| |||||
| Tipus | municipi d'Espanya | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Aragó | ||||
| Província | província d'Osca | ||||
| Capital de | |||||
| Capital | Tamarit de Llitera | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 3.429(2024) (31,01hab./km²) | ||||
| Gentilici | tamarità, tamaritana | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 110,578122 km² | ||||
| Altitud | 360 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 22550 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 22225 | ||||
| Lloc web | tamaritedelitera.es | ||||
Tamarit de Llitera és unavila imunicipi d'Aragó situat a laFranja de Ponent, a laprovíncia d'Osca, capital històrica i cultural de la part catalanòfona de la comarca de laLlitera. A la frontera entre l'Aragó iCatalunya, i fruit de segles de constant intercanvi cultural, la població de Tamarit comparteix característiques dels dos pobles —reflectides a la seua cultura, llengua i tradicions. La població ronda els 3.000 habitants segons dades de l'INE el 2021. El seu entorn natural, situat entre la plana de l'Ebre i elsPrepirineus, ofereix paisatges de gran bellesa, amb serres properes com la Serra de San Marcos.
L'economia local es basa principalment en l'agricultura i la ramaderia, amb cultius de cereals, fruites i hortalisses, a més d'algunes indústries relacionades amb la transformació de productes agrícoles. Pel que fa al patrimoni, hi destaca l'Església ex-colegiata de Santa Maria la Major, i l'Església de la Verge del Patrocini, mentre que el nucli antic conserva vestigis del passat medieval i renacentista.
Tamarit està situat al peu de laSerra de la Gesa, dominat per una torre de construcció àrab al tossal de la Pleta, que formava part del Castell de Tamarit conegut popularment com a ‘Castell dels Moros'. En l'actualitat aquestes runes són envoltades pel Parc Forestal del Castell on hi ha una àrea recreativa i la Roca la Botella (monument megalític) i des d'on es pot contemplar tot Tamarit.
El nucli antic del municipi es va anar construint sota la protecció del Castell i encara avui es pot apreciar la seva estructura medieval. Al centre històric està el carrer Caballeros amb cases que daten dels segles XVII i XVIII, la Plaça Major amb l'església deSanta Maria la Major d'estilromànic originalment i amb reformes posteriors (la darrera la de l'any 2010), el carrer Sant Antoni i el Carrer Bisbe Miranda. El centre comercial del poble se centra amb el Passeig de l'Hortàs i la Plaça Espanya amb la Casa de la Vila que va ser reformat l'any 1992 i que encara conserva l'estructura de l'antiga façana d'estil aragonès.
Fora del nucli urbà es troba la ciutat iberica ‘Los Castellassos', ja que l'origen de Tamarit data dels temps delsibers.La comarca de la Llitera gràcies a la tenacitat de Joaquin Costa va ser el bressol de la construcció del Canal, que en un principi es va anomenar de Tamarit, però que en inaugurar-se va ser anomenat d'Aragó i Catalunya.
La vila tal vegada tingué una existència prehistòrica; en l'època romana fou pas d'importants comunicacions. Els àrabs, que s'apoderaren de la població el714, en fortificaren el primer dels dos castells que llavors ja hi havia, si bé hi restaren cristians mossàrabs que més endavant demanaren auxili aSanç Ramírez, llavors ocupat per la presa deBarbastre, i que per fi assoliren apoderar-se de Tamarit lo1065; encara que els àrabs la recobraren dos anys més tard, fou per poc temps. “El Cid” la conquerí el1071, en la campanya en què també s'apoderà deFraga,Montsó iEscarp.[1]Alfons II d'Aragó, el1169, l'atorgàCarta de poblament, donant-li elFur de Saragossa, elegí lloc pel seu palau i es reservà 4 jugades (1 hectàrea) de terra de sembrat, més d'altres 3 per a sengles capellans, i els forns, los banys i les carrerades.
L'any1174Alfons lo Cast donà la vila en dot aSança de Castella; l'any següent confirmà i addicionà la Carta-poble. En tres ocasions ajudaren els de Tamarit aJaume el Conqueridor a sufocar altres tantes rebel·lions. L'any1316 el rei disposà i establí el règim i govern de la vila, i sis anys després se li permeté l'elecció dels seusJurats, que el1323 se fixaren en 3 i els consellers en 30.
El1356,Pere el Cerimoniós donà Tamarit al comteEnric de Trastàmara, i allí, en l'anomenat Palau, nasqueren el seu fillJoan, futur rei deCastella, la infanta Joana de Castella. L'any1373, el rei incorporà de nou la vila a laCorona d'Aragó. El1414 es convertiren losjueus de Tamarit.
El1591, fra Andreu, germà delrei de Portugal, fundà un convent de l'Orde dels Agustins Descalços amb auxili deFelip II de Castella. El1640, durant laGuerra dels Segadors, la major part de l'exèrcit deFelip IV de Castella estava a Tamarit, Fraga iTortosa. Els deLleida sorprengueren a Tamarit les host deNavarra. El1641 entra en la vila el general francèsPhilippe de La Mothe-Houdancourt, i havent tornat el18 de maig de1642, la vila es posà en armes i matà un nebot de La Motte, pel qual este prengué grans represàlies. A l'església les seues tropes donaren mort a 33 persones i la vila fou saquejada i cremada en part que, l'any següent, estava quasi deshabitada i el1647 només comptava amb 43 veïns.
El1664 es confirmà la qualitat de cavallers als veïns de Tamarit. El1696, el comissari reialJeroni Torrellas feu ordenació per al règim de la vila. Hi havia un cos de 20 consellers, i abans existia un batlle que administrava justícia, un jurat de l'estat pla i un altre de llogarets; una alna que entenia de pesos i mesures, un racional per la fidelitat dels contes, i un clavari o tresorer, més 10 consellers de la borsa de Nobles.
El1716 se celebrà una concòrdia entre el bisbe de Lleida, la vila i les monges del monestir deSant Hilari de Lleida d'aquella ciutat (abans delPedregal, deTàrrega), en virtut del qual s'instal·laren en el monestir de Nostra Senyora del Patrocini, conservant totes les rendes que tenien a Catalunya. El1740, el rei concedí a Tamarit els quatre oficis de regidors, dos de l'estat noble i dos de l'estat pla, elegits i sortejats, amb la sola obligació de la “media annata” cada quinze anys. El mateix any fou la fundació delsEscolapis. L'any 1809, les tropes de la vila, recolzades per altres partides comanades per l'aragonès Perena i el catalàBaget, obligaren al general francès a retirar-se del país. L'1 d'abril los francesos ocuparen la vila, que passà diverses vegades a mans d'uns i altres.
.jpg)
Tamarit de Llitera celebra diverses festes al llarg de l'any, com les festes d'estiu el 8 de septembre en honor de la Verge del Patrocini. La localitat compta amb associacions culturals i esportives que dinamitzen la vida social i cultural del municipi amb activitats com a concerts, exposicions i competicions esportives.
Les festes majors de Tamarit de Llitera són un esdeveniment destacat al calendari local, generalment dedicat a la celebració d'un sant patró o una figura religiosa important. Aquestes festivitats solen tenir lloc en un període específic de l'any, amb dates que poden variar depenent de la tradició i la història local. La durada de les festes es pot estendre al llarg de diversos dies o setmanes, durant els quals s'organitzen una àmplia varietat d'esdeveniments i activitats per gaudir de la comunitat i dels visitants que acudeixen a la localitat.
Entre els esdeveniments més comuns durant les festes majors s'hi inclouen desfilades, processons religioses, concerts, espectacles de música i dansa, fires, activitats esportives, jocs tradicionals i atraccions per a nens. Aquestes celebracions solen involucrar tota la comunitat, amb la participació activa d'associacions locals, penyes, grups culturals i esportius, així com dels mateixos habitants, que contribueixen a l'organització i el desenvolupament de les festivitats.
Són rellevants les fogueres —als carrers de Santa Llúcia, Sant Anton, Sant Sebastià— amb vi, llonganissa,txolleta (cansalada) i coca per a tothom i el Corpus Christi, amb catifes procesionals fetes amb viruta de fusta tenyida de colors elaborades pels veïns i veïnes.
Comarques de laFranja de Ponent | |
|---|---|
| Alta Ribagorça | Areny de Noguera · Benasc · Beranui · Bissaürri · Bonansa · Castilló de Sos · Gia · Montanui · les Paüls · el Pont de Montanyana · Saünc · Sessué · Sopeira · Tor-la-ribera · Viacamp i Lliterà · Vilanova d'Éssera |
| Baixa Ribagorça | |
| la Llitera | |
| el Baix Cinca | |
| la Ribera d'Ebre | Faió (a més de la Ribera d'Ebre del Principat) |
| la Terra Alta | |
| el Matarranya | Aiguaviva de Bergantes · Arenys de Lledó · Bellmunt de Mesquí · Beseit · Calaceit · la Canyada de Beric · la Codonyera · Cretes · Fondespatla · Fórnols · la Freixneda · la Ginebrosa · Lledó · Massalió · Mont-roig de Tastavins · Pena-roja · la Portellada · Ràfels · la Sorollera · la Torre de Vilella · la Torre del Comte · Torredarques · la Vall de Tormo · Vall-de-roures · Valljunquera |
