Taharqa fou faraó d'Egipte (690-664 aC), possible fill dePiankhi i germà deShebitku, al que va succeir vers el 690 aC.
Va iniciar el regnat ajudant elsjueus contra elsassiris, missió que ja l'hi havia encomanat son germà abans d'arribar al tron.Jerusalem fou salvada perquè unaepidèmia de pesta va fer retirar als assiris. Però després Taharqa no va poder contenir-los. El profetaIsaïes esmenta a Taharqa i el fa rei d'Etiòpia (Sudan-Abisinia). Després d'això va sufocar algunes revoltes al Delta. Un període prolongat de sequera va donar pas a un nou període de pluges que van produir bones collites. Va establir la seva capital aTinis.
El seu nom està gravat al temple d'Osiris aKarnak. Va fer moltes construccions a Egipte i Núbia, entre elles al temple d'Amon de Karnak. Va reconstruir el temple deKawa, prop deDongola (a l'altre costat del riu) que es va construir en el segon més important dels reis nubians.
La invasió assíria es va iniciar el 674 aC i ràpidament es va produir la conquesta deMemfis perAssarhaddon (on Taharqa fou ferit i el seu harem capturat), el va fer retirar-se cap al sud. Els reietons del Delta es van sotmetre aAssíria i Assarhaddon es va proclamar rei del Baix i Alt Egipte. El reiNekao I fou instal·lat com a sobirà, gairebé un governador, pels assiris, amb capital aSais, però Taharqa va retornar aviat (en sortir els assiris del país) i el va derrotar i molts reietons es van passar al seu bàndol. Memfis fou ocupada. Assarhaddon va intentar la reconquesta però va morir de camí. La pau va durar tres anys. Llavors els assiris van tornar sotaAssurbanipal (fill d'Assarhaddon) vers el 671 aC i Taharqa va haver de fugir altre cop més el sud que abans, entre la tercera i quarta cataracta, ja que els assiris van entrar aTebes i van arribar fins a laprimera cascada del Nil. No va aconseguir que Egipte, sobretot el Delta, es revoltés contra els assiris
Va morir el 664 aC i fou enterrat aNuri, prop deNapata. El va succeir el seu nebotTanutamon, fill de Shebiktu.