 | Per a altres significats, vegeu «tastils». |
| ||||
| Tipus | jaciment arqueològic | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Continent | Amèrica del Sud | |||
| Entitat territorial administrativa | Departament Rosario de Lerma (Argentina) | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Monument Històric Nacional d'Argentina | ||||
| Data | 5 novembre 1997 | |||
Tastil, declarat Monument Històric Nacional per Decret 114 del mes de desembre de 1997,[1] va ser laciutat precolombina més gran situada en l'actual territoriargentí.
S'estima que en els seus moments d'apogeu, a finals del segle xv, la població de Tastil superava els dos milers d'habitants.
Les ruïnes se situen a 3.200msnm alDepartament Rosario de Lerma,provincia de Salta, nord de laRepública Argentina; més precisament a laquebrada del Toro per la qual transcorre elriu Toro, abans del pendent de Muñano on s'entra a lapuna pròpiament dita, a la zona de contacte occidental de laPuna d'Atacama amb les vallsCalchaquíes (o zona de la pre-puna). Se situa a la vora de la RN51, que uneix laciutat de Salta ambXile pelPas de Sico.
La superfície es troba coberta per nuclis habitacionals, formats per 440 habitatges que van ser construïts amb lloses de pedres senseargamassa, recintes diversos i carrers sinuosos que condueixen a espais on tenien lloc les activitats comunals i públiques tendint a convergir en una plaça central, així com llocs de molta de grans (quinoa,blat de moro), corrals dellames i places secundàries. A la plaça principal es troba la pedra sagrada (wanka) on es realitzaven lespràctiques rituals.
Tastil, ciutat que va ser habitada per l'ètnia delsatacamenys (atacamas olickan antai) va ser abandonada abans de l'arribada dels espanyols. Els estudis indiquen que aquest abandonament es va deure a la invasió de l'Imperi Inca iniciada precisament al segle d'apogeu de la ciutat. No sembla haver-se produït cap abandonament voluntari per part dels pobladors originals sinó que aquests van ser reduïts a la categoria demitmakuna (mitimaes) i segons les conveniències d'explotació territorial delTahuantinsuyu, diferents de les delslickan antai, la població va ser desarrelada i forçada a emprendre formes de cultiu i distribució territorial que beneficiaven als inques.
El senyoriu de Tastil no es limitava a la ciutat, sinó que abastava una àrea d'influència en el qual se suposa vivien unes 3.000 persones. Els llocs deproducció agrícola se situaven al peu delNevado de Acay, al peu del Paño i al peu de Potrero. Aquests centres proveïen de productes agrícoles a Tastil i a les poblacions subordinades dePuerta Tastil i Morohuasi. El lloc de Tinti (situat a lavall de Lerma) sembla que també depenia del senyoriu de Tastil.
Les ruïnes de Tastil van ser redescobertes pel suec Eric Boman el 1903 i reconstruïdes en part el 1967 per un equip encapçalat pel professor Mario Cicliano de laUniversitat Nacional de la Plata.
![Les Ruïnes de Tastil formen part del Qhapaq Ñan (sistema vial andí), inscrit el 2014 com bé cultural 1459 de la Unesco.[2]](/mt/?noimg=&dark=on&url=https%3a%2f%2fca.wikipedia.org%2fwiki%2fFitxer%3aLogo_Unesco.jpg)
El petit poble deSanta Rosa de Tastil, situat molt proper a les ruïnes (2.500 m per sota de les ruïnes) compta actualment amb una petita escola, lloc sanitari, correus, una església, un lloc policial i un museu.
.JPG)
.JPG)
Al municipi deCampo Quijano, DepartamentRosario de Lerma de laprovíncia de Salta, es troben 10 comunitats del pobletastil que afirmen descendir dels antics habitants de Tastil. La majoria d'elles es troben en laquebrada del Toro i van començar a organitzar-se el 2000, restablint la seva identitat cultural diferenciant-se del poblekolla.
