.jpg)
Eltabaquisme és l'addicció altabac provocada principalment per lanicotina i que, segons l'OMS és la primera causa d'altresmalalties, invalidesa imort prematura delmón.[1] Es considera unamalaltia crònica sistèmica amb possibilitats de tractament, pertanyent al grup de les addiccions i catalogada alManual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals (DSM-IV) de l'Associació Americana de Psiquiatria.
Segons l'OMS al món hi havia el 2002 més de 1.100 milions defumadors, el que representa aproximadament un terç de la població major de 15 anys. El 74% decigarretes es consumeixen als països de baix i baix-mig nivell d'ingressos. L'any 2004 l'OMS va estimar que 4,9 milions de persones moren anualment a causa del consum del tabac.
AEuropa el tabaquisme provoca 1,2 milions de morts anuals i està directament relacionat amb l'aparició de 29 malalties, de les quals 10 sóncàncers i de més de la meitat demalalties cardiovasculars. El tabaquisme és directament responsable d'aproximadament el 90 per cent de les morts percàncer de pulmó i aproximadament el 80-90 per cent de lamalaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) iemfisema.[2] AEspanya el 2003 fumava el 36% de la població i moren 50.000 persones anualment per culpa d'aquest consum, una taxa per sobre dels accidents de trànsit i també superior a la produïda per la suma de totes les drogues il·legals juntes. ACatalunya, el 2006, i per a la població de 15 i més anys, hi havia: fumadors un 29,4%, exfumadors un 19,7% i no-fumadors un 50,9%.[3]
Per a determinar el grau dedependència se sol utilitzar eltest de Fagerström, aquí podem veure la versió modificada i en català:[4]
| Pregunta | Resposta | Punts |
|---|---|---|
| Quant temps tarda, després de despertar-se a fumar el primer cigarret? | ||
| Menys de 5 minuts | 3 | |
| De 6 a 30 minuts | 2 | |
| De 31 a 60 minuts | 1 | |
| Més de 60 minuts | 0 | |
| Se li fa difícil no fumar als llocs on està prohibit? | ||
| Sí | 1 | |
| No | 0 | |
| De quin cigarret li costa més prescindir? | ||
| Del primer | 1 | |
| D'altres | 0 | |
| Quants cigarrets fuma al dia? | ||
| Més de 30 | 3 | |
| De 21 a 30 | 2 | |
| D'11 a 20 | 1 | |
| Menys d'11 | 0 | |
| Fuma més durant les primeres hores després de llevar-se que durant la resta del dia? | ||
| Sí | 1 | |
| No | 0 | |
| Fuma, fins i tot, quan està malalt al llit? | ||
| Sí | 1 | |
| No | 0 | |
| Punts | Grau de dependència |
|---|---|
| 0 a 3 | Baix |
| 4 a 6 | Moderat |
| >7 | Alt |
El consum de tabac provoca més comunament a les malalties que afecten elcor i alspulmons, el consum de tabac és un factor de risc per a lacardiopatia isquèmica, l'accident vascular cerebral, lamalaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), l'emfisema pulmonar, i càncer (especialment depulmó,laringe, boca,pàncrees i debufeta). Fumar cigarrets augmenta el risc de lamalaltia de Crohn, així com la gravetat de l'evolució de la malaltia.[5]
Cada any, una de cada 7 morts en majors de 35 anys a l'estat espanyol són per causa del consum de tabac. D'elles, més d'una quarta part es produeixen abans dels 65 anys. Malgrat s'observa una disminució global del nombre de morts atribuïbles al tabac, aquesta xifra va en augment entre les dones.[6]
Segons dades delComisionado para el Mercado de Tabacos de l'estat espanyol, s'ha produït un increment espectacular del consum de tabac de cargolar, d'un 32% entre els anys 2008 i 2011.[7] Hi ha la creença que el tabac de cargolar té menys risc per a la salut, que conté menys additius, i que és menys perjudicial. La falsa creença que el tabac de cargolar és menys nociu per a la salut és més gran en joves, segons les dades de l'enquesta de laSetmana Sense fum de lasemFYC del 2012.[8]
Els fumadors de tabac de cargolar mostren un major risc de càncers de boca, faringe i laringe,[9][10] i també de pulmó (de forma important[11] o discreta)[12] que els fumadors de cigarretes convencionals. Però un estudi dona una prevalença similar pel càncer de boca.[13] En el cas del càncer de pulmó canviaria la proporció del tipus histològic, amb una major prevalença d'adenocarcinomes[14] icàncer de pulmó de cèl·lules petites.[15]
En un estudi analitzant les marques més consumides a Espanya, mostra que els continguts de nicotina, quitrà i monòxid de carboni del tabac de cargolar són molt superiors als permesos per als cigarrets convencionals, en alguns casos fins d'un 85% més.[16] El tabac de cargolar també tindria un major efecteoxidatiu en estudisin vitro sobre cultius demonòcits.[17]
Els fumadors exposen a les altres persones, elsfumadors passius, lesionsgenètiques que poden provocar el desenvolupar de càncers. En lareproducció quotidiana de lescèl·lules humanes, un tipus de les sevesproteïnes, lespolimerases, s'encarreguen de replicar el seugenoma. Però existeixencontaminants externs, com per exemple el fum del tabac, que fa que les polimerases "llegeixin" malament el genoma, i copiant-lo així malament, és a dir, ambmutacions, a les noves cèl·lules. El cos humà té això previst, i per a evitar-ho encarrega un tipus d'aquestes polimerases, anomenadespolimerases I, que revisin i comparin la novaseqüència genètica per a detectar les mutacions. El problema amb el fum del tabac és que influeix també en les polimerases I, de manera que aquestes no són capaces de veure les mutacions cancerígenes i fins i tot les poden considerar un model a replicar, per a futures duplicacions.[18][19]
La cessació tabàquica o "deixar de fumar", és l'acció que porta cap a l'abstinència del consum de tabac. Els mètodes inclouen deixar-ho en sec, la teràpia de substitució de nicotina, els antidepressius i altres fàrmacs, la hipnosi, l'autoajuda i grups de suport.
LaUniversitat Pompeu Fabra (UPF) deBarcelona ha descobert l'any 2010 lesproteïnes que activen les ganes de fumar dels addictes al tabac que ho havien deixat, es tracta de leshipocretines. Segons el cap de l'equip investigador, en Fernando Berrendero, un fumador recau per tres motius: "Per estrès, per factors associats a l'ambient o per un nou contacte amb la droga", en aquests casos la proteïna activa les ganes de fumar, però ara que se sap quina és, es podrà inhibir aquesta activació perquè les persones ja no sentin ganes de fumar en aquestes situacions.[20]
Està comprovat que una activitat massa alta de les hipocretines porta a estats d'ansietat. Les hipocretines són moduladors neuronals que poden modular els efectes que la nicotina, i de la manca d'aquesta, interaccionant amb els factors alliberadors decorticotropina (CRF), que és unpèptid relacionat amb la resposta a l'estrès, i amb les neurones devasopressina de l'hipotàlam. Al procés fisiològic de recaiguda en el consum de nicotina, les hipocretines actuen de manera independent però complementària amb les corticotropines, jugant un paper crucial a la modulació dels episodis d'ansietat i als processos neuro-biològics subjacents a la recaiguda en l'hàbit de fumar.[21]
