  | |
| Territoris d'aplicació | |
|---|---|
Lituània ( - ) | |
| Característiques | |
| CodiISO 4217 | LTT |
| Taxa de canvi | 1 ruble soviètic () 0,01 litassos () |
| Cronologia | |
1991 | |
litas → | |
Eltalonas (ISO 4217 codi LTT) va ser unamoneda temporal que va circular aLituània entre1991 i1993. Va substituir elruble soviètic a la vegada el 1991, i va ser substituït pellitas, a raó de 100 talonas = 1 litas el 1993. El talonas només es va publicar en paper moneda.
A començaments d'agost de 1991, com a resposta a les queixes del públic sobre la inflació, elGovern de Lituània va presentar el talonas (en plural "talonai", de vegades traduït com "cupó"). Va ser una reforma ràpida i imprevista portada a terme pel primer ministreGediminas Vagnorius. Al començament, semblaven molt similars als cupons de racionament: cada persona va rebre el 20% del seu sou en talonas fins a un màxim de 200 talonas. Per a la compra de béns distints dels aliments, una persona havia d'haver pagat el mateix preu en rubles i en talonas –per exemple, si un parell de sabates costava 50 rubles, una persona havia de pagar 50 rubles i 50 talonas per comprar-los–.
Aquest sistema va ser àmpliament criticat. En primer lloc, de cap manera es va dirigir als motius pels que se'ls havia introduït, per reduir l'escassetat de béns, és a dir, no va sercapaç de promoure l'oferta, sinó que només va limitar lademanda. A més a més, la demanda de productes cars comelectrodomèstics) va caure bruscament perquè la gent necessitava molt de temps per acumular la quantitat necessària de talonas per comprar-los. Va danyar encara més la producció ja amb problemes i la cadena de subministraments es va veure més perjudicada encara. A més a més, aquest esquema no va poder evitar lahiperinflació del ruble, perquè el talonas no era una moneda independent, sinó que era una moneda complementària amb una taxa de canvi fix amb el ruble. El sistema va intentar animar els lituans a un estalvi del 80% dels seussalaris. Però la gent acumulava els seus rubles i no tenia on gastar-los. Això va conduir la inflació dels béns que no requereixen talonas comaliments o productes en elmercat negre.
L'estiu de 1992, tothom preveia que el talonas en breu seria reemplaçat per una moneda permanent, ellitas. Lituània estava en una situació d'extrema falta de diners en efectiu –a alguns treballadors se'ls pagava en béns i no en diners–. A més a més, les monedes del litus ja s'havien començat a encunyar el 1991, també s'estaven imprimint bitllets des d'aquell mateix any a l'estranger i començaven a enviar-se a Lituània. Tanmateix, l'1 de maig 1992 es va decidir tornar a introduir la talonas com una moneda independent, de caràcter temporal a circular al costat delruble soviètic amb l'esperança de combatre lainflació. Creant un sistema de doble moneda. L'1 d'octubre de 1992, el ruble va ser completament abandonat i substituït pel talonas. Lituània va ser l'últim delsestats bàltics a abandonar el ruble. Els terminis per introduir el litas s'ajornaven contínuament sense explicacions clares.
Dit «Vagnorkės», fent referència al Primer MinistreGediminas Vagnorius o «Tiquets de Zoològic» amb referència als animals típics de Lituània que figuraven als bitllets, el talonas mai no va guanyar la confiança del públic. Els bitllets eren petits i eren impresos en paper de baixa qualitat. La gent era refractària a emprar-los. Tanmateix, el talonas va complir el seu propòsit: la inflació en el moment va ser més gran aRússia que a Lituània, és a dir, s'estava aturant l'espiral inflacionista, mentre que a la Federació Russa pujava. La inflació en 1992 va augmentar de manera constant a causa d'un nou creixement dels preus de l'energia després que Rússia va augmentar preus delpetroli i lagasolina a nivells mundials i exigint el seu pagament en monedes fortes.
El 25 de juny de 1993, el litas es va introduir a raó d'1 litas = 100 talonas. Els bitllets de talonas, una vegada desmonetizats, es van reciclar i van ser destinats cap a la producció depaper higiènic.[1]
El 1991, es va publicar paper moneda en denominacions de 0,10, 0,20, 0,50, 1, 3, 5, 10, 25, 50 i 100 talonas.
El 1992, es van emetre bitllets amb valors d'1, 10, 50, 100, 200 i 500 talonas.
Els bitllets de 200 i 500 talonas van ser tornats a dissenyar el 1993.
