Unatanka (短歌, «poema curt») és una composició poètica japonesa de caràcter breu.[1]
Originàriament, a la darrera meitat desegle VIII, el termetanka s'utilitzava per a distingir els poemes breus dels més llargs, anomenatschōka (長歌, poemes llargs). Amb tot, als segles IX i X, a partir de la recopilació delKokinshū, el poema curt esdevingué la forma dominant de la poesia al Japó i la paraulawaka es va convertir en el nom estàndard d'aquesta forma.[2] A principis de segle xx, el poeta i críticMasaoka Shiki va reviure el termetanka i afirmava que la poesia waka havia de ser renovada i modernitzada.[3]
Els orígens se'n remunten alsegle VIII,[4] quan se'n documenten les primeres mostres alMan'yōshū. Els diferents formats poètics dins d'aquesta obra van trobar el màxim apogeu alperíode Heian (794-1142), però hi destacà especialment la tanka, que esdevingué el model poètic hegemònic del període següent, fins al punt de convertir-se en sinònim dewaka, paraula que designava una composició poètica en japonès. Un dels exemples més clars n'és la recopilacióKokinshū del 905, en què hi havia cinc chōka, quatre sedōka i més de mil tankes.[1] La tanka continua estant molt viva al Japó, on gaudeix d'una notable difusió.[4]
La tanka es dona a conèixer en la literatura catalana en la primera meitat del segle XX ambCarles Riba, que en fou un gran conreador. Moltes tankes seves apareixen enDel joc i del foc (1946). També han treballat aquesta composicióMàrius Torres,Salvador Espriu iRosa Leveroni.[5] Igualment han conreat la tanka els poetes mallorquinsLlorenç Moyà, al seu recullDebades t'obren solcs els navilis, Ulisses, i Rafel Jaume enPoemes 1982-83. També ho ha fetJosep-Ramon Bach enDesig i sofre.[6]
Les tankes parlen principalment de la vida humana, de tot allò vinculat als sentiments de l'ésser humà i la natura. Habitualment s'utilitza el pas del temps, l'efimeritat de l'existència humana i la fugacitat de tot i dels elements quotidians. Es tracta d'una poesia contemplativa i emocional; la natura s'hi empra com a element simbòlic i referencial, amb el qual es fan visibles els sentiments humans i l'adveniment còsmic de cada individu. A aquestes idees centrals s'uneixen conceptes fonamentals com la subjectivitat, la transcendència i la no-perdurabilitat que hi ha en l'interior de cada ésser humà.[4]
Dintre de la tanka cal destacar el concepteaware, sempre present en aquesta mena de composicions, que es tradueix en un estat de profunda emoció, que alhora comporta idees de compassió, contemplació i incertesa davant la fragilitat de l'existència.[4]
Consta de 31 síl·labes repartides en 5 versos plans sense rima, que segueixen la mesura 5-7-5-7-7.[7] Es compten totes les síl·labes. Si seguim lamètrica catalana, en què es compta fins a l'últimasíl·laba tònica, podem dir que una tanka és una estrofa que consta de 5 versos de 26 síl·labes repartits seguint la mesura 4’-6’-4’-6’-6’. La gràcia d'aquest poema és crear, en aquest límit d'extensió, una petita imatge ben suggestiva. Alguns consideren que és una ampliació d'unhaiku.
| « | XIII Diré llimones, XXXVIII Com qui reposa XXVIII Penso en vosaltres, XV Una altra fulla | » |
| — Carles Riba | ||
