Latabulatura és una formanotació musical que indica a l'intèrpret on ha de posar els dits i no pas lesnotes que ha d'interpretar, tal com succeeix en la notaciómusical habitual alpentagrama.[1]
La tabulatura es va utilitzar, i s'ha seguit utilitzant, quasi només per als instruments de corda polsada, i per a alguns models deviola d'arc. Aquest és el cas de laguitarra, elllaüt, l'arxillaüt, latiorba, lamandora, lavihuela així com altres instruments de la família, però també per a l'arpa i l'orgue (en aquests instruments no de forma generalitzada però sí en alguns països, seguint sistemes diferents a cada zona). Al segle xviiPietro Milioni va editar un dels primers manuals per autoaprendre a tocar la guitarra on fa servir la aquesta notació.[2]
Modernament es fa servir sovint la tabulatura en l'escriptura per a instruments de corda de la músicafolklòrica ipopular, com ara la guitarra, elbaix elèctric, l'ukelele, lamandolina, elcharango, elbanjo i altres, però també es poden trobar exemples de tabulatura per a instruments que no són de corda, com ara l'harmònica i l'ocarina).[1]
