Tadeusz Mazowiecki (
pronunciació(?·pàg.) (Płock,Polònia,18 d'abril de1927 -Varsòvia,28 d'octubre del2013), fou un escriptor, periodista, treballador social i políticpolonès. Va ser membre fundador del sindicatSolidarność, juntament ambLech Wałęsa. Va exercir el càrrec dePrimer Ministre de la República Popular de Polònia entre el24 d'agost de1989 i el31 de desembre de1989. Després de la fi delcomunisme al país, va romandre en el càrrec de primer ministre fins al12 de gener de1991.
Mazowiecki provenia d'una família noble polonesa, que utilitzava l'escut d'armes deDolega. Cursà l'educació secundària al Liceu Mariscal Stanisław Malachowski (promoció de1946) i després va passar a estudiarDret a laUniversitat de Varsòvia. No obstant això, mai no es va graduar. Del1945 al1955, Mazowiecki va ser membre de l'Associació Catòlica PAX (controlada pels comunistes) de la qual fou expulsat més tard per ser el líder de l'anomenada oposició interna. Entre 1953 i 1955, va ser l'editor en cap del setmanari catòlic Wroclaw (WTK - Wrocławski Tygodnik Katolicki). Sota l'estalinisme a Polònia es va veure involucrat en la difamació, sense fonament, delbisbe deKielceCzesław Kaczmarek, acusat pels comunistes de ser un espia delsEstats Units i elVaticà.[1]
El 1957 fou un dels membres fundadors del Club Catòlic d'Intel·lectuals. El 1958 Mazowiecki va fer que elWięź fos mensual i en va esdevenir l'editor en cap. De 1961 a 1972, va ser representant al Sejm (Parlament polonès), i va complir el seu tercer, quart i cinquè mandat com a membre del partit catòlic Znak. Al Sejm (parlament polonès), va plantejar la qüestió de les manifestacions estudiantils que s'esdevingueren el març de1968.
Després de les protestes delsanys 1970 a Polònia, Mazowiecki va insistir en la creació d'un comitè amb la finalitat de trobar als responsables del vessament de sang. Quan, el 1976, no se li va permetre de presentar-se a un càrrec parlamentari, es va unir a l'oposició.
L'agost de 1980, es va adreçar al Consell d'Experts, que donava suport als treballadors deGdańsk, que estaven negociant amb les autoritats. A partir de 1981, va ser l'editor en cap del setmanariTygodnik Solidarność. Arran de la declaració la llei marcial al desembre de 1981, fou detingut i empresonat aStrzebielnik, després aJaworz i finalment aDarłówko.
Va ser un dels darrers presos a ser alliberats el 23 de desembre de 1982. El 1987, va passar un any a l'estranger, durant el qual s'entrevistà amb polítics i representants sindicals. El 4 d'abril de 1989 participà en elsAcords de la Taula Rodona aMagdalenka, prop deVarsòvia. Creia fermament en el procés de la presa del poder pel Partit Obrer Unificat Polonès, a través de la negociació. En aquest sentit tingué un paper actiu en les converses de la Taula Rodona polonesa i es convertí en un dels artífexs més importants de l'acord pel qual s'acordaren les eleccions parcialment lliures, el 4 de juny de 1989, que foren un triomf històric de Solidarność.
En una reunió el 17 d'agost de 1989, el president polonès, el generalJaruzelski, finalment va accedir a la demanda deLech Wałęsa que el pròxim primer ministre de Polònia havia de ser un membre deSolidaritat. Wałęsa trià Mazowiecki com a candidat de Solidaritat per conduir la propera administració. El 21 d'agost de 1989 el general Jaruzelski designà Mazowiecki com a candidat a primer ministre. El 24 d'agost de 1989, el Sejm van votar a favor del nomenament i Mazowiecki va esdevenir el primer Primer Ministre no comunista en un país delPacte de Varsòvia.
El seu primer govern fou el resultat d'una àmplia coalició entreSolidarność,Partit Popular Unit i elPartit Demòcrata.
Fou també candidat a les primeres eleccions presidencials lliures. Hi obtingué poc més del 18% dels vots, per la qual cosa no passà de la primera jornada.
Fou membre de la Dieta del1991 al2001, primer com a membre de la Unió Democràtica i laUnió de la Llibertat (UW), un partit centrista del qual fou el cap fins al1995 i president d'honor després.
Mazowiecki fou el comissionat de lesNacions Unides per a l'exIugoslàvia de1992 i1995. Va prendre nota de la incapacitat de l'Organització per impedir els abusos contra la població civil, especialment aSrebrenica, i presentà un informe que involucrava les diferents parts en el conflicte aBòsnia i Hercegovina abans de dimitir del càrrec.
En no poder ser reelegit el2001, va abandonar la Unió de la Llibertat2002.
Mazowiecki va ser més tard un dels fundadors delPartit Democràtic el2005, que aplegava l'ala progressista de la Unió de la Llibertat, formada principalment per antics intel·lectuals deSolidarność i personalitats del món de l'art, incloentMarek Belka,Jerzy Hausner,Władysław Frasyniuk,Janusz Onyszkiewicz,Bronisław Geremek,Marek Edelman,Agnieszka Holland, etc.
Líder del partit fins al2006, decidí llavors retirar-se de la política activa després del fracàs del seu partit en les eleccions parlamentàries del2005.
A l'octubre del2010, el president de la República de Polònia,Bronisław Komorowski, l'elegí assessor de la política interior i exterior.
Mazowiecki fou un ferm defensor de lacausa europea, i tingué un paper important en l'adhesió del seu país a la Unió[2]
Morí aVarsòvia el28 d'octubre del2013, a l'edat de 86 anys.
