Tabriz (antigament en catalàToris oTauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional. Té una població d'uns dos milions d'habitants i és a la riba de l'Adji Shai (Talkheh), a la zona dels turons deSahand a 1.400 m sobre el nivell del mar. És la quarta ciutat de l'Iran, i és un centre comercial, industrial i nus de transports. Tabriz és esmentada anteriorment com aTauris. Elbasar històric de Tabriz ha estat consideratPatrimoni de la Humanitat per laUNESCO el2010.
La ciutat de Tabriz està situada al nord-oest de l'Iran a la província de l'Azerbaidjan Oriental entre les muntanyes d'Eynali i la serralada de Sahand en la vall fèrtil del riu Aji. La ciutat es troba en una zona amb un alt risc tectònic i ha hagut de ser reconstruïda diverses vegades al llarg de la seva història.
Tauris és el nom que va portarTabriz antigament. En Armeni es deiaTavrezh. Formava part de l'antiga província de laMèdia Atropatene.
L'armeniVardan al segle xiv atribuí la fundació de la ciutat de Tauris al rei d'Armènia Khosrov I (Tiridates II d'Armènia) que va regnar del216 fins a almenys el238, potser fins al252, però això no se sap per cap més font. Fou una ciutat de certa importància de l'Atropatene (la capital eraGazaka, més al sud) i no va ser teatre de cap esdeveniment i després del segle IV durant les guerres de perses i romans que van portar a la partició d'Armènia el387, es va quedar reduïda a un poble petit. Van ser elsrawwàdides els que la van engrandir i va esdevenir el centre dels seus dominis. El primer que s'hi va establir fou Al-Rawad al-Azdi vers el759, però el que més hi va fer fou el seu fill i successor Al-Wadjna ben Rawwad, després que fou destruïda per un terratrèmol al791.
Tauris va pertànyer a aquesta dinastia si bé durant el confusos anys de la rebel·lió deBabak un tal Muhammad ben Baith, enemic de Babak, havia ocupat els castells de Tauris i de Shahi. Tanmateix, el 840 els rawwàdides tornaven a ser a Tabriz segons l'historiador Ibn Khurradadhbih que diu que hi governava governava Muhammad ibn al-Rawwad.[1] El terratrèmol més fort el va patir el 858 quan hi però un parell d'anys després s'havia recuperat. En aquest moments es creu que fou ocupada pelsBanu Rudayni (vers960-978) junt amb Djabrawan i Ushnuh, però els Rawwàdides devien recuperar-la i durant aquest temps en què governava l'AzerbaidjanAfshin al-Sadj (mort el març del 901) Tauris no fou inquietada per aquest emir, ni pel seu fill Diwdad, efímer successor, ni per son germà el poderósYusuf al-Sadj (901-929) amb el qual va acabar la dinastia delssadjides.
Els problemes van començar quan el general del governadorziyàrida Mardawidj, Lashkari ben Mardi, va prendre el poder a l'Azerbaidjan el938 per a ser expulsat poc després pel kurdDaysam, que després es va enfrontar amb elsmusafírides. Daysam va entrar a Tauris i el musafírida Marzuban li va posar setge. Daysam va haver de sortir de la ciutat i el942 lakhutba (oració) es va fer en nom de l'emir musafírida. Tanmateix, el943 van arribar els russos que van ocuparBardaa i més tard la derrota musafírida davant elsbuwàyhides el949 va permetre la continuïtat dels Rawwàdides com a poder independent a Tauris. Es creu que els rawwàdides eren descendents d'al-Rawwad al-Azdi que tenien arrels a la ciutat des del segle viii.
El1029 l'emir rawwàdida Wahsudan ben Mamlan (o Mahlan) va fer matar a Tabriz un gran nombre de caps turcsoghuz (ghuzz). El 10401/1042 la ciutat fou altre cop destruïda per un terratrèmol. El1054 l'emir de Tauris, Sayf al-Dawla wa-Sharaf al-Milla Abu Mansur Wahsudan ben Mamlan ben Abul Haidja Mawla amiri l-muminin, es va sotmetre a Toghrul Beg, que el1058 va permetre l'accés al govern del seu fill Mamlan, fins que fou deposat el1071 perAlp Arslan.
Tauris va esdevenir possessió seljúcida i el nom Tauris va desaparèixer substituït per Tabriz.
Dominada pels seljúcides, durant la guerra civil entreMuhàmmad ibn Màlik-Xah iBarkyaruq, el1101 va ser dominada pel darrer que s'hi va retirar, però a la pau del1104 fou donada a Muhammad que hi va instal·lar com awazir a Sad al-Mulk, però poc temps després va passar a Sukman al-Kutbi, de la dinastia dels Shah-Armin d'Akhlat (1100-1207) que la dominava vers el1111 o1112, però va tornar als seljúcides d'Irak. El sultàMahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah (1118–1131) hi va residir el1120, quan la ciutat era amenaçada pels georgians, i el govern local l'exercia l'atabek Kun Toghrul que va morir el1121.
L'emir deMaragha Ak Sunkur, de la dinastiaahmadílida la va demanar aToghrul, germà del sultà, però no la va obtenir. Mahmud va nomenar governador l'amir djuyush de Mosul però va ser assassinat a les portes de la ciutat el1122. En morir Mahmud el1131, va ser ocupada per son germàMasud ibn Muhammad que hi va ser assetjat pel fill de Mahmud, Dawud oDaud I ibn Mahmud, que la va ocupar i la va convertir en la capital (1132-1139) d'un domini que abraçavaAzerbaidjan,Arran iArmènia. El1139 l'esclau de Dawud, Kara Sunkur, va governar l'Azerbaidjan i Arran però va traslladar la capital aArdabil. A la seva mort el1140 el va succeir l'amir Djalul al-Tughruli (Shawli) però ràpidament Tabriz i l'Azerbaidjan van passar aIldegiz, de la dinastia d'atabeksIldegízides i Tabriz fou llavors governada altre cop pelsahmadílides deMaragha fins al1175 en què la va ocuparMuhammad Pahlawan ibn Ildegiz quan la governava Kakr al-Din, net d'Ak Sunkur. Pahlawan la va donar en feu a son germà Kizil Arslan que en va deveniratabek (1186-1191).
El1205 o1206 l'emir Kara Sunkur Ala al-Din dels ahmadílides es va aliar al atabek d'Irbil i va atacar Tabriz on governava Abu Bakr, successor de Kizil Arslan. L'atac va fracassar i els ahmadilides van perdre Maragha.
El1220 o potser el1221 es van presentar els mongols davant la ciutat, quan era governada per l'atabekildegízidaUzbeg ben Pahlawan, que va comprar la seva retirada, però van tornar el1222 i l'atabek va fugir aNakhichevan, però la resistència fou organitzada per Shams al-Din al-Tughrai i finalment els mongols es van retirar després d'obtenir un fort tribut. Ozbeg va tornar però el1224 els mongols van tornar a arribar a la ciutat i van reclamar l'entrega dels corasmis refugiats a la ciutat, que foren ràpidament lliurats. Elxa de CoràsmiaDjalal al-Din Manguberti, que era a Maragha, es va presentar a la ciutat i hi va entrar el15 de juliol de1225, mentre Ozbeg va tornar a fugir. Djalal al-Din va organitzar des allí una expedició aTbilisi i va derrotar els turcmans a la tribu Aywa (Al-Aywaiyya) que es dedicaven al pillatge per la regió. Djalal al-Din es va casar amb la dona d'Ozbeg i va conservar Tabriz sis anys.
El1230 el cap turcman dels Kushyalwa, assentats a Ruyindiz, prop de Maragha, va assolar la regió de Tabriz. El1231 Djalal al-Din va evacuar la regió que immediatament va ser ocupada pels mongols i van entrar a Tabriz sense lluita. El cap (malik) dels mongols, Djurmaghunnoyin, va establir un tribut anual i va confiar el govern a una junta de notables. Un temps després Tabriz va quedar dins el govern d'Arran i l'Azerbaidjan encomanat al malik Sadr al-Din, un persa al servei dels mongols.
Després d'ocupar Bagdad el kanHulagu va anar a Tabriz i va fixar la seva residència a Maragha, però després de ser derrotat pel seu rivalBerke el1263, va establir-se a Tabriz on els mercaders originaris delKipxak (el feu de Berke) foren massacrats. El1264, en el repartiment de feus, Hulagu va confirmar Tabriz i l'Azerbaidjan a Sadr al-Din.
Sota el kanAbaka Tabriz va esdevenir capital oficial del kanat, rang que va conservar fins a l'adveniment d'Oldjeytu (1305). El1289 amb el kanArghun, el ministre jueu Said al-Dawla va encarregar el govern de Tabriz a son cosí Abu Mansur. El 1294 es va produir una revolta a causa de la introducció dels assignats (čao). El1294 el kanGhazan va arribar a Tabriz i es va establir a un palau construït uns anys abans per Arghun al barri de Sham, a l'oest de Tabriz. Ghazan hi va fer moltes construccions, especialment un mausoleu que va ser el més alt del món musulmà, una mesquita, unamadrassa xafiïta i una hanafita, un hospici per als sayyids, un hospital, un observatori, una biblioteca, un arxiu, oficines administratives, una cisterna d'aigua i uns banys. També va construir un nou mur i el seu wazir, el persaRashid al-Din va construir també notables edificis. En aquesta època fou un centre cultural molt important amb escriptors i místics. Ghazan hi fou enterrat el1305, però el seu successorOldjeytu va decidir crear una nova capital aSultaniyya. El1317 elwazir Rashid al-Din, que havia renunciat, es va retirar a Tabriz. L'any següent va ser executat per ordre del kanAbu Said i els seus béns van ser confiscats, però el seu fill Ghiyat al-Din fou cridat altra vegada al govern pel mateix Abu Said i els va recuperar. Tanmateix, la capital va restar a Sultaniyya. El1336 el kanArpa va perdre la batalla de Taghatu, i Ghiyat al-Din va morir assassinat pel guanyador Ali Padshah Oyrat i els seus béns a Tabriz foren saquejats.
El1336 va arribar al tron Sultan Muhammad, col·locat perHasan-i Buzurg Djalair que va fundar la dinastiaDjalayírida. La capital es va establir a Tabriz. Tanmateix, elcobànidaHasan-i Kučik tenia el seu propi candidat i Hasan Buzurg es va haver de retirar aBagdad. Hasan-i Kučik va col·locar al tron el1340 a Muhammad Khan, dominant l'Azerbaidjan,Iraq Ajamita, Arran,Mughan i laGeòrgia. El successor de Hasan-i Kučik, son germà Ashraf, va proclamar kan a Anushirvan però el va instal·lar a Sultaniyya i ell mateix va restar a Tabriz. Va ser extremament cruel i per això va intervenir al paísJanibeg, de l'Horda d'Or oKipxak occidental, que va derrotar Ashraf en un lloc entreKhoy (Her) iMarand, i va morir a la lluita. El seu cap va ser penjat a la porta d'una mesquita de Tabriz. El poder a l'Azerbaidjan fou confiat per Janibeg a unwazir, Akhidjuk, que aviat va perdre Tabriz davant Uways ibn Hasan Buzurg de la dinastia Djalayàrida, que dominava Bagdad. Elwazir Akhidjuk va recuperar Tabriz però fou atacat seguidament per Mubariz al-Din Muhammad, de la dinastiamuzaffàrida deFars, que no volia reconèixer la sobirania de Janibeg al Fars. Akhidjuk fou derrotat a Miyana i Mubariz va entrar a Tabriz el 1357, però al cap de dos anys (1359) es va retirar davant l'atac del djalayàrida Uways que va entrar a Tabriz i va matar elwazir Akhidjuk. Uways va morir el1377 i el muzaffàrida de Fars Shah Shudja (successor de Mubariz) va marxar contra Tabriz; Husayn, fill d'Uways fou derrotat i Tabriz fou ocupada, però al cap d'uns mesos es va haver de retirar davant una revolta que havia esclatat a Udjan, i Husayn va entrar a la ciutat sense lluita. Husayn va ser assassinat a Tabriz i el va succeir el seu germà Ahmad.
El 1381Tamerlà va estar a l'Iraq Ajamita però no el va arribar a dominar de manera permanent.[2] A principis de l'any 1385,Toktamish va enviar un exèrcit de 90.000 homes cap a Tabriz, per la via deDerbent; en aquest exèrcit hi havia dotze prínceps genguiskhànidestuluïdes; el comandant en cap era Bik Pulad (o Pir Bulad) i els seus ajudants Aisa Beg, Yagli Beg i Kazanji entre d'altres. Van creuar elXirvan i es van dirigir cap a Tabriz que fou assetjada; el governador local no tenia capacitat per fer front a una situació així però a la ciutat hi haviaAmir Wali que havia aconseguit arribar després de fugir deRustamdar iMazanderan, acompanyat de Mahmud Khalkhali, els quals van agafar el comandament i van posar la ciutat i rodalia en estat de defensa. Van aguantar vuit dies, però el molt superior exèrcit mongol es va acabar apoderant de Tabriz. Wali i Mahmud van poder fugir al país deKhalkhal. El saqueig va durar sis dies, fou intens i les matances indiscriminades i generalitzades. Abans d'acabar el hivern els mongols van abandonar Tabriz i van retornar a les seves llars per la mateixa via per la qual havien vingut.[3]
El 1386Ahmad ibn Uways, el sultàjalayírida, va sortir deBagdad i va anar cap a Tabriz per defensar aquesta ciutat de nous atacs. Tamerlà va iniciar una marxa ràpida cap a Tabriz, deixant part de l'exèrcit aNihawand sotaShaikh Ali Bahadur. Però no calia córrer perquè Ahmad, que havia arribat a Tabriz, quan va saber que Timur es dirigia a la ciutat, la va abandonar i va retornar a Bagdad. Sense líder, Tabriz no tenia altra opció que rendir-se; els notables, amirs i caps religiosos van acudir a Timur i van suplicar per les seves vides. Tabriz no oferiria cap resistència i fou respectada (després del saqueig de l'any anterior ja poca cosa quedaria). Va entrar a Tabriz sense perdre ni un sol home. Timur va acampar a Shanab Ghazan. Els principals amirs i notables timúrides van acordar allí la suma que hauria de pagar Tabriz per poder evitar la destrucció de la ciutat i la mort dels seus habitants (la ciutat va haver de pagar un elevat rescat). Durant tot l'estiu Timur va romandre a l'Azerbaidjan on els líders locals un per un van anar a retre-li homenatge. Els millors artesans, artistes, matemàtics i científics van ser enviats a l'est, unint-se a col·legues de les terres capturades abans, per adornar la creixent capital deSamarcanda. Tal va ser la importància de Tabriz dins dels seus dominis en expansió que el seu govern es va conferir aMuhammad Sultan, el jove fill del difuntJahangir, l'estimat primogènit de Timur que havia mort una dècada abans. Per una vegada una ciutat conquerida, es va aixecar i va començar a prosperar, com resulta de la descripció deClavijo 18 anys després.[4] L'amirSariq Adel, acusat de malversació de les quantitats recaptades a Tabriz, fou executat (se’l va tirar de dalt d'una muralla) i la seva casa fou saquejada.[5]
Tabriz era un centre de comerç internacional; mercaders i caravanes arribaven delKhurasan (província mongola) i anaven aBagdad o de Bagdad fins a laXina; altres arribaven delCaire,Damasc,Alep,AntioquiaConstantinoble oTrebisonda, sempre passant per Tabriz. També hi passaven els pelegrins que anaven a la Meca. Fins i tot arribaven de l'Índia comerciants que venien o anaven al port delRegne d'Ormuz. Les muralles mesuraven 25.000 passos (9.000 les d'Herat i 10.000 les deSamarcanda) i tota la regió tenia 1.250.000 habitants segons les 200.000 cases que va calcular Clavijo.[4]
Cap a novembre de 1398Miran Shah, que governava a Pèrsia com a virrei (Sultaniya, Tabriz, elCaucas i l'Iraq Arabí), va anar de cacera a la vora de Tabriz, a la zona de la tomba de Pir Omar Naq Shirwan i quan intentava agafar una cabra va caure del cavall i va quedar inconscient; va tardar a recuperar la consciencia i després va tenir diversos desmais durant tres dies. El cop va alterar el comportament del príncep. Des de llavors el tresor es va dilapidar i va fer destruir molts edificis públics notables entre altres fets irracionals. els notables de Tabriz conspiraven contra Miran Shah; va fer una expedició a Bagdad però als dos dies, les notícies sobre la conspiració a Tabriz (i fins i tot la revolta oberta d'algun notable) el van obligar a retornar a tota velocitat; a Tabriz va fer executar tots els que foren acusats de conspirar inclòs el cadi local.[6] El 1399 Timur va enviar Timur Khoja ibn Akbugha i Jalal al-Islam a Tabriz per anunciar la deposició de Miran Shah i arrestar els seus principals amirs i col·laboradors. Els favorits de la cort, principalment músics i erudits, considerats instigadors dels excessos de Miran Shah, van ser tots executats,[7] entre els quals Mawlana Muhammad del Kuhistan, cèlebre cientific i poeta, i Kutb al-Din deMossul, un famós músic, però també diversos altres favorits de la cort. El mateix Miran Shah va escapar del càstig capital i només fou rellevat del seu govern però se li va ordenar romandre amb l'emperador en la campanya que s'iniciava. El 1403 era governador de Tabriz i l'Azerbaidjan l'amirBayan Kutxin.[8]
Durant els anys 1404 i 1405 l'Azerbaidjan i Tabriz va estar en mans del príncepMuhammad Umar ibn Mihran Shah iBagdad estava sota l'administració del seu germàAbu Bakr ibn Miran Shah, ambdós fills deMiran Shah. Els dos germans mantenien una certa rivalitat perquè Muhammad Umar, tot i ser mes jove que Abu Bakr, tenia preeminència sobre aquest per disposició especifica de Tamerlà establerta quan els va concedir els seus governs. Quant Abu Bakr va intentar creuar l'Iraq Ajamita per reunir-se amb el pare comú Miran Xah i anar a ajudar el tercer germàKhalil Sultan aTransoxiana, Abu Bakr fou arrestat i Miran Xah va marxar a l'exili al Khurasan (forços o voluntari).
Abu Bakr va aconseguir prendre el control deSultaniya, on estava empresonat, mercès a complicitats locals; encara que inicialment va haver de retirar-se cap a l'est, va anar a trobar al seu pare Miran Shah, van retornar junts i van trobar molt de suport. Muhammad Umar estava lluitant al nord contra els turcman jagirlu que comptaven amb el suport deXaikh Ibrahim deXirvan. Quan Abu Bakr va començar a rebre adhesions al sud i això es va saber al campament de Muhammad Umar al Kur, establert a Mianej-Ghermrud, els soldats van abandonar Umar i es van passar a Abu Bakr. Umar acabava de fer una pau amb Ibrahim que no fou duradora; era lluny del front en aquell moment i s'estava dirigint cap a Tabriz acompanyat de tropes (que li van restar fidels) manades per l'amirBayan Kutxin i el xaikh Khusraw Xah. Aquests tenien com a principal preocupació l'establiment d'impostos i l'exacció de diners i en arribar a Tabriz, en nomes dos dies van aconseguir recaptar 200tumans iraki. Els principals habitants de Tabriz foren espoliats i alguns havien de ser enviats a Sultaniya però com que no controlava aquesta ciutat, foren enviats a l'Awjan. Quan Muhammad va retornar al campament del Kur es va trobar que els soldats ja no li eren fidels i els amirs havien anat a posar-se al servei d'Abu Bakr o del seu pare. El poder de Muhammad Umar es va enfonsar; Bayan Kutxin i el xaikh Khusraw Xah eren a l'Awjan i es van dirigir a Sultaniya on van entregar la recaptació a Abu Bakr per salvar la pell, si bé el xaikh fou penjat per ordre d'Abu Bakr. Miran Xah fou proclamat sobirà delTakhi-i-Hulagu però a Sultaniya, sense arribar a anar a Tabriz.[10]
Muhammad Umar va fugir cap a Maragha on va fer aliança amb el cap turcman Jalik, amb Salik Barles i amb una part de la tribu delsSulduz. Es va dirigir cap a Tabriz amb aquestes forces anant a l'avantguarda el fill de Jalik, Alikeh. Els turcmans van entrar a Tabriz (tardor de 1405) on van cometre tota mena d'abusos. Va esclatar una revolta popular que va massacrar a Khoja Pir Ali que portava la ordre de recaptar una contribució especial de cent mil peces d'or, i van tancar les portes. La ciutat va intentar un acord amb Muhammad Umar però aquest va donar l'ordre d'atac als turcmans; aleshores els ciutadans van oferir una ferotge resistència. Finalment es va acostar Abu Bakr i Muhammad Umar i els turcmans es van retirar cap aMaragha.[11]
La popularitat d'Abu Bakr era alta aleshores i va decidir proclamar-se sultà (a Sultaniya) i apartar el seu pareMiran Xah.Bayan Kutxin fou enviat a comunicar-ho a Tabriz, topant amb la resistència de la població que es negava a deixar-lo entrar ja que pensaven que actuava pel seu compte i no en nom d'Abu Bakr. L'amir es va establir en un edifici fora muralles i va saber que venien reforços dirigits pels amirs Duldai i Khoja Berdi. L'endemà també va saber que un cos de deu mil homes liderats pels xaikhs Kapani i Imad al-Din arribava a la ciutat per combatre’l. Com que els reforços encara havien de tardar unes hores, va decidir un atac sorpresa i amb els seus 400 homes va atacar els deu mil, els va desorganitzar i derrotar; però un altre cos liderat pel turcman Xaikh Kassab estava arribant i Bayan, sense acabar la feina, es va dirigir contra Kassab i al primer xoc les tropes d'aquest es van desbandar; l'endemà al matí van arribar els reforços per a Bayan, amb nombrosos presoners dels enemics entre els quals Kassab. Bayan els va perdonar. La població, quan va saber que era Abu Bakr qui havia donat les ordres a Bayan, es va sotmetre. Dos dies després Bayan i Duldai van sortir de la ciutat cap a Maragha (d'on Muhammad Umar va fugir cap aHamadan on el governador li romania fidel) deixant l'amir Bahlul Barles com a governador.[12]
Abu Bakr va entrar a Tabriz el31 de desembre de1405. Com que era hivern fou necessari allotjar als soldats a les cases dels habitants, cosa que fou una font de conflictes.[13] Allí va saber de l'aliança de Muhammad Umar amb els seus tres cosins (Pir Muhammad deFars,Rustem d'Esfahan iIskandar deYadz). Abu Bakr va marxar en persona cap al sud, deixant el govern de Tabriz en mans de Muhammad Dawati i Zain al-Din Kazwiní; es va dirigir a Sultaniya (saquejant tot al seu pas fins i tot una caravana) i d'allí a Jurbakhan (Jerbadakan) on va acampar abans d'arribar a Esfahan (1406).[13] Però mentre l'amir turcmanBistam Jagir, aliat deXaikh Ibrahim deXirvan (les tropes del qual venien darrera), es va presentar a Tabriz i el governador Muhammad Dawati, que no estava en capacitat per resistir ja que tenia poca tropa, li va enviar un delegat i es va acordar la rendició.[14] Bistam va entrar a Tabriz (19 d'abril de1406).
Durant uns dies tot va anar be i els dos aliats cooperaven amistosament, fins que Xaikh Ibrahim de Xirvan, que havia arribat i estava acampat a uns quilòmetres de la ciutat va començar a sentir maledicències de Bistam.Xaikh Ibrahim finalment va fer arrestar Mansur Jagir (el germà de Bistam) i el fill de Bistam. Aquest cap turcman va reunir aleshores les seves forces i va sortir de Tabriz el29 d'abril i es va dirigir a Sarai, emportant-se diversos presoners entre els quals l'exgovernador Muhammad Dawati; va arribar a Muixkhin i va acampar a l'ilak de Feschar. Hi va haver alguna escaramussa amb la gent de Xaikh Ibrahim i aviat aquest va sortir cap a Tabriz; Bistam Jagir va acomiadar als tabrizis que anaven amb ell i es va dirigir aArdebil, el seu feu. El28 de maig Xaikh Ibrahim va entrar a la ciutat. Al cap d'uns dies va sortir i va acampar a Awjan però seguia mantenint el control de la ciutat.
Estant a l'Awjan va saber que el sultàjalayíridaAhmad ibn Uways, que havia estat alliberat pels mamelucs i havia aconseguit recuperar el poder a l'Irak Arabí (Bagdad) aprofitant l'absència de l'exèrcit timúrida, es dirigia cap a Tabriz. Aleshores va manifestar que com que havia estat un fidel servidor d'aquesta dinastia i ara Tabriz estava sense amo, retornava al seu país i li deixava Tabriz. Va alliberar Mansur Jagir i el fill de Bistam Jagir i els va enviar amb el seu germà i pare, i va retornar alXirvanat. Ahmad va arribar a Tabriz vers el10 de juliol i va ser molt ben acollit per la població; el mongol Ali Oirat i el turcman Muhammad Saru se li van sotmetre. Al front de l'administració va posar Khoja Muhammad Kejeji, l'amir Jafar, Khoja Masud Xah i Zain al-Din Kazwiní.[15]
Inicialment Abu Bakr havia pensat a recuperar Tabriz i havia intentat un pacte de treva amb els seus cosins fills d'Umar Xaikh, però ara ho veia dificil. Va tornar a fer la guerra contra ells i va guanyar la batalla deDerguzin o Kharbereh (primavera) i es va presentar a Esfahan, triomfant també a la batalla d'Esfahan (que era la base d'operacions dels seus cosins i d'onMuhammad Umar va fugir). Sabia que Tabriz estava en mans de Xaikh Ibrahim (en aquell moment) i d'altra banda Sultaniya estava sent atacada per un amirdaylamita anomenat Hajji Iraki. Va marxar en direcció a Sultaniya obligant a Iraki a fugir[16] i a l'estiu estava en disposició de tornar a Tabriz. L'agostAhmad ibn Uways va abandonar la ciutat cap a l'Awjan. Els amirs li van aconsellar retirar-se cap aBagdad i així es va fer; la retirada va esdevenir una desbandada i els soldats van començar a marxar desorganitzats, cadascun pel seu compte a veure qui corria mes. L'1 de setembre de1406, Abu Bakr va arribar a Tabriz però no hi va entrar perquè hi havia una epidèmia de pesta; es va quedar primer fora i després es va dirigir aNaxçıvan.
En aquesta zona elskara koyunlu s'havien reagrupat amb centre a la fortalesa d'Alinjak; les seves forces estaven concentrades a la vora de l'Araxes. Abu Bakr va buscar aliats per a la conquesta de Tabriz i va aconseguir l'ajut del príncep kurd Malik Izz al-Din. En una data d'octubre incerta (entre el 4 i el27 d'octubre) els dos exercits es van trobar i es va lliurar batalla que fou favorable a Kara Yusuf. Molts soldats d'Abu Bakr van ser fets presoners. Abu Bakr va fugir aMarand. Els vencedors van entrar a les poques hores a Tabriz, que van saquejar i van matar part de la seva població o els van confiscar les propietats; l'amir Xaikh Kassab va perseguir Abu Bakr fins a Sayyidabad, però Abu Bakr va poder arribar a Sultaniya que va posar en estat de defensa i va poder passat el hivern a la província deRayy.[17] Kara Yusuf va fer de Tabriz la seva capital. L'estiu del 1407Kara Yusuf va ocupar Sultaniyya temporalment i va traslladar a la població cap a Tabriz (i aArdabil iMaragha).
Abu Bakr va buscar recuperar Tabriz i va fer aliança amb un grup de guerrers delJa'un-i Qurban, amb el cap turcmanBistam Jagir (amb els seus germans Mansur i Masum i el fill Akhi Farrukh) i amb el cap turcman Husayn Sad (amb el seu germà Muhammad), que entre tots aportaven 25.000 soldats. El19 d'abril de 1408 els dos exèrcits es van trobar en un lloc anomenatSardrud, a 8 km al sud de Tabriz i Kara Yusuf va aconseguir la victòria.Miran Xah, que lluitava al costat del seu fill, va morir en aquesta batalla. Abu Bakr es va retirar cap a Sultaniya.[18] Miran Shah fou enterrat de moment al cementiri de Surkhab a Tabriz.
L'hivern del 1408 al 1409Kara Yusuf el va passar a Tabriz. Fou un any de sequera.[19] El 1410 Kara Yusuf se'n va anar de Tabriz. Únicament el seu fillXah Muhàmmad quedava amb algunes tropes aturades a l'ilak de l'Awjan.
El sultàjalayíridaAhmad ibn Uways va sortir deBagdad cap a l'Azerbaidjan el15 de maig de1410 amb intenció de reclamar aquesta regió. Xah Muhammad, fill de Kara Yusuf, va sortir de l'Awjan i es va dirigir aKhoy. El27 de juliol Ahmad va arribar a Tabriz[20] i va enviar tropes a perseguir Xah Muhammad al qual van atrapar aSalmas i van derrotar. Però Kara Yusuf es va dirigir cap a Tabriz. Les forcesjalayírides ikara koyunlu es van trobar aAsad, no gaire lluny de Tabriz (28 d'agost de1410). En la batalla Ahmad va resultar ferit i els seus foren derrotats. Amagat Ahmad a Tabriz, fou denunciat a Kara Yusuf per un habitant anomenat Baha al-Din Julah; el cap turcman el va fer detenir, el va carregar de cadenes i el va fer condemnar a mort i fou penjat; va romandre tres dies sense enterrar fins que finalment fou enterrat a Dimaixkiya junt amb el seu pare i la mare. En la batalla van morir altres prínceps jalayírides com Xah Wali, net d'Uways I i fill de Xaikh Ali; i el príncep Sultan Ala al-Dawla ibn Ahmad, que estava detingut a la presó d'Abd al-Juz; tots dos foren també enterrats a la Dimaixkiya.[21]
Kara Yusuf va decidir establir el càrrec de Khan pels seus dominis centrats a Tabriz. Va fer construir un tron d'or i va proclamar el seu fill granPir Budak com a kan a Tabriz. Li va donar corona i cinturó i li va retre homenatge. Es van fer banquets i es van repartir robes d'honor (khilah) entre els principals personatges de l'Azerbaidjan.[22] Kara Yusuf va rebre el títol denoyan i el nom d'Abu-l Nasr Yusuf Bahadur.
Mort Kara Yusuf el12 de novembre de1420, l'anarquia es va apoderar dels dominis Kara Koyunlu. Mirza Baysunghur va prendre el poder a Tabriz però al cap de poc temps eltimúridaShahrukh, després de derrotar aArmènia els fills de Kara Yusuf (1421) va presentar-se a Tabriz i la va ocupar. El1429 Iskandar, fill de Kara Yusuf, va ocupar Sultaniyya però Shahrukh el va derrotar aSalmas. El1430 Abu Said, fill de Kara Yusuf, va rebre en feu l'Azerbaidjan després de reconèixer a Shahrukh però el1431 fou mort per son germà Iskandar. El1434 Shahrukh es va presentar davant Tabriz i Iskandar se'n va retirar, però son germà Djahan Shah es va sotmetre a Shahrukh i va rebre el govern de Tabriz l'any 1436.
Djahan Shah va tornar a fer de Tabriz una gran capital amb moltes construccions, especialment l'anomenada mesquita blava (Gok masdjid) obra del príncep i la seva dona Begum Khatun. En aquesta època es va introduir a Tabriz la sectaAhl-i Hakk.
Djahan Shah fou mort perUzun Hasan Bayandurf, cap delsAk Koyunlu, el10 de novembre de1467. A Tabriz dues filles d'Iskandar (el germà de Djahan Shah) van proclamar a un germàdervix anomenat Husayn Ali però la begum Khatun el va eliminar molt aviat. Llavors el boig Hasan Ali, fill de Djahan Shah i d'una dona que no era la begum, es va emparar del poder i va matar la begum i els seus parents (els Munedjdjimbashi). Ahmad es va aliar amb el timúrida Abu Said, però fou derrotat aMarand i fins i tot Abu Said va morir en aquestes lluites. El1468 Uzun Hasan va entrar a la ciutat i la va establir com a capital. Hi va morir el1477 i fou enterrat a la madrassa de Nasriya, construïda per ell on també més tard fou enterrat el seu fill Yakub que va regnar amb seu a Tabriz del1477 al1490 i hi va construir els jardins Sahibabad i el palau Hashbishit (Astibisti).
Ismail elsafàvida va guanyar la batalla de Sharur al Ak Koyunlu Mirza Alwand el1500 i va entrar a Tabriz. Va instaurar la doctrinaxiïta (la majoria de la població erasunnita). Ismail va sortir de la ciutat en persecució del Ak Koyunlu Mirza Alwand i aquest va aprofitar per entrar a la ciutat, però Ismail la va recobrar aviat.
El23 d'agost de1514 els otomans van guanyar la batalla deČaldiran i l'1 de setembre de1514 elwazir Dukagin Oghlu i eldeferdar Piri van entrar a Tabriz, seguits pel sultà Selim el dia 6. Els turcs es van retirar el13 de setembre de1514 perquè elsgeníssers no volien seguir la campanya. Després d'això els safàvides van traslladar la capital mes a l'est, aKazwin.
Un trànsfuga turcman, Ulama, de la tribuTekke, antic governador de l'Azerbaidjan, va convèncer el sultà otomàSolimà I el Magnífic de tornar a Tabriz. El gran visir Ibrahim Pasha la va ocupar el13 de juliol de1534 i el govern de la província fou donat a Ulama. El27 de setembre Solimà va entrar a la ciutat i s'hi va estar 14 dies. Tanmateix, a causa del fred els otomans es van haver de retirar i els perses van avançar fins aVan. El1548 Alkas Mirza, germà del shahTahmasp I, va convèncer altra vegada els otomans de prendre Tabriz, que fou ocupada el28 de juliol de1548; el sultà Solimà hi va ser 5 dies. La pau d'Amasya del29 de maig de1555 va retornar Tabriz a Pèrsia.
La pau es va trencar el1585 i el gran visir otomà Ozdemirzade Othman Pasha va atacar Tabriz defensada per Ali Kuli Khan, que després d'una resistència notable es va retirar i el setembre fou ocupada pels otomans. Alguns soldats turcs van ser assassinats i la ciutat fou saquejada durant tres dies i els habitants massacrats. Othman Pasha hi va fer construir una ciutadella defensiva. L'eunuc Djafer Pasha fou nomenat governador de Tabriz. Othman Pasha va morir el29 d'octubre de1585 i el va substituir el governador de Van, Cighalazade, que va derrotar els perses, que atacaven la ciutat, però va quedar assetjat en ella. Durant molts dies es va combatre (fins a 48 xocs) fins que Farhad Pasha va arribar amb reforços i va fer aixecar el setge. A la pau de1590 el Shah Abbas va haver de confirmar la cessió de Tabriz i l'Azerbaidjan i de Transcaucàsia aTurquia.
El1603 va esclatar una revolta anomenada delssipahis. El mateix any els perses van entrar a Tabriz, i molts turcs van ser morts per fanàtics xiïtes. El1610 el gran visir Murad Pasha va intentar reconquerir la ciutat defensada per Pir Budak Khan, però van fracassar. El tractat de pau de1612 va restablirl'statu quo anterior al1590 deixant Tabriz i l'Azerbaidjan aPèrsia.
El1618 els turcs van tornar a atacar Tabriz i els perses van evacuar aquesta ciutat iArdabil, però més enllà, prop de Sarab, foren derrotats per Karshkay Khan, siphasalar de Tabriz. Un nou tractat va confirmar el tractat de1612.
El1635 Murad IV va ordenar altra vegada la invasió de l'Azerbaidjan i va ocupar Tabriz el12 de setembre de1635. La ciutat fou destruïda i evacuada. El tractat de1639 en va confirmar la possessió a Pèrsia.
El1722 durant la invasió afganesa,Tahmasp II es va refugiar a Tabriz on fou coronat. El1723 per un tractat va cedir les províncies de lamar Càspia aRússia i Turquia en compensació va declarar que es veia obligada a reocupar les províncies occidentals. Tabriz fou atacada pelserasker Abd Allah Pasha Koprulu (1724) però no la va poder ocupar. L'any següent la va atacar de nou i aquest cop, i amb milers de baixes per ambdós costats, fou ocupada; la guarnició persa es va retirar cap a Arbadil (5000 supervivents d'un total de 35.000). Els turcs van tenir unes vint mil baixes.
Un tractat amb l'afganèsAshraf Khan (de la dinastiaGhilzay oKiyànida) el1727, va confirmar Tabriz i l'Azerbaidjan i altres territoris a Turquia (fins a Sultaniyya iAbhar). Tanmateix, el1729 Nadir Shah va derrotar els turcs manats per Mustafa Pasha a Suhaylan, prop de Tabriz, i va entrar a la ciutat el3 d'agost. El governador del Hashtarud (el territori turc) Rustem Pasha, fou fet presoner.
En aquest moment el shah Tahmasp va prendre l'ofensiva i encara que fou derrotat a Kuridjan, prop de Hamadan, els turcs dirigits pel serasker Ali Pasha van poder recuperar Tabriz desguarnida pels afgans. El tractat de1732 va cedir a Turquia les regions al nord de l'Araxes però Tabriz fou retornat a Pèrsia. Ocupada com estava aquesta ciutat, el seu lliurament va provocar la dimissió del gran visir. Tanmateix, com que poc desprésNadir Shah va enderrocar Tahmasp II (fundant la dinastiaafxàrida) i després fou derrotat a Bagdad, el governador de Van, Rustem Pasha, va reocupar Tabriz (1733). Nadir la va atacar i ocupar el1734 i el tractat de1736 va confirmar els territoris d'acord amb el tractat de1639.
Vers el1747, quan va morir Nadir Shah, el poble de Tabriz es va declarar a favor d'un pretendent anomenat Sam Mirza. Fath Ali Khan,diwan begi de Tabriz, va enviar el seu fill Rida Khan aErzurum a demanar ajut turc per un altre candidat, suposadament unafxàrida. Tanmateix, Turquia va romandre neutral. El governador de l'Azerbaidjan Amir Arslan Khan (cosí de Nadir) es va posar al costat d'Ibrahim Khan (nebot de Nadir) contra l'altre pretendent principal Sultan Ali Shah (o Adil Shah) que era son germà. Tanmateix, després del triomf d'Ibrahim, Amir Arslan el va fer matar i es va establir a Tabriz on es va proclamar rei. Tanmateix, al cap de sis mesos va morir davant Shahrukh, net de Nadir i el poder a l'Azerbaidjan va passar a l'afgà Azad Khan, que la va perdre el1756 davant Muhammad Husayn Khan Kadjar (o Qadjar) però poc després Fath Ali Khan Afshar, que dominavaUrmia, va ocupar Tabriz.
El1790Aka Muhammad, fundador de ladinastia qajar, va anar a sotmetre Tabriz. En tota la zona els poders local s'havien fet independents i així en arribar alguns se li van sotmetre com Husain Khan Dumbuli, kan deKhoy. El xa va donar Tabriz en feu a aquest kan. El 1796, a la mort d'Aka, el cap de la tribushakki, Sadik Khan, va ocupar Tabriz i va proclamar al germà d'Aka, Muhammad Ali Sultan, però elsDumbuli de Khoi van acabar sufocant aquest intent i el nou shah,Fath Ali Shah, va confirmar Tabriz a Djafar Kuli Khan, kan de Khoi. Tanmateix, el1798 aquest kan es va aliar a Sadik, que havia recuperatSarab i al kan Afshar d'Urmia, i van expulsar els representants del shah, esdevenint independents. Durant algun temps va poder rebutjar les tropes perses amb ajut dels kurds però el1799 els perses van ocupar la ciutat que fou confiada abeglerbei Ahmad Khan Mukaddam de Maragha. Els Dumbuli però encara van tenir temporalment el govern de la ciutat en els següents anys.
El24 d'octubre de1827 la ciutat fou ocupada pel general rus Eristov, aliat amb alguns kans de la zona. El comte Paskewitx, comandant en cap rus, va venir a la ciutat i es va entrevistar amb el shah Abbas Mirza a Dih Kharrakan, i es va signar un armistici que no fou aprovat per la cort persa. Els russos van continuar l'ofensiva i van ocupar Urmia, Maragha i Ardabil, fins que eltractat de Turkmantxai (22 de febrer de1828) va posar fi a la guerra i va establir el riuAraxes com a frontera. El1830-1831 va patir una epidèmia de colera i pesta i la població que havia arribat a més de tres-cents mil habitants, era el1842 de només cent vint mil.
Després d'això, Tabriz fou seu dels hereus del tron persa. El9 de juliol de1850 fou executat a la ciutat elBàb, fundador de laFe babí i precursor deBahà'u'llàh. El1880 fou amenaçada pels kurds de Shaykh Ubayd Allah que no hi van arribar. El1895 la ciutat tenia uns 200.000 habitants.
La població de Tabriz era una barreja de turcsoghuz, mongols,turcmans i perses i no s'identificava amb la dinastia. El23 de juny de1908 va esclatar a Tabriz la revolució. El príncep Ayn al-Dawla va rodejar i bloquejar la ciutat (1909). Gran Bretanya i Rússia van acordar l'enviament de soldats, oficialment per assegurar l'abastiment dels consolats europeus. Tropes russes van entrar a la ciutat el30 d'abril de1909 i hi van romandre sense problemes fins al1911 quan el destacament rus fou atacat pelsfidais. Els russos van enviar més soldats dirigits per Voropanov i van establir tribunals militars que van executar bastants caps locals. Els russos van romandre a la ciutat fins a l'esclat de la guerra el1914 i l'amenaça per les tropes de Tabriz dels irregulars kurds manats perEnver Pasha. El6 de gener de1915 va sortir l'últim soldat rus i la ciutat fou ocupada pels kurds dirigits per Ahmad Mukhtar Bey Shamkhal. Els russos van tornar amb moltes forces el31 de gener de1915 i van recuperar la ciutat, si bé representants del govern persa van establir-se a la ciutat que fou nominalment persa.
En esclatar la revolució a Rússia (finals de1917) l'exèrcit es va desorganitzar i els soldats russos van evacuar Tabriz a començaments de1918 però el poder fou entregat no a les autoritats perses sinó al Partit Democràtic (28 de febrer de1918) dirigit perIsmail Nawbari. El18 de juny de1918 els otomans van entrar a la ciutat, el8 de juliol va entrar el general Ali Ihsan Pasha i el25 d'agost el comandant en cap Kazim Karabekir Pasha. Nawbari fou enderrocat i col·locat al seu lloc Madjs al-Saltana amb el càrrec de governador de l'Azerbaidjan. Durant un any la situació fou confusa fins que acabada la guerra, el governador persa va entrar a la ciutat eljuny de1919.
Durant tot el govern de la dinastiaPahlavi Tabriz fou discriminada pel seu separatisme i anhels democràtics. El1920 era la segona ciutat del país i el 1990 havia esdevingut la quarta ciutat. El1941 Reza Shah va abdicar i els russos es van establir a Tabriz elsetembre i durant el seu govern es va afavorir els comunistes locals. El10 de desembre de 1941 es va proclamar la república autònoma delAzerbaijan Iranià dirigit pels líder localDjafar Pishawari. Es van produir nacionalitzacions, reforma agrària, igualtat de la llengua, i altres coses bàsiques (com una universitat). Les pressions americanes van obligar els russos a sortir el desembre i el dia12 de desembre de1946 les forces iranianes van entrar a la ciutat que va patir unes fortes purgues politiques. Pishawari va fugir aBakú.
A la revolució islàmica del1979 les tendències separatistes van tornar a esclatar però l'aiatol·làShariatmadari que representava a totes les forces autonomistes i democràtiques de tot el país, si bé es va oposar políticament als radicals de l'aiatol·làKhomeini (al front delPartit Republicà Popular Islàmic), a l'octubre de1979, quant ja era clar que les tesis de Khomeini s'havien imposat, no va donar continuïtat a les manifestacions dels seus seguidors a Tabriz (que es van apoderar de la ràdio local i dominaven els carrers). Els seguidors de Khomeini van organitzar contramanifestacions i Shariatmadari va dissoldre el partit eldesembre de1979, i es va retirar. Tot i així les tendències nacionalistes continuen tenint a Tabriz el seu principal centre a tot l'Azerbaidjan Iranià.
↑Manuscrit persaMatla-assadein ou-madjma albahrein, aNotices et extraits de la bibliotheque du Roi et autres bibliotheques, tome qatorzieme (volum 14), accesible a Google books, pàgs. 60, 61, 62.
_-_panoramio.jpg)
.svg%26amp%3blang%3dca)
