Tailàndia (ประเทศไทย entailandès), formalmentRegne de Tailàndia (ราช อาณาจักร ไทย,Ratcha-anachak Thai, en tailandès), és un estat delsud-est asiàtic que limita a l'est ambLaos (gran part d'aquesta frontera la forma elriu Mekong), al sud-est ambCambodja, al sud amb elgolf de Siam iMalàisia, i a l'oest amb elmar d'Andaman iMyanmar.[1] És un dels quaranta-nou països que componen el continent asiàtic. Té una extensió de 513.115 km²[2] i uns 65,5 milions d'habitants el 2011 (el 20è país més poblat del món), la qual cosa suposa una densitat de població d'uns 128 hab/km². La seva capital i la ciutat més poblada ésBangkok (Krung Thep Maha Nakhon), centre de l'activitat política, comercial i industrial de l'estat.
El país era conegut com aSiam.[3] Aquest nom fou canviat per primera vegada el 1939 per Prathet Thai (ประเทศไทย) i novament el 1949 (havent estat revertit durant laSegona Guerra Mundial).[4] Prathet significa 'país' i la paraulatai (ไทย) significa 'lliure' o 'llibertat' en l'idiomatailandès,[4] paraula que també és el nom delgrup ètnic majoritari de Tailàndia (ètnia que va trobar la llibertat fa més de dos mil·lennis, en arribar a aquesta regió fugint dels xinesos). Això fa quePrathet Thai pugui traduir-se com 'País de Gent Lliure'. En traduir a l'anglès Prathet Thai va passar a ser Thailand ('Terra dels Tai'), i d'aquí la traducció «Tailàndia» en català.[5][6]
Al voltant del 75% de la població ètnica és tailandesa, 14% és d'origen xinès i el 3% és d'origen malai;[7] la resta pertany a grups minoritaris, inclòs elsmon,khmer i diversestribus de les muntanyes. L'idioma oficial de l'estat és eltailandès. La principal religió n'és elbudisme, practicat pel 95% de la població. Tailàndia va experimentar un ràpid creixement econòmic entre 1985 i 1996. Avui dia és un país recentment industrialitzat i gran exportador. Elturisme també contribueix significativament a l'economia estatal.[8] A Tailàndia hi ha 2,2 milions d'immigrants,[9] i cal destacar que aquesta terra també atreu expatriats de països en desenvolupament.[10]
Tradicionalment, Tailàndia era coneguda com aSiam, nom que va ser oficial fins a l'11 de maig de1949. La paraulathai (ไทย), que designa elstailandesos o grup majoritari de Tailàndia, no és exactament la mateixa paraula (ไท) que vol dir "lliure" en llengua tai. Tot i això, molts textos afirmen que el nom de Tailàndia prové de la paraula "lliure".
Tampoc s'ha de confondre el grup majoritari "thai" amb un altre grup ètnic de Tailàndia, el grup "tai", al qual pertany la minoria ètnicaSaek, que també es troba aLaos.
Ratcha Anachak Thai (ราชอาณาจักรไทย) significa 'Regne de Tailàndia'. Etimològicament el nom deriva de-Ratcha- (delsànscritraja: 'rei' o 'reial');-ana- (deājñā: 'llei' o 'autoritat') i de-chak (decakraṃ: 'roda', un símbol de poder).
Durant molt de temps, els historiadors havien assumit que la zona que ara ocupa Tailàndia estava pràcticament deshabitada durant els temps prehistòrics. Tot i així, ja s'havien detectat indicis aïllats d'assentaments prou antics, que arribaven fins al 5000 aC. S'havien trobat també pintures rupestres a Phu Phrabat (província d'Udon Thani) i a Pha Taem, a la vora d'Ubon Ratchathani. Les teories que defensen que Tailàndia estava deshabitada varen ser desqualificades definitivament l'any 1967, quan es descobriren els vestigis d'una cultura desconeguda aBan Chiang, a prop d'Udon Thani. Aquestes restes arqueològiques tenen una antiguitat d'uns 5.000 anys (3000 aC) i corresponen a l'edat del bronze. Els objectes trobats indiquen que es tracta d'una societat amb principis d'organització. Els habitants d'aquest lloc havien desenvolupat útils de bronze i havien començat el conreu de l'arròs. Fins ara s'han pogut trobar sepultures, nombroses peces de ceràmica decorada i altres objectes. Aquestes excavacions foren declaradesPatrimoni mundial de la UNESCO, l'any 1992.[11]
Hi ha evidències d'hàbitat humà continuat des de fa 20.000 anys.[12] Les primeres evidències de creixement de l'arròs s'han datat cap al 2000 aC.[13] Les primeres ciutats,Nakhon Pathom, Ratchaburi i Singburi, probablement varen ser fundades ja fa uns 2.000 anys a la plana central de Tailàndia. L'edat del bronze, en aquesta zona, va aparèixer cap al 1250-1000 aC.[13] Actualment es considera queBan Chiang, al nord-est de Tailàndia, és el primer centre de producció decoure ibronze que es coneix alsud-est asiàtic.[14] El ferro va aparèixer al voltant de l'any 500 aC.[13]
Vers els seglesvi ivii, una sèrie de pobles originaris del sud de laXina varen envair el territori del nord de Tailàndia i l'Isaan, i fundaren assentaments a la vora dels grans rius, com elMekong iSalween. Aquests pobladors varen desplaçar els habitants originaris. Aquesta teoria es basa en les afinitats lingüístiques i en el fet que els tailandesos són ètnicament molt similars als xinesos. ElRegne de Funan fou el primer regne del sud-est asiàtic (segleII aC) prou poderós.[12] Al segle vi, el poblemon va establir un principat aDvaravati i el Regne de Hariphunchai. Al segle ix, elskhmers van establir unImperi Khmer amb capital aAngkor.[12] Al segle x,Tambralinga fou un estat malai que controlava el comerç a través de l'estret de Malaca.[12] Lapenínsula d'Indoxina va estar fortament influenciada per la cultura i les religions de l'Índia, des del Regne de Funan fins a l'Imperi Khmer.[15]
Els tailandesos pertanyen a l'ètniatai, que es caracteritza per unes arrels lingüístiques comunes.[16] Hi ha cròniques xineses que esmenten per primera vegada els pobles tai al segle vi aC. Si bé hi ha moltes hipòtesis sobre l'origen dels pobles tai, David K. Wyatt, historiador reconegut sobre Tailàndia, argumenta que els avantpassats que habiten actualmentLaos, Tailàndia,Birmània,Índia iXina provenen de la zona deĐiện Biên Phủ al voltant del segle v iVIII.[16] Els habitants de la zona van començar a emigrar cap a la Tailàndia actual al voltant del segle xi, territori que en aquella època ocupaven individus mon i khmer.[15] Així, la cultura tailandesa va estar influenciada per cultures indígenes, mon i khmer.[17]
ElRegne de Funan és la primera entitat política aIndoxina; es desenvolupa en eldelta del Mekong i comprenia territoris dins la Tailàndia actual.[18] Alguns documents xinesos confirmen l'existència de Funan a principis del segle i aC, però la documentacióarqueològica indica una extensa història d'assentaments humans ja a partir del segle iv aC.[19] Els regnesLangkasuka iTambralinga, a lapenínsula de Malaca, apareixen en els textos xinesos cap al segle v. A més de Funan, aquests estats es caracteritzen per una estructura completament desenvolupada i, després de segles d'interacció comercial i socioeconòmica amb l'Índia, havien adoptat i incorporat elements de la cultura, la religió, l'administració, l'epigrafia, la literatura i l'arquitectura hindús.[20][21]
El principatmon deDvaravati apareix cap a la meitat del primer mil·lenni a la part baixa de la vall del riuChao Phraya, a la Tailàndia central actual.[22] A diferència de Funan, Langkasuka i Tambralinga, que es trobaven al centre de la xarxa comercial internacional, Dvaravati es va mantenir relativament aïllada. Encara que era diferent, la sofisticada cultura mon de Dvaravati es basa en lacosmologiahindú. El seu estil artístic característic –com ara les característiques facials, especialment dels ulls–, han influït en l'escultura tailandesa fins a l'actualitat.[23]
Durant el segle xiii, elpoble tai van fundar diverses ciutats estat i principats, i elRegne de Sukhothai és considerat convencionalment com el primer estat tai de la regió.[24] Va ser fundat l'any 1238 i el seu desenvolupament coincideix en el temps amb una etapa de desastres que provocà la caiguda de l'Imperi Khmer, entre els seglesXIII iXV. Un segle més tard, a mitjan segle xiv, elRegne d'Ayutthaya reemplaça Sukhothai com a potència dominant a Siam. Després del saqueig d'Angkor per Ayutthaya el 1431, gran part de la cort khmer és obligada a exiliar-se a Ayutthaya, portant amb si els seus rituals i costums, d'inspiració hindú. Molts d'aquests costums són assimilats posteriorment per la cultura ayutthaya.
El Regne deSiam fou un dels pocs de l'Àsia que no va patir els efectes de lacolonització per part de les potències europees. Siam va reeixir a mantenir la seva independència fins a l'època delpostcolonialisme. Tot i així, el país va ser ocupat pels japonesos durant laSegona Guerra Mundial[25] i el1946 esdevingué membre de l'ONU.[26]
Durant les guerres del temps de laGuerra freda que varen assolar la zona, Tailàndia va poder mantenir-se al marge de les catàstrofes bèl·liques que destruïren els països veïns, comVietnam,Laos iCambodja. Tot i això, entre 1964 i 1976, el govern tailandès va permetre que laForça Aèria dels Estats Units d'Amèrica tingués com a base aeroports per als bombarders que bombardejaven elVietnam del Nord i altres instal·lacions estratègiques delsEstats Units al seu territori (Korat, U-Tapao,Ubon Ratchathani iUdon Thani). La presència massiva de militars americans a les bases aèries d'arreu del país va fer proliferar elsbars ihotels dedicats a laprostitució.[27] Acabada laGuerra del Vietnam, els militars americans varen tornar alsEstats Units, però la prostitució va continuar i també la tendència a visitar Tailàndia pelturisme sexual.
El 19 de setembre de2006 hi va haver un cop d'estat contra el primer ministre, mentre aquest es trobava fora del país assistint a l'Assemblea General de l'ONU celebrada aNova York. Els colpistes van declarar la llei marcial i la seva lleialtat al rei de Tailàndia. El generalSondhi Boonyaratklin, líder dels colpistes que van prendre el poder a Tailàndia, enderrocant al primer ministreThaksin Shinawatra, va declarar que el cop d'estat era necessari per a posar fi a mesos de crisi política i corrupció. El rei governant va reconèixer el cop d'estat i va reconèixer les causes que hi donaren origen. El líder colpista va anunciar que crearia un govern interí i va afirmar que en un any convocaria eleccions.
Prop de 5.300 persones van morir a causa de la violència a la regió des que el moviment separatista islàmic, format per mitja desena de grups, va reprendre la lluita armada el gener de 2004. Els insurgents denuncien la discriminació que pateixen per part de la majoria budista de l'estat i exigeixen la creació d'un estat islàmic que integri les tresprovíncies que van configurar l'anticsultanat de Pattani, annexionat per Tailàndia fa un segle.[28]
El 2010, varen tenir lloc unes protestes amb l'objectiu d'enderrocar el govern del llavors primer ministreAbhisit Vejjajiva i per aplanar la tornada de l'exprimer ministre Thaksin Shinawatra (un polític populista que compta amb nombrosos seguidors entre la població més humil). Després dels comicis de 2011, Tailàndia fou governada pel partit Pheu Tailandès, del qual Thaksin és líderde facto. La seva germanaYingluck Shinawatra va ser nomenada primera ministra[29] fins al maig de 2014, quan el Tribunal Constitucional tailandès en va forçar la destitució, acusant-la d'abús de poder.[30] El 20 de maig de 2014, l'exèrcit va declarar l'estat d'excepció[31] i la llei marcial.[32] Si bé inicialment l'exèrcit va manifestar que no tenia intenció de donar un cop d'estat, sinó garantir l'ordre públic, el 22 de maig el cap de l'exèrcit, el generalPrayut Chan-o-cha, va anunciar elcop d'estat militar.[33]
El 2019, després de nombrosos retards, la junta finalment vacelebrar eleccions generals el 24 de març en les que el Senat seria nomenat íntegrament per la junta i els districtes electorals redissenyats a darrera hora.[34] Després de les eleccions el partit pro-junta Palang Pracharath va formar un govern de coalició, amb Prayut escollit pel parlament per a un segon mandat com a primer ministre tot i que el seu partit no va guanyar la majoria d'escons.[35]
Tailàndia i Cambodja han [[Frontera entre Tailàndia i Cambodja|disputat la sobirania}} en diversos punts no delimitats al llarg de la seva frontera terrestre de 817 km, una disputa que ocasionalment ha desembocat en escaramusses i combats,[36] entre ells sobre eltemple de Preah Vihear i el seu entorn immediat.
Mentre que la major part de Tailàndia té unclima tropical, humit i sec, o un clima desabana (Aw) d'acord amb laclassificació climàtica de Köppen, el sud i l'extrem oriental tenen unclima tropical monsònic (Am). Arreu del país, les temperatures varien normalment entre un màxim de 38°C (100°F) i una mínima de 19°C (66°F). Durant l'estació seca, la temperatura augmenta dramàticament al llarg de la segona meitat de març, superant els 40°C en algunes zones a mitjan abril, quan el sol passa pel seu punt més alt.
Elsmonsons del sud-oest, que arriben entre maig i juliol (excepte al sud), són el senyal de l'arribada de la temporada de pluges (ruedu fons), que dura fins a l'octubre i els núvols que cobreix el país fan que es redueixi la temperatura de nou, però l'alta humitat que s'experimenta fa que el clima es transformi en molt càlid i xafogós. Novembre i desembre marquen l'inici de la temporada seca i de temperatures, que a la nit en els territoris més alts ocasionalment poden provocar gelades. Les temperatures comencen a pujar al gener, i un sol calent marca el paisatge. L'estació seca és més curta al sud a causa de la proximitat del mar a totes les parts de la península de Malaca. Amb poques excepcions, totes les àrees del país reben pluja suficient, però la durada de la temporada de pluges i la quantitat de pluja varien considerablement de regió a regió i amb l'altitud. El nord-est experimenta una llarga estació seca, tot i que en la temporada 2007/2008 només va durar des de finals de novembre fins a mitjan març. Els seus sòls argilosos vermells (laterita) retenen l'aigua, i això limita el seu potencial agrícola en molts cultius, però és ideal per mantenir l'aigua en els arrossars i els embassaments locals. El bon drenatge i els al·luvions sorrencs fan de la plana d'inundació delMekong un terreny molt fèrtil, amb el cultiu de tomàquets a escala industrial, i el tabac i la pinya com a principals productes.
Tailàndia està dividida en 75províncies (จังหวัด, changwat), a banda de la capital. Cada província està subdividida en districtes (amphoe).
Les províncies estan agrupades en 6 regions:
Nord. Antiga seu delRegne de Lanna, independent fins al segle xvi. La ciutat més important d'aquesta regió coberta de muntanyes ésChiang Mai, la segona ciutat més poblada de Tailàndia. Hi ha moltes ètnies minoritàries al nord, que inclou la zona anomenada el "Triangle d'Or".
Nord-est (Isaan). Extensa regió agrícola, semiàrida, situada a l'altiplà de Khorat. L'Isaan constitueix la zona econòmicament més endarrerida de Tailàndia. Ètnicament i lingüística els habitants del nord-est tenen molta afinitat amb el grup ètniclao, grup majoritari deLaos, país veí.
Central.La plana al·luvial del riuChao Phraya i antiga seu del Regne d'Ayutthaya n'inclou la capital, Bangkok. És la regió més poblada. Té 19 províncies.
Est i Litoral. Petita regió de set províncies situada entre la costa delgolf de Siam iCambodja.
Sud - Costa Est. La zona de l'istme de Kra que dona al golf de Siam. Inclou les províncies de majoria musulmana de Yala, Pattani i Narathiwat.
Sud - Costa Oest. Les illes i la costa delmar d'Andaman. Zona molt turística, que inclou l'illa de Phuket. Hi ha 6 províncies, de les quals una limita ambMalàisia.
A part d'aquestes divisions hi ha 6 àrees metropolitanes:
Després de gaudir de la taxa més gran de creixement mundial des del1985 fins al1995, amb una mitjana del 9% anual, va incrementar-se la pressió especulativa sobre la moneda tailandesa, elbaht, que el1997 va portar a una crisi que deixà al descobert debilitats del sector financer i va forçar el govern a vendre la moneda. Llargament estancat en 25 davant eldòlar estatunidenc, el baht va arribar a la seva cota més baixa (56 baths el dòlar) el gener de1998, i l'economia es contragué al voltant d'un 10,2% en aquell mateix any. La crisi es va estendre fins a convertir-se en unacrisi financera del sud-est asiàtic.
Tailàndia va entrar en una fase de recuperació l'any següent: s'expandí un 4,2% i cresqué un 4,4% el2000, en gran part pel fet que les fortes exportacions es van incrementar al voltant d'un 20% aquell mateix any. El creixement es va suavitzar per la desacceleració de l'economia global durant el2001, però es recuperà als anys següents a causa del fort creixement de laXina, i gràcies a diversos programes d'estimulació interna dins de les polítiques "Dual-Track", promogudes pel primer ministreThaksin Shinawatra. El creixement del2003 es va estimar en un 6,3% i va incrementar-se fins a un 8% i un 10%, els anys2004 i2005 respectivament. Tailàndia està en camí de convertir-se en l'estat econòmicament més poderós delSud-est asiàtic i en un dels estats més poderosos de l'Àsia, entrant a competir amb països més avançats d'occident.
El 2017, l'economia tailandesa va créixer un 3,9% ajustat a la inflació, un 3,3% més que el 2016, i va marcar la seva expansió més ràpida des del 2012.[37] L'elevada despesa pública, especialment durant la pandèmia de la COVID-19, va portar les autoritats a augmentar el sostre del deute públic de Tailàndia del 60% al 70% del PIB.[38] A partir del 2024, Tailàndia té dificultats amb la baixa productivitat, l'educació deficient, l'alt deute de les llars, la baixa inversió privada i el creixement econòmic lent, amb un grup de recerca econòmica que va pronosticar un creixement anual del PIB per sota del 2% en les pròximes dècades sense reformes estructurals.[39][40][41]
La població tailandesa està dominada per les ètniesthai ilao, que conformen les tres quartes parts de la població de l'estat. Existeix també una àmplia comunitatxinesa, que històricament ha tingut un paper desproporcionadament significatiu en l'economia. Altres grups ètnics inclouen elsmalais al sud, elsmon, elskhmers i diverses tribus indígenes a les muntanyes.
L'idioma oficial de Tailàndia és eltailandès, siamès o "thai", que és una de les nombrosesllengües del tronc tai, subgrup de la família dellengües tai-kadai. Llevat del thai, cap altre idioma del territori de l'estat té estatus oficial a Tailàndia. Altres idiomes parlats a Tailàndia són l'isaan i elphu thai a l'Isaan, elyawi a les zones frontereres amb Malàisia i el thai yuan othai septentrional, conegut també amb els noms delanna i dekam mueang. També cal esmentar elkhmer, que es parla entre les minories cambodjanes del sud de l'Isaan, sobretot a la zona de laprovíncia de Surin iSi Saket. L'anglès és àmpliament ensenyat a les escoles.
Prop del 95% dels tailandesos sónbudistes, de la tradiciótheravada. Elsmusulmans són el segon grup religiós més gran de Tailàndia, amb el 4,6% de la població.[7][44] A les províncies meridionals de Tailàndia -Pattani,Yala,Narathiwat i part deSongkhla Chumphon- domina la població musulmana, formada per tailandesos i malais ètnics. Molt sovint els musulmans viuen en comunitats separades dels no musulmans. L'extrem sud de Tailàndia és en la seva majoria ètnicamentmalai, i la majoria dels malais sónsunnites. Elscristians representen el 0,5% de la població. Una comunitat petita, influenciada pelssikhs i algunshindús, també viu a les ciutats del país, i està fortament involucrada en el comerç menor. Hi ha també una petita comunitatjueva, amb presència des delsegle xvii. Des del 2001, els activistes musulmans s'han manifestat contra el govern central a causa de la suposada corrupció i els prejudicis ètnics per part dels funcionaris.
Tailàndia gaudeix d'un alt nivell d'alfabetització, i l'educació és proporcionada per un sistema ben organitzat d'escoles bressol, primària, secundària inferior i superior, nombrosos centres de formació professional i universitats. El sector privat de l'educació està ben desenvolupat i contribueix significativament a la disposició general de l'educació que el govern no pot complir amb els establiments públics. L'educació és obligatòria fins al 9è grau, i el govern ofereix educació gratuïta fins al 12è grau.
Tailàndia mai no va ser colonitzada, i el seu ensenyament es basa en gran manera en la memòria en comptes de la metodologia centrada en l'estudiant. L'educació, en un sentit modern, és relativament recent, i encara ha de superar alguns obstacles culturals força importants, per tal de garantir el desenvolupament i la millora de les seves normes.
L'establiment de plans d'estudis fiables i coherents per a l'ensenyament primari i secundari està subjecte a canvis tan ràpids que les escoles i els seus professors no sempre estan segurs del que se suposa que signifiquen per a l'ensenyament. Els autors i editors de llibres de text no són capaços d'escriure i imprimir noves edicions amb la rapidesa suficient per mantenir-se al dia amb la situació d'inestabilitat. La qüestió relativa a l'accés a la universitat, per tant, també ha estat en agitació constant durant un important nombre d'anys. No obstant això, l'educació ha fet un gran progrés des del 2001. La major part de l'actual generació d'estudiants obté coneixements informàtics, i els coneixements d'anglès van en augment, no sols en quantitat, sinó en qualitat.
Hi ha hagut preocupació en els darrers anys en relació amb les baixes puntuacions de coeficient intel·lectual de molts dels joves tailandesos. Un estudi d'un diari nacional informava que el Departament de Salut i el Departament de Salut Mental farien un esforç per lluitar contra la intel·ligència poc conreada, després de comprovar que el nivell mitjà de CI entre molts joves era menor de 80.[45]
El 2006, el viceministre d'Educació,Watcher Phanchet, va informar que el quocient d'intel·ligència mitjana (CI) dels nens tailandesos, que era entre el 87 i 88 punts, romania en "categoria baixa" dins els rànquings internacionals.[46] A més, amb l'excepció de la classe més benestant, el nivell d'anglès continua sent bastant baix.
La cultura de Tailàndia està profundament influenciada pelbudisme theravada, la religió oficial practicada per gairebé tota la població. També hi ha un 4% demusulmans i menys de l'1% decristians. Gran part de lesarts,pintura,escultura,arquitectura,dansa imúsica, han estat influenciades pel budisme i han estat al servei de les representacions tradicionals d'aquesta religió. D'acord amb els ensenyaments deBuda, els monjos practiquen l'ascetisme, cada matí vers les 6 hores van a cercar el seualiment que obtenen dels residents i dels comerciants. Una dels seus artistes contemporanis més destacats ésAraya Rasdjarmrearnsook.
Kuai Tiau Pak Mo (ก๋วยเตี๋ยว ปากหม้อ). Una mena de raviolis locals. La cuina tailandesa és molt variada
Lagastronomia tailandesa barreja cinc sabors fonamentals: dolç, picant, agre, amarg i salat. Alguns ingredients comuns utilitzats a la cuina són l'all, elbitxo, el suc dellimona dolça, l'herbacymbopogon i lasalsa de peix. L'aliment bàsic és l'arròs, en particular la varietat coneguda com aarròs gessamí (també conegut com a arròshom mali), que s'inclou en gairebé tots elsàpats. Tailàndia és l'exportador més gran mundial d'arròs, i els habitants del país en consumeixen més de 100 kg per persona a l'any. El plat de la cuina tailandesa més internacional és elpad thai,tallarines d'arròs saltades amb ou, salsa de peix, salsa de soia, cacauets picats i altres ingredients.[47]
ElMuay Thai, o boxa thai, és l'esport nacional de Tailàndia i és una de les arts marcials natives. Va aconseguir una gran popularitat en tot el món durant els anys 1990. Tot i que existeixen altres arts marcials similars en altres països del Sud-est asiàtic, molt pocs gaudeixen d'un reconeixement com el que el Muay Thai ha rebut amb les seves normes de "full-contact", permetent cops amb els colzes i els genolls, creant una nova especialitat: elkick boxing.
Selecció de futbol de Tailàndia:el futbol professional possiblement hagi pres la posició al Muay Thai com l'esport més vist i preferit per la societat contemporània de Tailàndia, i no és poc comú veure tailandesos donant suport als seus equips preferits de laPremier League anglesa.
↑The Secretariate of the House of Representatives. «Constitution of the Kingdom of Thailand B.E 2550». The Secretariate of the House of Representatives, 01-11-2007. Arxivat de l'original el 31 d'agost de 2012. [Consulta: 7 novembre 2012].
.jpg)
.svg%26amp%3blang%3dca)
.svg)
