Tarsiidae | |
|---|---|
 tarser de les Filipines | |
| Període | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Primates |
| Família | Tarsiidae Gray, 1825 |
| Nomenclatura | |
| Ortografia original | Tarsina |
| Gèneres | |
Elstarsers otàrsids (Tarsiidae) són una família deprimatsprosimis dins l'infraordre delstarsiformes.[2] Tot i que antigament el grup estava més estès, totes les espècies actuals viuen a les illes del Sud-est asiàtic.
S'han trobat fòssils de primatstarsiformes a Àsia, Europa i Nord-amèrica, i hi ha fòssils en discussió a Àfrica, encara que els tarsers actuals només viuen a diverses illes del Sud-est asiàtic, com lesFilipines,Cèlebes,Borneo iSumatra. El registre fòssil indica que, en els últims 45 milions d'anys, la sevadentadura no ha canviat gaire, excepte pel que fa a la mida.
Dins de la família dels tarsers hi ha dos gèneres extints:Xanthorhysis iAfrotarsius. No obstant això, la posició d'Afrotarsius és incerta,[3] i de vegades se situa dins la seva pròpia família, elsafrotàrsids, dins de l'infraordre dels tarsiformes,[4] o dins delssimis.[5]
Fins ara s'han descrit tres espècies de fòssils dins del gènereTarsius:
El gènereTarsius té un registre fòssil més gran que qualsevol altre gènere de primats, encara que l'assignació del fòssils de l'Eocè i el Miocè al gènere és qüestionable.[8]
La posiciófilogenètica dels tarsers existents dins de l'ordre dels primats s'ha debatut durant una gran part del segle passat. Els tarsers han estat classificats alternativament amb elsestrepsirrins en el subordre delsprosimis, o com el grup germà delssimis (=Anthropoidea) al subordre delhaplorrins. S'ha arguït que les anàlisis de les insercions deretrotransposons, un tipus demacromutació de l'ADN, ofereixen proves molt convincents delmonofiletisme dels haplorrins, on altres proves, com les dades de lesseqüències d'ADN, continuen sent ambigües. Així, alguns sistemàtics argumenten que el debat s'ha resolt definitivament en favor d'un subordre (Haplorrhini) monofilètic. Els tarsers comparteixen amb els simis, una mutació en el gen de laL-gulonolactona oxidasa (GULO) que confereix la necessitat de vitamina C en la dieta. Com que els estrepsirrins no tenen aquesta mutació i han conservat la capacitat de produir vitamina C, la característica genètica que confereix aquesta necessitat en la dieta tendeix a situar els tarsers dins dels haplorrins.[9]
En un nivell filogenètic més baix, s'ha assenyalat que els tarsers, actualment inclosos tots en el gènereTarsius, es podrien situar en dos (un aSulawesi i l'altre al grupFilipines-illes occidentals) o tres gèneres (un a Cèlebes, un a les Filipines i un a les illes occidentals).[10][11] La taxonomia de l'espècie és complexa, amb l'ús de lamorfologia sovint limitat a la comparació de vocalitzacions. Diverses «transformacions vocals» poden representartàxons no descrits, taxonòmicament separables deT. Tarsi (=spectrum) (com el deMinahasa i un tarser de lesilles Togian), i molts altres de Cèlebes i les illes circumdants (Shekelle & Leksono 2004). Aquest podria ser també el cas d'una sèrie de poblacions aïllades poc conegudes de les Filipines (com les de poblacions del grupT. syrichta deBasilan,Leyte i lesilles Dinagat). Encara més confusió hi ha sobre la validesa de certs noms. Entre d'altres, l'àmpliament utilitzatT. dianae s'ha demostrat que és unsinònim deT. dentatus, i comparablementT. spectrum és considerat actualment un sinònim deT. tarsier.[10]
Els tarsers són animals petits que tenen els ulls grossos. Cada glòbul ocular fa aproximadament uns 16 mil·límetres de diàmetre i és tan gros com el cervell.[12] També tenen les potes posteriors molt llargues. De fet, els dits tenen els ossos deltars, del qual reben el nom, molt allargats. El cap i el cos fan entre 10 i 15 cm de longitud, encara que les extremitats posteriors fan el doble de llarg (incloent-hi els peus), i tenen una cua prima que fa entre 20 i 25 cm de llarg. Els dits són també allargats; el tercer té la mateixa longitud que elbraç. La majoria dels dits tenen ungles, tret del segon i el tercer de les potes posteriors, que tenen urpes, que fan servir per netejar-se. Els tarsers tenen un pelatge vellutat molt suau, que generalment és de color ant, beix o ocre.[13] A diferència d'altresprosimis, els tarsers no tenenpinta dental i la sevadentadura també és única:
Totes les espècies de tarsers són d'hàbitsnocturns, encara que com la majoria d'organismes nocturns alguns individus poden mostrar-se més o menys actius durant el dia. A diferència de molts vertebrats nocturns, no tenen una zona de reflexió de la llum a l'ull (tapetum lucidum), però tenen unafòvea òptica.
El cervell dels tarsers és diferent del d'altres primats, en termes de disposició de les connexions entre els dos ulls i elnucli geniculat lateral, que és la principal regió deltàlam pel que fa a la recepció d'informació visual. La seqüència de capes de cèl·lules que reben la informació dels ulls en el nucli geniculat lateral distingeix els tarsers delslèmurs, elslorins i elssimis, els quals són similars en aquest sentit.[14] Alguns neurocientífics han suggerit que "aquesta aparent diferència que distingeix als tarsers de tots els altres primats, reforça la idea que sorgiren d'una línia evolutiva de primats inicial e independentment."[15]
Els tarsers són els únics primats vivents complentamentcarnívors: són principalmentinsectívors, que capturen insectes saltant-hi a sobre. També capturen ocells, serps, lacertilis i ratpenats.[13] Donat que salten d'arbre en arbre, poden, fins i tot, capturar ocells en ple vol.
Elperíode de gestació té una durada d'uns sis mesos,[16] després dels quals les femelles donen a llum una única cria. Els joves tarsers neixen amb pèl, els ulls oberts, i són capaços de grimpar el primer dia de vida. Els tarsers assoleixen la maduresa sexual cap a finals del segon any.
La sociabilitat i el sistema d'aparellament varia: els tarsers de Sulawesi viuen en petits grups familiars, mentre que s'ha informat que la resta dormen i cerquen aliment en solitari.
Aquests animals tendeixen a ser extremadament tímids. El contacte amb éssers humans (inclòs com a mascota) sovint porta a la seva mort als pocs mesos, per tant, cal la seva conservació en espais naturals lluny del contacte humà.
Els programes de cria en captivitat de tarsers mai no han tingut èxit. Això podria ser en part a causa de les seves necessitats alimentàries.[17][18][19][20][21]
El santuari que hi ha prop de Corella, a l'illa filipina de Bohol, està obtenint alguns èxits en el restabliment de poblacions de tarsers. LaPhilippines Tarsier Foundation (PTFI) ha creat un gran recinte semisalvatge conegut com aTarsier research and Development center. Lito Pizarras, també conegut com a "Tarsier man" (en català, 'home tarser'), va fundar aquest santuari on el visitants poden observar els tarsers de prop a la natura (naturalment sense tocar-los). Els arbres del sanctuari són poblats d'insectes nocturns, els quals formen part de la dieta d'aquests animals.[22]
L'espècieTarsius tumpara, descrita el 2008, és consideradaen perill crític i es troba dins la llista d'Els 25 primats més amenaçats del món de laConservation International i elGrup d'Especialistes en Primats de la CSE de la UICN del 2008.[23] El govern malai protegeix els tarsers incloent-los en el programaTotally Protected Animals deSarawak, l'estat malai de Borneo, on se'ls troba comunament.[24]
Famílies vivents deprimats per subordre | |
|---|---|
RegneAnimalia · EmbrancamentChordata · ClasseMammalia · InfraclasseEutheria · SuperordreEuarchontoglires | |
| Strepsirrhini | |
| Haplorrhini | Tarsiidae · Cebidae · Callitrichidae · Aotidae · Pitheciidae · Atelidae · Cercopithecidae · Hylobatidae · Hominidae |
Espècies vivents de la família delstàrsids | |
|---|---|
| Carlito | |
| Cephalopachus | |
| Tarsius | |
.svg){kind=icon}
