Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Takrur

Coord.:16° 35′ 01″ N, 14° 35′ 02″ O / 16.5836°N,14.5839°O /16.5836; -14.5839
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaTakrur
Tipusestat històricModifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 16° 35′ 01″ N, 14° 35′ 02″ O / 16.5836°N,14.5839°O /16.5836; -14.5839
CapitalMorfilModifica el valor a Wikidata
Població humana
ReligióislamModifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Dissolució1285(Gregorià)Modifica el valor a Wikidata

Takrur fou una vila medieval sahariana que donava nom a un regne de l'Àfrica occidental; el nom fou aplicat més tard a parts de l'Àfrica occidental musulmana. Lanisba plural éstakarir otakarna. Takrur seria una forma arabitzada de tukulor (en francèstoucouleur, en portuguès torcuról) el nom d'un poble alFuta Toro al Senegal mitjà.

Història

[modifica]

Ladinastia de Dya-Ogo (o Dia Ogo o Diao) fou un règim que va governar a Tekrur o Futa Toro a partir del començament del segle ix. Hauria governat durant 130 anys. La seva pujada al poder només es coneix per la llegenda; van governar sota sobirania delregne de Ghana.

L'origen s'hauria de buscar en la primera emigració delsfulbes a la zona que van aportar la indústria metal·lúrgica; els fonedors van donar al ferro que produïen el nom dehogo el que estaria relacionat amb el nom dinàstic i treballa en favor de la veracitat de les tradicions. Els emigrants fulbes estaven armats de sabres i punyals i d'escuts de ferro; els de les grans famílies tenien armadures completes. Aquesta dinastia hauria portat també la cultura delsorgo als terrenys inundats pel riu Senegal. Es diu que el rei d'Egipte sota el qual es va produir aquesta emigració es deia Paté Lamine (Ptolemeu); aquestos dos nom reunits o separats són freqüents entre elsmandingues, elsmalinkes, elspeuls o fulbes, elskhassonkes, i elssarakoles, però menys freqüent al paísWolof

Futa Toro va patir diverses invasions successives entre el segle xii i el XIII, i es va establir una dinastiasoninke, coneguda com aManna que al segle xiv fou substituïda per unaserer, coneguda com a Tondyon (ton dyon enmalinke, equivalent a soldats-esclaus reials) que va dependre deMali. L'afebliment d'aquest imperi a l'inici del segle xv va portar una segona invasió fulbe; es van formar noves dinasties per famílies locals, els Lam-Termes, Lam-Taga, Farba Walalde i Lam-Toro. Aquestes foren substituïdes per la dinastia de Denyankobe fundada per un guerrer de nom Koli fill de Tengella (o Teniella); aquest havia estat expulsat deDiara al Sahel de Mali, pelssonghais delaskia Muhàmmad ibn Abi Bakr (1493-1528). Kobi va intentar per vuit vegades conquerir el Tekrur sense èxit però ho va aconseguir a la novena i es va casar amb una filla del rei dels Farba-Walade; va deixar el poder a Diam Diam Sargane vers la meitat del segle xvi (1559) i va durar fins vers el 1776, quan el poder va passar a un règim reformista musulmà dirigit per Sulaymane Baal que va fundar una nova dinastia (Torodo) que va durar fins a la conquesta francesa; el primer almamy (imam) portava el nom d'Abd al-Kadir Kan.

El coneixement de la ciutat i el regne de Takrur és confús. El regne era conegut d'al-Bakrí que descrivia la ciutat com dues viles engaltant el Nil, habitades per musulmans convertits per un líder de nom War Jabi ibn Rabis mort el 1040/1041. El 1056/1057 el seu fill Labbi va ajudar a l'almoràvitYahya ibn Úmar que estava assetjat a les muntanyesLamtuna. El regne exercia l'hegemonia sobre el veí regne de Sila, més amunt de Takrur, al poble del qual haurien convertit a l'islam. Al segle xiial-Idrissí parla d'un regne ben organitzat però torna a dir que la ciutat de Takrur estava a la riba sud del Nil, evident referit alriu Senegal. Al final del segle xiiiAbu-Yahya al-Qazwiní informa[1] que segons unfakih africà, Takrur era una gran vila sense muralles on vivien musulmans i pagans i que a la comarca hi havia girafes i rinoceronts. Ibn Sad, per la mateixa època, diu que el regne anava més enllà del riu Senegal fins a Galambu (a la unió del Senegal i el Falerme) i que l'islam hi estava penetrant.Ibn Khaldun considera Takrur el nom d'un país i una raça. Al segle xv Takrur designava tant el país com els seus habitants; Ibn Sad en un document diferent i segurament posterior diu que els Takrur vivien més enllà deKawkaw en direcció a l'oest i que unfakih li havia dit que els anomenavenzaghay (possible relació amb elssonghais). A partir del segle xiv els escriptors àrabs utilitzen Takrur per designar l'Àfrica occidental musulmana i aquesta accepció va persistir als segles XV a XVIII (i començament del XIX).

Modernament s'anomenatakarir a algunes comunitats del Sudan, especialment a la comunitat takarir (plural) o takruri (singular) deGallabat, però aquestos takarir era perquè es donava el nom de Takrur a la regió que anava des de Darfur a l'oceà Atlàntic o per què procedien genèricament de l'Àfrica occidental coneguda com a Tekrur. Més modernament aquestes comunitats són conegudes més aviat com fellata, el nomkanuri dels fulbes, però el nom de tekruri o takarir no ha desaparegut.

Referències

[modifica]
  1. Lewicki, Tadeusz.Arabic External Sources for the History of Africa to the South of Sahara (en anglès). Curzon Press, 1974, p. 76-77. 

Bibliografia

[modifica]
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Takrur&oldid=33726912»
Categoria:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp