  | |
| Tipus | híbrid mitològic |
|---|---|
| Altres | |
| Part de | gegants i dracs processionals de Bèlgica i França |
Latarasca,[1] emparentada amb lacuca fera, és un animal fabulós de la tradició popular originari de la vila occitana deTarascó (Provença).
La llegenda diu que la tarasca era una horrible serp de mar d'ulls rogencs i alè pútrid que vivia en una cavitat aquàtica sota elcastell de Tarascó. Des d'allà sotjava els viatgers que creuaven elRoine per a alimentar-se'n, sembrant el terror arreu del país.[cal citació]
És descrita de la manera següent per Jaume de la Voràgine (Iacopo da Varazze) a laLlegenda àuria què escrigué entre els anys 1261-1266:
| « | Hi havia, en aqueixa època, sobre els marges del Roine, en un bosc entreArle iAvinyó, un drac, meitat animal, meitat peix, més gros que un bou, més llarg que un cavall, amb dents semblants a espases i grosses com banyes, protegit per dos escuts a cada costat; s'amagava en el riu des d'on llevava la vida a tots els caminants i enfonsava les naus.[2] | » |
Existeixen diverses versions que expliquen el final del monstre. Una d'elles diu que una joveneta originària deJudea, santaMarta de Betània, vingué a evangelitzar la Baixa Provença i decidí de desafiar la bèstia. Amb tota la compassió que li procurava la seva fe cristiana, obtingué, mitjançant pregàries, la submissió de la criatura, la qual es deixà domar. Amb la bèstia amansida i sense lligar, tornà santa Marta al poble, però la gent, aterrida en veure aquell monstre, s'hi llançà a sobre fins que el mataren. Aleshores santa Marta predicà un sermó a la gent i molts dels vilatans es convertiren al cristianisme.[cal citació]
Una altra versió diu que setze joves haurien desafiat i matat la tarasca; només vuit n'haurien sortit vencedors i haurien fundat les ciutats deTarascó iBellcaire.[cal citació]
Hom pot relacionar aquesta llegenda amb altres històries anàlogues desants sauròctons, comsant Jordi.
