Al segle xvii, arran de la caiguda de ladinastia Ming, a l'illa s'hi va crear elRegne de Tungning (1661-1683), liderat perKoxinga, amb l'objectiu de foragitar la nova dinastia, elsQing, i restaurar-hi el poder dels Ming.
L'illa de Taiwan ha estat habitada des de fa almenys 30.000 anys. Encara que no es coneixen les característiques dels pobles més antics que van viure a l'illa, sembla que des de fa al voltant de 4.000 anys, la població permanent va pertànyer al grup lingüísticmalaiopolinesi. En l'actualitat, elsmalaiopolinesis s'estenen des de l'illa de Pasqua alPacífic occidental fins a l'illa deMadagascar davant les costes d'Àfrica. Aquest domini lingüístic forma un triangle ambTaiwan com a vèrtex septentrional.
Alguns arqueòlegs han expressat la convicció que les culturespaleolítiques ineolítiques de Taiwan mostren una enorme similitud amb les cultures coetànies de laXina continental, tot i que és possible que aquestes conclusions estiguin influïdes per postures ideològiques nacionalistes.
Fins al segle xvi, la població malaiopolinèsia de Taiwan va viure en societats agrícoles poc desenvolupades. La manca de llenguatge escrit fa que es conegui molt poc d'aquesta part de la història taiwanesa. Serà a partir del segle xvi quan l'illa de Taiwan entrarà en passar a ser controlada per neerlandesos,espanyols i per l'Imperi xinès de ladinastia Qing. Aquest últim acabaria cedint l'illa alJapó, després de la derrota a laPrimera Guerra Sinojaponesa pelTractat de Shimonoseki. Diversos oficials Qing a Taiwan van decidir resistir la cessió de Taiwan al Japó i el 23 de maig de1895 van declarar que l'illa era unaRepública de Formosa. El 29 de maig, les forces japoneses al comandament de l'almirallMotonori Kabayama van desembarcar al nord de Taiwan, i en unacampanya de cinc mesos van derrotar les forces republicanes i van ocupar les principals ciutats de l'illa. La campanya va acabar efectivament el 21 d'octubre de 1895, amb la fugida deLiu Yongfu, el segon president republicà, i la rendició de la capital republicanaTainan.[2]
El 1624,els mariners holandesos, sota l'ègida de laCompanyia Neerlandesa de les Índies Orientals, van aterrar a la costa oest de l'illa. L'empresa hi va instal·lar una sucursal, a la ciutat actual d'Anping (安平) que forma part de la zona urbana deTainan (xinès simplificat: 台南, literalment 'Sud de Taiwan', A diferència deTaipei (xinès simplificat: 台北, literalment 'Nord de Taiwan'). En aquell moment, la ciutat estava ocupada per un poble indígena: el Siraya. Aleshores es tractava d'un poble que vivia a les planes, en contrast amb els pobles indígenes més coneguts actualment, que ocupen les muntanyes de l'illa. La ciutat d'Anping es va anomenar llavors comdaouan en la llengua del Siraya. Va ser transcrit per, literalment 'gran badia', 台員, 大員, 台圓, 大圓 i 台窩灣 pels xinesos. Els holandesos van transcriure el so amb l'alfabet llatí per Taiwan (del xinès: 臺灣; pinyin: táiwān) i l'ús 'anar a [la ciutat de] Taiwan' va donar el seu nom a aquesta illa.
Durant molt de temps es coneixerà com aFormosa en la majoria dellengües europees (durant tot el període anterior alsanys seixanta), ja que pels marinersportuguesos era l'Ilha Formosa, 'bella illa'.[3][4]
L'illa de Taiwan adequat (incloent-hi algunes petites illes veïnes que estan geogràficament s'associen amb ell) té una superfície de 36.008 km². Té una longitud màxima de 394 km i una amplada màxima de 144 km. L'illa de Taiwan es troba al sud-est de la Xina i la separa l'estret de Taiwan o l'estret de Formosa, que com a mínim entre Taiwan i la Xina continental té amplada de 150 km.
Vista de les muntanyes taiwaneses des del cim del Yu Shan.
L'illa de Taiwan forma part de l'anell de foc del Pacífic (una cinta de 452 volcans que ondula laserralada andina ambNova Zelanda) i és una extensió directa delJapó; per tant, també està sotmès a terratrèmols. Al nord deTaipei, Datun continua activa, i l'amenaça d'una erupció, després de cinc mil anys de son, és presa molt seriosament pels vulcanòlegs de l'observatori nacional. Davant del seu cràter estripat, la seva germana gran, la muntanya de les set estrelles, continua escopint les seves fumaroles. La intensa activitat geotèrmica va provocar que brollessin més de 150 deus d'aigua termal del terra (en xinès: 温泉 wēnquán). L'illa, situada en una zona de subducció –on laplaca tectònica euroasiàtica s'enfonsa per sota de la de lesFilipines[5]-, està sotmesa a freqüents terratrèmols, com el 1999, quan unstremolors de magnitud 7,3 van provocar prop de 2.500 morts i desperfectes valorats en set mil milions d'euros. Les muntanyes de la Serralada Central, l'eix vertebrador que sosté l'illa de nord a sud, encara porten les cicatrius d'esllavissades.
L'illa està coberta majoritàriament de muntanyes, però la part occidental és plana al centre i al sud. El pic més alt és lamuntanya Yu Shan (玉山Yùshān, muntanya dejade) que s'eleva a 3.952 metres.
Taiwan té paisatges variats, que s'alternen entre cims nevats, boscos tropicals i esculls de corall.[6]
Des del 1987 i la creació d'un ministeri de protecció del medi ambient, han sorgit vuit parcs nacionals, vint reserves i una trentena d'àrees d'hàbitats naturals preservats, que contenen prop de 20% del territori.[7]
El terreny de Taiwan es divideix en dues parts: les planes planes i suaument ondulades a l'oest, on viu el 90% de la població, i les muntanyes cobertes de boscos majoritàriament escarpades als dos terços orientals.
La part oriental de l'illa està dominada per cinc cadenes muntanyoses, cadascuna va de nord-nord-est a sud-sud-oest, aproximadament paral·lela a la costa est de l'illa. Com a grup, fan 330 km de nord a sud i una mitjana d'uns 80 km d'est a oest. Inclouen més de dos-cents cims amb elevacions de més de 3000 m.[8]
La Serralada Central s'estén des de Su'ao al nord-est fins a Eluanbi a l'extrem sud de l'illa, formant una carena d'alta muntanya i servint com a principal conca hidrogràfica de l'illa. Les muntanyes estan formades predominantment per formacions rocoses dures resistents a la intempèrie i l'erosió, tot i que les fortes pluges han marcat profundament els costats amb congostos i valls afilades. El relleu relatiu del terreny acostuma a ser extens, i les muntanyes revestides de boscos són gairebé impenetrables. El vessant est de la serralada central és el vessant de la muntanya més escarpada de Taiwan, amb escarpes de falles que oscil·len entre 120 a 1200 m d'alçada. El parc nacional de Taroko, al costat oriental de la serralada, té bons exemples de terreny muntanyós, congostos ierosió causada per un riu que flueix ràpidament.
La serralada de la costa est s'estén per la costa est de l'illa des de la desembocadura del riu Hualien al nord fins al comtat de Taitung al sud, i consisteix principalment en pedra sorrenca i pissarra. Està separat de la Serralada Central per l'estreta Vall de Huatung, a una altitud de 120 m. Tot i que Hsinkangshan (新港山), el cim més alt, arriba a una cota de 1682 m, la major part de la serralada està formada per grans turons. S'han desenvolupat petits rierols als flancs, però només un riu gran talla la serralada. Els badlands es troben al peu occidental de la serra, on el nivell de les aigües subterrànies és el més baix i les formacions rocoses són les menys resistents a la intempèrie. Els esculls de corall elevats al llarg de la costa est i les freqüents ocurrències de terratrèmols a la vall del rift indiquen que el bloc de falla encara està augmentant.
Les serres a l'oest de la serralada Central es divideixen en dos grups separats per la conca del llac Sun Moon al centre de l'illa. Els rius Dadu i Zhuoshui flueixen des dels vessants occidentals de la Serralada Central a través de la conca fins a la costa oest de l'illa.
La serralada de Xueshan es troba al nord-oest de la serralada central, començant a Sandiaojiao, l'extrem nord-est de l'illa, i guanyant elevació a mesura que s'estén al sud-oest cap al comtat de Nantou. Xueshan, el cim principal, és de 3886 m d'alt.
El riu Sanguang al nord-oest de Taiwan
La serralada Alishan es troba a l'oest de la serralada Yushan, a través de la vall del riu Kaoping que flueix al sud. La serralada té elevacions importants entre 1000 i 2000 m. El cim principal, Data Mountain (大塔山), té 2663 m.
Sota els contraforts occidentals de les serres, com els turons Hsinchu i els turons Miaoli, es troben terrasses elevades formades amb material erosionat de les serres. Aquests inclouen l'altiplà de Linkou, l'altiplà de Taoyuan i l'altiplà de Dadu. Al voltant del 23% de la superfície terrestre de Taiwan consta deplanes al·luvials fèrtils iconques regades per rius que corren des de les muntanyes orientals. Més de la meitat d'aquesta terra es troba a la plana de Chianan al sud-oest de Taiwan, amb zones menors a la plana de Pingtung, la conca de Taichung i la conca de Taipei. L'única plana important de la costa est és la plana de Yilan al nord-est.[8]
L'illa de Taiwan es troba sobre elTròpic de Càncer i el seu clima està influenciat pel monsó d'Àsia oriental. El nord de Taiwan té unclima subtropical humit, amb variacions estacionals substancials de les temperatures, mentre que parts del centre i la major part del sud de Taiwan tenen un clima monsònic tropical on les variacions estacionals de temperatura són menys notables, amb temperatures que solen variar de càlides a càlides. Durant l'hivern (de novembre a març), el nord-est experimenta pluges constants, mentre que les parts central i sud de l'illa són majoritàriament assolellades. El monsó d'estiu (de maig a octubre) representa el 90% de les precipitacions anuals al sud, però només el 60% al nord.[8] La precipitació mitjana és d'aproximadament 2.600 mm per any.[8]
Els recursos naturals de les illes inclouen petits jaciments d'or,coure,[9]carbó,gas natural,pedra calcària,marbre iamiant. [1] L'illa té un 55% de boscos i boscos (majoritàriament a les muntanyes) i un 24% de terres cultivables (majoritàriament a les planes), amb un 15% destinat a altres finalitats. El 5% sónpastures permanents i l'1% són conreus permanents.
A causa de l'explotació intensiva al llargde la història premoderna i moderna de Taiwan, els recursos minerals de l'illa (per exemple carbó, or, marbre), així com les reserves d'animals salvatges (per exemple, cérvols), s'han esgotat pràcticament. A més, gran part dels recursos forestals de Taiwan, especialment els avets, van ser collits durantel domini japonès per a la construcció desantuaris i només s'han recuperat lleugerament des de llavors. Fins al dia d'avui, els boscos no contribueixen a una producció significativa de fusta, principalment a causa de les preocupacions sobre els costos de producció i les normatives ambientals.
