Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Taula dels temps geològics

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Representació dels temps geològics.
Representació alternativa dels temps geològics en forma de rellotge.

Lataula dels temps geològics s'utilitza engeologia per descriure i relacionar esdeveniments de lahistòria de la Terra. S'estima que laTerra té al voltant de 4.570 Ma. La taula dels temps geològics s'ha organitzat en períodes, normalment anomenats a partir d'esdeveniments geològics opaleontològics rellevants. Cada quatre anys, laUnió Internacional de Ciències Geològiques (IUGS) organitza elCongrés Geològic Internacional. En l'edició 32a celebrada l'agost del 2004 aFlorència,Itàlia, laComissió Internacional d'Estratigrafia (ICS), que depèn de la IUGS, donà una sèrie de termes oficials de les diferents divisions i subdivisions dels temps geològics. Aquest congrés també ha estat apadrinat per altres organismes, com ara laCommission de la carte géologique du monde (CCGM), establerta aParís. Les darreres escales publicades integren sobretot lesmagnetocronies (inversions del camp magnètic terrestre) i comporten uns cinc o sis nivells i subnivells normalitzats. Les antigues nomenclatures, sobretot les de les eresPrimària,Secundària,Terciària iQuaternària, han estat abandonades en favor de subdivisions més precises i rigoroses. La taula que es presenta a sota utilitza les dades i nomenclatura proposats per la Comissió Internacional d'Estratigrafia. La versió catalana segueix les recomanacions fetes per l'Institut Geològic de Catalunya.

EraPeríodeSèrie/
Època
Esdeveniments importantsData de començament
en milions d'anys en el passat[1]
Fane-
rozoic
CenozoicNeogen[2]HolocèFi de l'època glacial més recent i aparició de lacivilització.0,0117[3]
PlistocèExpansió i posteriorextinció de molts gransmamífers (megafauna del Plistocè); evolució delshumans moderns.1.806 ± 0.005*
PliocèIntensificació de l'època glacial.Clima fred i sec; apareixen elsaustralopitecs, molts delsgèneres actuals de mamífers i elsmol·luscs moderns.5.332 ± 0.005*
MiocèClima moderat;orogènesi a l'hemisferi nord; les famílies modernes demamífers iaus esdevenen recognoscibles. Elscavalls imastodonts es diversifiquen. L'herba s'estén arreu. Apareixen els primershomínids.23.03 ± 0.05*
Paleogen
[2]
OligocèClima càlid; la faunaevoluciona i es diversifica ràpidament, especialment elsmamífers. Evolució i propagació dels tipus moderns d'angiospermes.33.9±0.1*
EocèEls mamífers arcaics (p. ex.,creodonts,condilartres,uintateris, etc.) prosperen i continuen desenvolupant-se durant el període. Aparició de diverses famílies "modernes" de mamífers. Elscetacis primitius es diversifiquen. Aparició de l'herba. Reglaciació de l'Antàrtida i començament de l'època glacial actual.55.8±0.2*
PaleocèClima tropical ambplantes modernes; elsmamífers es diversifiquen en una sèrie de llinatges primitius després de l'extinció dels dinosaures. Primers mamífers grans.65.5±0.3*
MesozoicCretaciSuperiorAparició de lesplantes de flor, juntament amb nous tipus d'insecte. Apareixenpeixosteleostis moderns. Elsammonites,belemnites,rudists,equinoïdeus iesponges marines són comuns. Evolucionen molts tipus nous dedinosaure (tiranosaures,titanosaures,hadrosaures idinosaures banyuts…) i apareixen elscocodrils moderns; almar hi evolucionen elsmosasaures i elstaurons moderns. Poc a poc, lesaus primitives substitueixen elspterosaures. Apareixen elsmonotremes, elsmarsupials i els mamífersplacentaris. Fragmentació deGondwana.99.6±0.9*
Inferior145.5 ± 4.0
JuràssicSuperiorLesgimnospermes (especialment lesconíferes, lesBenettitales, i són comuns lesciques) i lesfalgueres. Hi ha molts tipus de dinosaure, com ara elssauròpodes,carnosaures oestegosaures. Els mamífers són comuns però petits. Primersocells isargantanes. Gran varietat d'ictiosaures iplesiosaures. Elsbivalves, els ammonites i els belemnites són abundants. Els equinoïdeus, elscrinoïdeus, lesestrelles de mar, les esponges de mar i elsbraquiòpodesterebratúlids irinconèl·lids són molt comuns. Divisió dePangea enGondwana iLauràsia.161.2 ± 4.0
Mitjà175.6 ± 2.0*
Inferior199.6 ± 0.6
TriàsicSuperiorElsarcosaures dominen i es diversifiquen a la terra, incloent-hi moltes formes grans; elscinodonts es tornen més petits i més similars als mamífers. Primersdinosaures,mamífers,pterosaures icocodrils. ElsDicrodium són comuns a la terra. Molts gransamfibistemnospòndils aquàtics. Elsictiosaures inotosaures són comuns al mar. Elammonites són extremament comuns. Elscoralls moderns i els peixosteleostis fan la seva aparició, així com molts clades d'insectes moderns.228.0 ± 2.0
Mitjà245.0 ± 1.5
Inferior251.0 ± 0.4*
PaleozoicPermiàLopingiàLes masses continentals s'uneixen per formarPangea. Elssinàpsids (pelicosaures iteràpsids) esdevenen comuns, i elspararèptils i amfibis temnospòndils encara són comuns. Elsgimnospermes substitueixen la flora del Carbonífer a mitjans del període. Evolucionen elsescarabats i lesmosques. La vida marina prospera als coralls d'aigües càlides i someres. Elsbraquiòpodesespirifèrids iprodúctids, elsbivalves, elsforaminífers i els ammonites són abundants. Fi de l'edat glacial permianocarbonífera. A finals del període té lloc l'extinció permiana - el 95% de la vida a la Terra s'extingeix.260.4 ± 0.7*
Guadalupià270.6 ± 0.7*
Cisuralià299.0 ± 0.8*
Carbo-
nífer
[4]/
Pennsil-
vanià
SuperiorApareixen elsinsectes amb ales i prosperen aviat, i alguns d'ells (Protodonata iPalaeodictyoptera) assoleixen grans dimensions. Elsamfibis són comuns i diversos. Primersrèptils iboscos carbonífers (Lepidodendron,Sigillaria,Anularia,Calamites,Cordaites, etc.). Contingut atmosfèric d'oxigen molt alt. Al mar, són comuns els goniatites, braquiòpodes, briozous, bivalves i coralls.306.5 ± 1.0
Mitjà311.7 ± 1.1
Inferior318.1 ± 1.3*
Carbo-
nífer
[4]/
Missis-
sippià
SuperiorGransarbres primitius, primersvertebrats terrestres,aigua salobre i amfibiseuriptèrides; elsrizodonts són els depredadors d'aigua dolça dominant. Al mar, elstaurons primitius són comuns i molt diversos, elsequinoderms (especialment elscrinoïdeus i elsblastoides) són abundants. Elscoralls,briozous i elsbraquiòpodes són molt comuns, així com elsgoniatites. Elstrilobits i elsnautiloides es troben en declivi.Glaciació a l'oest deGondwana.326.4 ± 1.6
Mitjà345.3 ± 2.1
Inferior359.2 ± 2.5*
DevoniàSuperiorPrimerslicòpsids iequisets, aparició delsprogimnospermes (primeres plantes amb llavors), primers arbres (Archaeopteris). Primers insectes (sense ales). Al mar, elsbraquiòpodesstrofomènids iatrípids, els corallsrugosos itabulats, així com elscrinoïdeus, són abundants. Elsammonoides goniatítics són comuns i apareixen elscoleoids. Es redueix el nombre de trilobits. Els àgnats amb armadura entren en declini; les formes de vida importants al mar són elsplacoderms,sarcopterigis iosteïctis, així com elstaurons primitius. Primersamfibis.Euramèrica.)385.3 ± 2.6*
Mitjà397.5 ± 2.7*
Inferior416.0 ± 2.8*
SiluriàPridoliàPrimeresplantes vasculars terrestres;centpeus iartroplèurids, els primerspeixos amb mandíbula iagnatsostracoderms.Els escorpins de mar assoleixen grans dimensions. Elscoralls tabulats i rugosos, els braquiòpodes i els crinoïdeus són abundants; elstrilobits i elsmol·luscs són diversos; elsgraptòlits no tant.418.7 ± 2.7*
Ludlowià422.9 ± 2.5*
Wenlockià428.2 ± 2.3*
Llandoverià443.7 ± 1.5*
OrdoviciàSuperiorElsinvertebrats són molt diversos i inclouen molts nous tipus. Els coralls primitius, braquiòpodes,bivalves,nautiloides,trilobits,ostracodes,briozous, molts tipus d'equinoderms igraptòlits són comuns. Elsconodonts forenvertebrats primitius que s'alimentaven deplàncton i que aparegueren a principis de l'Ordovicià. Edat glacial a finals del període. Primeres plantes terrestres, molt primitives.460.9 ± 1.6*
Mitjà471.8 ± 1.6
Inferior488.3 ± 1.7*
CambriàFurongiàGran diversificació de les formes de vida a l'explosió cambriana; apareixen més de la meitat dels fílums moderns d'animals, així com fílums extints i problemàtics. ElsArcheocyatha foren abundants a principis del Cambrià. Són comuns elstrilobits,priapúlids,esponges de mar,braquiòpodes i moltes altres formes. Apareixen els primerscordats. Elsanomalocàrids són els predadors dominants. Lafauna vendiana entra en declivi i s'extingeix.501.0 ± 2.0*
Mitjà513.0 ± 2.0
Inferior542.0 ± 1.0*
Proter-
ozoic

[5]
Neo-
proterozoic
EdiacariàPrimersanimals multicel·lulars. Lafauna ediacariana prospera arreu del món. Primeresesponges de mar.630 +5/-30*
CriogeniàPossible període deTerra bola de neu;Rodínia comença a fragmentar-se

Primeres alguespluricel·lulars [~750 ma].

850[6]
ToniàPrimera radiació d'acritarcs.1000[6]
Meso-
proterozoic
EsteniàPlataformes altamentmetamòrfiques, com araRodínia, es formen a causa de l'orogènesi.1200[6]
EctasiàEls sediments de les plataformes continuen expandint-se. Primersrodòfits1400[6]
CalimmiàEls sediments de les plataformes continuen expandint-se.1600[6]
Paleo-
proterozoic
EstateriàPrimersacritarcs (eucariotes?).Colúmbia.1800[6]
OrosiriàL'atmosfera terrestre increment el seu contingut d'oxigen.Cràter de Vredefort iConca de Sudbury. Intensaorogènesi.2050[6]
RiaciàFormació de BushvekdGlaciació huroniana.2300[6]
SideriàA la base: màxima abundància de lesformacions de ferro bandat [2.500 Ma].2500[6]
Arqueà
[5]
NeoarqueàEstabilització delscratons més moderns, possible esdeveniment d'inversió delmantell.2800[6]
Mesoarqueà3200[6]
PaleoarqueàPrimersestromatòlits [∼3.300 ma].
Primerscianobacterisproductors d'oxigen [∼3.400 ma].
3600[6]
EoarqueàOrigen de la vida:Procariotes [∼3.900 ma].3800
Hadeà
[5][7]
Imbrià inferior[8]Aquesta era s'encavalca amb la fase final deldarrer bombardeig pesant delsistema solar interior.c.3850
Nectarià[8]El nom prové d'un període de l'escala geològica lunar en el que es formaren molts dels grans cràters de laLluna.c.3920
Grups Basin[8]Les primeres formes de vida que dupliquen molècules deARN poden haver evolucionat a la terra ara fa uns 4.000 milions d'anys.c.3920
Críptic[8]4400 Ma - Mineral més antic conegut, elzircó; 4570 Ma - Formació de laTerra.c.4570

Milions d'anys


Referències

[modifica]
  1. Les dates són lleugerament imprecises, amb petites diferències segons la font. Això és degut principalment a incerteses en ladatació radiomètrica i el fet que els sediments aptes per la datació rarament es troben al lloc idoni de la columna geològica. Les dates i marges d'error indicats són segons laComissió Internacional d'Estratigrafia (International Stratigraphic Chart, 2004). Les dates amb un asterisc indiquen límits en què s'ha trobat unGPSSP
  2. 2,02,1Històricament, elCenozoic estava dividit en les suberesQuaternària iTerciària, així com en els períodesNeogen iPaleogen. Tanmateix, la CIE ha decidit recentment deixar de reconèixer els termes Quaternari i Terciari en la nomenclatura formal
  3. Per a més informació sobre la datació de l'Holocè, vegeu-ne l'article principal
  4. 4,04,1A Nord-amèrica, elCarbonífer se subdivideix enMississippià iPennsylvanià
  5. 5,05,15,2Se sol agrupar elProterozoic,Arqueà iHadeà en elPrecambrià, a vegades anomenatCriptozoic
  6. 6,006,016,026,036,046,056,066,076,086,096,106,11Definits per l'edat absoluta (GSSA)
  7. Tot i el seu ús comú, l'Hadeà no és un eó formal i no s'ha acordat un límit inferior de l'Eoarqueà. L'Hadeà també ha rebut els noms de Priscoà o Azoic
  8. 8,08,18,28,3Aquests noms venen de l'escala geològica lunar. Els termes i seqüències, encara no reconegudes oficialment per l'ICS, foren proposats pel geòlegPreston Cloud. Atès que no es troben mostres d'aquestes roques en la terra,Cloud proposà d'utilitzar la seqüència establerta a la lluna, on sí que s'han conservat els afloraments

Enllaços externs

[modifica]
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Taula dels temps geològics
  • Vegeu aquesta plantilla
Història de la Terra
Terra
Geografia iGeologia
Vegeu també
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Taula_dels_temps_geològics&oldid=36380083»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp