El formattabloide correspon a la meitat de les dimensions d'unperiòdic tradicional. El seu format doblegat és de 41 cm x 29 cm aproximadament.[1]
El format va néixer a laGran Bretanya. Per conveniència i cost de fabricació, nombrosos diaris tradicionals tals comThe Independent iThe Times, impresos originalment engran format, han passat recentment al format tabloide.[2] Per distingir-se dels diaris anomenatspopulars, aquests últims prefereixen parlar d'edició «compacta».[3]
AFrança, el format tabloide ha estat molt de temps reservat als títols de lapremsa gratuïta tals comMétro i20 minutes.[4] Però nombrosos diaris han adoptat a poc a poc aquest format pràctic. És el cas deCharente libre,Libération,Havre Libre,La Montagne,Le Télégramme,La Nouvelle République du Centre Ouest,Paris-Normandie,La Voix du Nord iNice-Matin.
ACatalunya, es publica en format tabloide els diarisLa Vanguardia iEl Periódico de Catalunya, i aAndorra, elBondia (gratuït).
AlQuebec,Le Journal de Montréal utilitza el format tabloide,[5] així com els diaris gratuïts i periòdics regionals.
ABèlgica el diariLa Libre Belgique utilitza igualment aquest format.[6]
El terme «tabloide» designa també els primers diaris que han utilitzat aquest format d'impressió, és a dir els diaris sensacionalistes (premsa del cor).[7]
PDF(francès)
