L'estat va pertànyer a la província de Nou Santander (Nuevo Santander, encastellà) durant l'època colonial, sota la jurisdicció de laNova Espanya. Amb la independència es va constituir com a estat de la federació. El1840, quan la constitució federal va ser suprimida pel president Antonio López de Santa Anna, limitant l'autonomia dels estats, aquest estat va declarar la independència deMèxic i va formar, per poc més de 250 dies, l'efímeraRepública del Río Grande amb els estats deNuevo León iCoahuila. No obstant això, els exèrcits centralistes van sufocar la rebel·lió i els estats es van reincorporar Mèxic. Anys després, i per les mateixes raons, Nuevo León volia rebel·lar-se i crear, amb Tamaulipas iCoahuila, laRepública de la Sierra Madre. Amb la restauració del federalisme, els estats van romandre dintre de la Unió.
La principal activitat econòmica de l'estat és elcomerç. L'estat té 15 punts fronterers amb elsEstats Units, dels qualsNuevo Laredo és el més important (el 28% del tràfic comercial delNAFTA es realitza a través d'aquesta ciutat) i és el pont internacional més actiu de tot el món. A més, hi ha dos ports marítims importants, Tampico i Altamira; el primer (a la riba nord de la desembocadura del riuPánuco) està centrat en els productes petrolífers -compta amb una important refineria dePEMEX-, mentre que el segon està més abocat al comerç de productes manufacturats. En total, Tamaulipas mou el 30% de tot el comerç internacional de Mèxic.