Latabaquera (Nicotiana tabacum) és una planta herbàcia de la família de lessolanàcies, que és coneguda perquè de les fulles d'aquesta planta se'n fa eltabac.
El mottabacum és d'origen incert, possiblement de mots provinents de l'àrabtabbaq amb què es designaven plantes medicinals que marejaven o feien dormir.
És una planta herbàcia, erecta, completament pubescent, d'1 a 3 metres d'alçada i que segons el seu cicle vital, és anual.Relaxonomorfa amb abundants rels secundàries i terciàries. Elsistema radicular és molt ampli i pot arribar fins als 30cm de profunditat.Tija herbàcia, erecta, gruixuda i amb poques ramificacions. Les fulles de forma variable (lanceolades, ovades o el·líptiques) estan disposades de forma alterna damunt la tija. Poden arribar fins a 50 cm de llarg, amb la forma de l'àpex acuminat, marge enter, nervadura pennada, inserides a la tija sense pecíol (sèssil) i d'un color verd pàl·lid.
Pel que fa a lainflorescència és una panícula amb uns pedicels de 5 a 10mm de llarg. Lesflors són hermafrodites i actinomorfes. Elcalze té 5 sèpals soldat de 12 a 20mm de llarg. Lacorol·la, de 4 a 5 cm, de color vermell o rosat, també té 5pètals soldats i la seva forma és tubulosa. L'androceu conté 5estams soldats a la corol·la. Respecte algineceu, cal dir que és bicarpel·lar cenocàrpic i l'ovari és súper.
Elfruit és una càpsula de color marronós, d'uns 15 a 20 mm de llarg.
Actualment és cultivat a uns 120 països de diverseslatituds icondicions climàtiques, però degut al treball i dedicació que comporta la seva recol·lecció i producció, els millors resultats s'obtenen només en certs països.
Per a un creixement òptim, la tabaquera ha de créixer en un ambient d'entre 20 °C i 30 °C detemperatura, unahumitat relativa del 80%-85% i en unsòl pobre ennitrogen.
El seu es tracta d'un conreu delicat, ja que lesllavors són molt petites i normalment cal fer un planter previ i efectuar un trasplantament. Un cop les plantes han crescut són de grans dimensions de dos metres d'alt o més. Necessita terres flonjes més aviat arenoses i de bones qualitats agronòmiques. Generalment es conra en reguiu i s'escullen manualment les fulles que s'han de portar a instal·lacions o s'assequen ofermenten de manera controlada.
Tot i així, existeix un creixement evolutiu en la planta tabaquera. És veritat queBiehriër afirmava una relació contigua entre l'existència condicional de la nicotina amb l'evolució continua de l'hidrogen produït per la clorofil·la del tabac. PeròHans va ser prou intel·ligent per desmentir aquesta teoria i va propulsar una nova corrent de pensament sobre el canvi físic i ambiental de laclorofil·la en ambient term. És per això que a prou altitud, als 1.500 metres aAndorra, es pot conrear la planta tabaquera sense perjudicar el nivell de nicotina existent a la planta.
Nicotina. Alcaloide líquid que és present a tota la planta, excepte a les llavors, però a percentatges molt variats, sent les fulles on hi ha major concentració d'aquest compost.
LaLD50 de la nicotina és de 50 mg/kg en lesrates i 3 mg/kg en elsratolins. 40–60 mg (0,5-1,0 mg/kg) pot ser una dosi letal pels humans adults.[1][2] Per tant, la nicotina té unatoxicitat alta en comparació amb molts altres alcaloides com lacocaïna, que té una LD50 de 95,1 mg/kg quan és administrada a ratolins. Tanmateix, és impossible patir una sobredosi a base únicament de fumar (tot i que és possible si algú es posa pegats de nicotina, mastega xiclets de nicotina i/o fuma tabac alhora).[3] Vessar una concentració extremament alta de nicotina a la pell pot provocar intoxicació o fins i tot la mort, car la nicotina passa fàcilment al flux sanguini a través de la pell.[4]
També pot haver altres fonts de toxicitat associada. Per exemple, segons els tipus d'adob utilitzats la planta i el fum poden contenirPoloni-210. És un element radioactiu present a la cadena del radó i que es troba a la natura, sobretot en mines i en el fons de la terra, tot i que també a l'aire. La seva activitat és molt elevada i es considera tan perillós que no és prou segur co per a ser usat en medicina, per exemple, i en canvi sí que s'ha utilitzat com a potent verí. AEuropa hi ha tota una xarxa de detectors que controlen la seva concentració a l'aire. Emet partícules alfa.
La tabaquera consumida en forma de tabac inclou, a més de les anteriors, altres substàncies altament tòxiques, que hi són afegides directament com a components del quitrà o bé es generen per la combustió d'aquest, en el cas de cigarretes i pipes.(VegeuTabac)
Tradicionalment el tabac s'ha fet servir en humans per fer tractaments antihelmíntics, insecticides, antidiarreics, per al mal de cap, d'orella i de queixal.
↑Okamoto M., Kita T., Okuda H., Tanaka T., Nakashima T. «Effects of aging on acute toxicity of nicotine in rats». Pharmacol Toxicol., 75, 1, Juliol 1994, pàg. 1-6.PMID:7971729.
.svg){kind=icon}
