 | Aquest article o secció necessita millorar unatraducció deficient. referències Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. També podeuiniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat raonablement. |
 Una pistola de l'exèrcit vermell TT-33 de 1937 | |
| Tipus | pistola semiautomàtica |
|---|---|
| País d'origen |  Unió Soviètica |
| Epònim | Fiódor Tókarev |
| Història de servei | |
| En servei | Des de 1930–1952[1] |
| Guerres | Guerra Civil Espanyola Segona Guerra Mundial Guerra de Corea Guerra Civil Xinesa Guerra de Vietnam Guerra Civil laosiana Guerra Civil de Cambodja Guerra cambodjana-vietnamita Guerra sino-vietnamita Guerra afganosoviètica Guerres de Iugoslàvia Guerres cambo-tailandeses Guerra Civil siriana i altres guerres |
| Història de producció | |
| Dissenyada | 1930–1952[1] |
| Dissenyador | Fiódor Tókarev |
| Fabricant | Tula Arms Plant(en) ,Izhmash iChina North Industries Group Corporation Limited(en) |
| Quantitat | 1.700.000 |
| Variants | TT-30, TT-33, TTC, M48, M48 Tokagypt, M57, M70, M70, R-3, Type 51, Type 54, Type 68, K-14 |
| Especificacions | |
| Pes | 854 grams |
| Longitud | 195 mm |
| Amplada | 28 mm |
| Alçada | 130 mm |
| Munició | 7,62×25mm Tókarev |
| Calibre | 7,62 mm |
| Sistema de tret | Blowback, segellat del forrellat, acció simple |
| Velocitat de la bala | 450 m/s |
| Abast màxim | 50 metres |
| Carregador | Carregador de 8 bales |
| Mires | De ferro |
LaTT-30 és unapistola semiautomàticasoviètica. Va ser desenvolupada des dels anys 1930 perFiódor Tókarev com una pistola de servei per a l'Exèrcit de la Unió Soviètica per reemplaçar elrevòlverNagant M1895 que va estar en servei a l'exèrcit rus des de l'època de laRússia Imperial, malgrat que va acabar sent utilitzada junt amb el Nagant M1895 en comptes de reemplaçar-lo. Va estar en servei fins a 1952, quan va ser reemplaçada per laPistola Makarov. El nom prové delrus «7,62-мм самозарядный пистолет Токарева образца 1930 года», (en transcripció: 7,62 mm,Samozaryadny Pistolet Tokareva obraztsa 1930 goda, «Pistola de càrrega automàtica de 7,62 mm Tokarev model 1930»), TT és l'abréviació de Tula Tókarev.
.jpg)
El 1930, elSoviet Militar Revolucionari va aprovar una resolució per a provar noves armes curtes per a reemplaçar l'antic revòlverNagant M1895.[2] Durant les proves, el 7 de gener de 1931, per això, la possibilitat que la Tókarev fos escollida va augmentar. Passades unes setmanes, se'n van produir unes 1.000 unitats per fer proves al camp, abans de ser adoptades per l'exèrcit roig.[3] Es van produir 93.000 TT-30 entre 1930 i 1936, amb algunes modificacions.
Es van rebre algunes petites modificacions en el canó, el desconector,[4] gallet i cos van ser implementats, i un dels seus canvis més van ser l'omissió del martell i canvis en la circumferència del sistema de tancament. El model redissenyat es va anomenarTT-33.[3]La majoria de les TT-33 van ser entregades a oficials. La TT-33 va ser utilitzada per les tropes soviètiques durant laSegona Guerra Mundial, però no va reemplaçar completament el Nagant.
Externament, la TT-33 és molt similar a la pistola operada perBlowback deJohn Browning, laFN Model 1903, que utilitza un sistema un sistema de retrocés curt dissenyat per Browning, el mateix utilitzat en laM1911. En altres zones, la TT-33 és completament diferent al disseny de Browning, ja que utilitza un disseny de martell extern, molt similar al de la M1911, més que a la FN Model 1903. La TT-33 disposava d'un sistema especial de càrrega mecanitzada, el que feia que fos molt més difícil que una bala o carregador en mal estat provoqués un error en el tret d'aquesta.[5] Els enginyers soviètics van fer diverses variacions a aquest sistema per a fer-lo més fàcil i barat de produir, a la vegada que era més fàcil de mantindre l'arma. La TT-33 utilitza la munició de7,62×25mm Tókarev, que està basada en la munició similar de7,63×25mm Mauser, el calibre que utilitzaven algunes pistolesMauser C96. El 7,62×25mm és una poderosa munició, disposa d'una gran precisió, i és capaç de penetrar grans capes de roba, i algunes capde de blindatge tou o poc groxut. Aquesta és una arma molt robusta i duradera, que va ser utilitzada i produïda a laUnió Soviètica des de laSegona Guerra Mundial fins a la dècada de 1950. Avui en dia, la TT-33 ha rebut variants capaces d'utilitzar les municions més potents, com el.38 Super i la9×23mm Winchester. La TT-33 va ometre el sistema de seguretat, però l'arma no es podia utilitzar llevat que el martell fos aixecat, i no operava si aquest era tornat a baixar. S'han fet diverses variants son venudes amb un manual de seguretat, i algunes, fins i tot, han implementat alguns sistemes de seguretat un pel rudimentaris, per a poder ser exportades alsEstats Units, entre d'altres, on algunes lleis prohibeixen l'ús d'armes sense segurs.
LaWehrmacht va capturar un gran nombre de TT-33 i van ser entregades a algunes unitats sota la designació dePistole 615(r). Això va ser possible perquè la munició de 7,62mm Model 1930 Tipus P eren gairebé idèntiques a les bales alemanyes de7,63 x 25 mm Mauser. Per això, la munició alemanya va ser utilitzada en les armes soviètiques, però no viceversa. Per culpa de l'alta pressió en les bales russes, no havien de ser utilitzades amb les pistoles Mauser alemanyes. Fer això podia ser molt perillós per als seus operadors.[5]
Interarms va vendre algunes pistoles soviètiques produïdes a Europa i Amèrica similars a les de laSegona Guerra Mundial anomenadesFènix. Aquestes disposaven d'unes noves empunyadures de fusta amb un estampat d'INTERARMA en el canó. Les pistoles posteriors van ser prohibides per a la venta per culpa de la falta de seguretat.
La TT-33 finalment va ser reemplaçada per lapistola Makarov de9x18 Makarov de 8 bales el 1952. La producció de la TT-33 va acabar a Rússia al 1954, però se'n van fer diverses copies (sí o no autoritzades) a altres països. Abans que s'enfonsés elPacte de Varsòvia van adoptar i produir algunes variants de la TT-33.
La pistola TT va ser copiada a la Xina com aTipus 51,Tipus 54,M20 iTU-90.[6]Norinco, la fabrica encarregada de la producció d'armament per a l'Exèrcit Popular d'Alliberament, produïda com a la variant comercial de la Tókarev calibrada en el calibre més comú de 9x19mm Parabellum, conegut com aTókarev Model 213, i també per a la munició original de 7,65x25mm Tókarev.
La variant de 9 mm compta amb un sistema de seguretat, del qual la TT-33 russa no disposava. A més, el Model 213 disposava d'una empunyadura més fina, al contrari que les empunyadures soviètica més groses. El model de 9mm disposava d'un carregador de tipus de bloc, a pesar de que podia acceptar carregadors de 9mm normals, però amb algunes modificacions al cos.
El model de Norinco no es pot importar als Estats Units per culpa, a pesar de que algunes de les antigues versions del Model 213 importades el 1980 i 1990 són comuns. La munició de 7,62×25mm es bastant barata i produïda o importada de la Xina, també produïda perNorinco.
Hongria va canviar el canó de la TT per a disparar munició de9 x 19 mm Parabellum, i va rebre la nomenclatura deM48. Es va crear una variant comercial per a exportar-la a Egipte, anomenadaTokagypt 58, que va ser molt utilitzada per les forces de policia egípcies.[5] La Tokagypts era diferent de la Tókarev original per un sistema de seguretat exterior i la posició del martell. Amb el canó i els carregadors de les TT originals, es podia fer un canvi de calibre fàcilment (després de fer algunes proves de tir i operació amb països afiliats al laCIP).
Egipte, malgrat tot, va cancel·lar la comanda de la majoria de les Tokagypt i altres pistoles de tipus PP fabricades a Hongria; i aquestes van ser enviades a l'Oest, com per exemple laRepública Federal Alemanya, on van ser importades per Hege.
Corea del Nord va produir algunes copies de les TT-33 anomenadesTipus 68[7] orM68.[5]
Tant legal com il·legalment, la TT-33 es produeix en diverses fàbriques pakistaneses delPas de Khyber.[8]
Polònia va produir les seves propies còpies anomenadesPW wz.33, produïdes entre 1947 i 1959.[5]
Romania va produir la seva pròpia còpia de la TT-33, anomenadaTTC oCugir Tókarev fins a ben entrada la dècada de 1950. Aquestes van ser produïdes en grans quantitats i avui en dia es venen en grans nombres. A pesar de tot això, és bastant dificil i gairebé impossible alsEUA, per culpa del sistema precari de seguretat.
La K54 en va desenvolupar una còpia des de 2001.[9][10] Una versió millorada coneguda com a K14-VN es produïda a una fabrica anomenada Factory Z111, i disposava d'una capacitat incrementada del carregador de tretze bales, ja que disposava alhora d'una empunyadura més gran, ja que podia utilitzar un carregador de doble fila.[9][11]
Zastava produeix una versió millorada de la TT-33 anomenadaM57 que tenia una empunyadura més llarga amb capacitat per un carregador de nou bales (comparades amb les vuit bales habituals de la TT). Una versió de9 x 19 mm Parabellum també és produïda per Zastava i anomenadaM70A, igual que una versió compacta de laM88.
Zastava produeix una versió sub compacta anomenadaM70 (a.k.a.Pčelica ("Petita Abella")) basada en la TT-33 dissenyada per al calibre7,65mm Browning (.32 ACP) o9mm Kratak (.380 ACP).
La TT-33 encara està en servei a l'exèrcit deBangladesh iCorea del Nord i a la policia delPakistan com a arma no oficial, ja que teòricament la TT va ser reemplaçada per les pistoles de 9 mmBeretta i laSIG Sauer. A la Xina, la TT-33 és subministrada ocasionalment a laPolicia del poble armada i laExèrcit Popular d'Alliberament, sota el nom de Tipus 54. La Tókarev és una pistola bastant popular amb els col·leccionistes i tiradors de l'Oest, per la seva duresa i fiabilitat.
Nogensmenys algunes de les seves pitjors característiques són les empunyadures (que son usualment canviades per les empunyadures Tokagypt 58) i algunes altres empunyadures que són totalment verticals, el que les fa molt incomodes per els tiradors occidentals. Una altra queixa són els sistemes pèssims de seguretat, fets per complir amb les lleis americanes d'importació, i per això, moltes pistoles han sigut desmuntades i deixat amb la configuració estàndard de la Tókarev original.
A pesar de tot això, la Tókarev, igualment com les variants de 9 mm, són molt conegudes per la seva simplicitat, potència i precisió.[12]
| Armes secundàries | |
|---|---|
| Rifles icarabines | |
| Subfusells | |
| Granades | |
| Metralladores | |
| Fusells antitanc illançaflames | |
| Cartutxos | |
