Peris Aragó amb direcció a Tavernes Blanques.[15]
| En altres projectes deWikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
Municipis del'Horta Nord | |
|---|---|
