Taïf (àrab:الطائف,aṭ-Ṭā’if) és una ciutat de laprovíncia de la Meca de l'Aràbia Saudita, relativament a prop dela Meca que es troba a uns 100 km al nord-oest. Està situada a 1.700 metres al vessant de les muntanyes d'as-Sarawat o Sarat. Té una població de 521.273 habitants (cens del 2004), i és la residència estival de la família reial saudita i és la sesina ciutat del país, tot i que n'era la quarta vers 1990. És el centre d'una zona agrícola coneguda pelraïm i lamel amb diverses valls. A la vall principal, Wajj, es troba la ciutat.
Al segle vi dominava la zona la tribu delsBanu Thaqif. La deïtat local era la deessaAl·lat, coneguda com "la Senyora de Taïf".
Poc abans de l'eclosió de l'islam es va construir un mur de pedra a l'entorn de la ciutat; ja existia una fortalesa preislàmica d'origen controvertit. El630 es va lliurar unabatalla a Hunayn prop de la ciutat i poc després els musulmans van començar elsetge de Taïf que no va reeixir; elsBanu Daws la van assaltar amb catapultes però l'atac va ser repel·lit. Labatalla de Tabuk el 631 va deixar la ciutat aïllada i membres dels Thaqif van anar ala Meca per negociar la conversió de Taïf. Pel pacte amb Mahoma el territori de la ciutat fou declaratharam (sagrat). L'ídol Al·lat fou destruït junt amb altres signes de la prèvia ciutat pagana.
El17 de juliol de1517 el xerif de la Meca es va sotmetre al sultàotomàSelim I. Taïf, que formava part delHijaz, va passar llavors sota sobirania otomana. El1802 la van ocupar elswahhabites i el1813 la van recuperar els otomans per mitjà de les forces egípcies. El mateix any fou visitada per l'orientalista suísJohann Ludwig Burckhardt que va descriure la ciutat just després de la reconquesta turca; encara eren visibles restes de la destrucció de la conquesta del 1802 i molts edificis estaven en ruïnes; la tomba deAbd-Al·lah ibn al-Abbàs, cosí deMahoma i ancestre dels califesabbàssides, havia estat considerablement damnada. La població encara pertanyia als Thaqif en gran part. El1843 els otomans van arranjar les casernes i el castell; el1869 es va construir una casa per afers de govern (unaHükümet Konağı) i poc després s'hi va instal·lar una oficina de correus.
A l'inici de laI Guerra Mundial era comandant de TaïfAhmed Bey, que manava sobre tres mil soldats i 10 canons. Ghàlib Paixà, governador del Hijaz, també estava sovint a la ciutat. El juny de1916 elshaixemites van llençar larebel·lió Àrab contra l'Imperi Otomà. El juliol, Abd-Al·lah, el fill gran del xerif haiximita,Hussayn ibn Alí, fou enviat a la ciutat amb 70 homes. Ghàlib Paixà no va considerar perillosa una força tant petita però en secret Abd-Al·lah va portar a la rodalia de la ciutat a un exèrcit de 5.000 homes i llavors va tallar el telègraf i va començar l'atac; els assalts haiximites foren rebutjats pels canons i es va establir un setge complicat per les dues parts; lentament els haiximites van portar cànons i la ciutat llavors va caure amb certa facilitat; es va rendir el22 de setembre de 1916. Posteriorment va quedar integrada en nou regne haiximita del Hijaz.
Abd-al-Aziz ibn Saüd, sultà delNajd, va autoritzar alsal-Ikhwan manats pelSoldà ibn Bijad iKhaled ibn Luwai a atacar Taïf (setembre de 1924). El fill del rei, Alí ibn Hussayn, era l'encarregat de defensar la ciutat, però les seves tropes van agafar pànic i van fugir; 300 soldats haixemites foren morts pels Ikhwans que van entrar a la ciutat. El 1926 Ibn Saüd fou oficialment reconegut com a nou rei de l'Hijaz. Taïf va romandre formalment part delregne de l'Hijaz dins elregne de l'Hijaz i el Nedjd. El 1932 els dos regnes es varen unificar amb el nom de regne de l'Aràbia Saudita.
El20 de maig de1934 es va signar el tractat de pau de Taïf pel qualal-Hudayda, ocupada pels saudites, fou retornada al Iemen (20 de novembre de1934) que a canvi va haver de reconèixer la possessió de laregió d'Asir i laTihama als saudites. El mateix rei Abd-al-Aziz ibn Saüd va morir a la ciutat el9 de novembre de1953.
El 1932 Taïf era una ciutat medieval, però en els anys següents, sobretot quan va començar l'explotació del petroli, es va modernitzar. El 1965 el rei Faysal ibn Abd al-Aziz va obrir l'autopista de 87 km entre la Meca i Taïf, i el 1974 van començar les obres de la molt més llarga de Taïf fins aAbha iJizan. El 1991 era una ciutat completament moderna i per les seves bones comunicacions fou escollida com a base pel Grup Rendon de televisió i ràdio que transmetia les notícies alKuwait durant l'ocupació iraquiana.
