 | Per a altres significats, vegeu «Comtat de Túsculum». |
(la)Tusculum | ||||
| ||||
| Tipus | jaciment arqueològic | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Frascati (Itàlia) | |||
| ||||
| Història | ||||
| Data de dissolució o abolició | 1191(Gregorià) | |||
| Període | antiga Roma | |||
| Lloc web | tuscolo.org | |||
Túsculum fou una ciutat delLatium prop del PuigAlbanus. La tradició la suposa fundada perTelègon, fill d'Ulisses iCirce. Fou dependència d'Alba des del temps deLatinus Silvius, però després de la destrucció d'Alba perTul·lus Hostili va recuperar la independència sota la forma de república i amb un dictador al capdavant.[1]
Durant el regnat deTarquini el Superb a Roma el tusculàOctavi Mamili encara es deia descendent d'Ulisses i Circe, i el va casar amb la filla del rei romà. L'aliança entre lagens Mamília i la gensTarquínia fou la principal causa de laguerra llatina. Després que Tarquini fou enderrocat i quan va fracassar en l'intent de recuperar el poder amb ajut delsetruscs, Tarquini es va refugiar a Túsculum i va instigar una aliança de les 30 ciutats llatines contra Roma. L'exèrcit confederat va establir la seva posició alllac Regil, on els llatins foren totalment derrotats el497 aC. El cap llatíMamili va morir a mans deTit Hermini; Tarquini, que era ja d'avançada edat, va combatre també i va resultar ferit. Després de la pau Túsculum fou aliada de Roma.
El461 aC i460 aC elsvolscs ieques van assolar el seu territori. El458 aC el sabiniàApi Herdoni va ocupar elcapitoli romà, però Túsculum va romandre lleial i va enviar soldats per ajudar a Roma a recuperar el capitoli. Poc després el dictador de Túsculum,Lucius Mamilius va rebre la ciutadania romana. El457 aC elseques van ocupar la ciutadella de Túsculum en un atac nocturn però Fabi, que era amb un exèrcit romà aÀntium, en assabentar-se del fet, va aixecar el camp i va anar cap a Túsculum en ajut de la ciutat; va passar uns quants mesos combatent; finalment els eques, assetjats a la ciutadella, foren obligats a rendir-se per la fam. El456 aC els eques, dirigits per Grac, va assolarLabicum i Túsculum i va acampar al puigAlgidus. Elsambaixadors romans enviats allí foren maltractats. LlavorsLuci Quinti Cincinnat fou elegitdictador romà, va derrotar els eques i va fer passar als derrotats inclòs el seu cap sota el jou. Altres lluites van tenir lloc al puigAlgidus entre eques i romans el452 aC i447 aC; en aquesta darrera ocasió els romans foren derrotats i es van haver de refugiar a Túsculum. Després la ciutat no torna a aparèixer fins al416 aC, en què foren encarregats per Roma d'una missió d'espionatge contra els habitants deLabicum, sospitosos d'haver-se aliat amb els eques. El415 aC els eques ilabicans van atacar Túsculum i van acampar al puigAlgidus. L'exèrcit romà enviat contra ells fou derrotat i altre cop es van haver de refugiar a Túsculum;Quint Servili Prisc fou elegit dictador i en vuit dies va derrotar els enemics i va entrar a Labicum.
El379 aC Túsculum, junt amb les ciutats deGabínia i Labicum, va acusarPraeneste d'usurpació de terres i va demanar un veredicte de culpabilitat; però el senat va rebutjar les demandes de Túsculum i les altres ciutats, i va donar la raó a Praeneste. Això va fer canviar a Túsculum de bàndol. El378 aC el romàMarc Furi Camil va derrotar elsvolscs i entre els presoners va trobar uns quants tusculans. Es va descobrir que Túsculum havia entrat en aliança formal amb els volscs i això va provocar que Roma declarés la guerra a Túsculum i encarregués a Camil la direcció de les operacions; però els tusculans van rebre l'exèrcit de Camil amb benediccions i oferiment de provisions i les portes de la ciutat eren obertes i els ciutadans seguien les seves ocupacions normals. Així Camil va invitar al dictador de Túsculum a Roma on finalment els antics tractats foren confirmats i Túsculum fou de les primeres ciutats a rebre la franquícia romana, un privilegi que es donava molt rarament. El374 aC, en revenja d'aquest acostament els llatins, que havien saquejatSatricum, van atacar Túsculum que van ocupar inesperadament; els ciutadans es van retirar a la ciutadella i van enviar missatgers a Roma que va enviar un exèrcit i els llatins van esdevenir els assetjats; la ciutat fou presa per assalt i els llatins massacrats sota la direcció dels tribuns militarsServius Sulpicius Pretextatus iLucius Quinctius Cincinnatus. Després d'això hi ha un altre període de silenci històric, trencat només per un atac deVelitres i els atacs dels gals aliats alstiburtins (357 aC).
A la granguerra llatina, Túsculum fou una de les ciutats de laLliga llatina. És prou conegut el fet queTit Manli fou reptat pel comandant de lacavalleria de Túsculum,Meti Gemini, i el primer va acceptar el repte i va matar el segon tot i haver rebut ordres de no fer-ho; aquesta desobediència militar fou castigada pel seu propi pare amb la mort. La guerra va acabar amb la derrota llatina i elsenatusconsultum que regulava els afers delLatium; Túsculum va rebre un bon tracte, i la defecció fou atribuïda a un grup minoritari respectant els drets de la resta del poble (335 aC). El323 aC Túsculum fou acusada peltribú de la plebsMarc Flavi d'haver ajudat a Velitres iPrivernes a fer la guerra a Roma, però el càrrec sembla que no era fonamentat, i els tusculans, vestits de dol, va anar a plorar a Roma demanant l'aixecament d'aquesta calúmnia i finalment els fou concedit, votant en contra només la tribuPòl·lia. Túsculum fou després inclosa a la tribuPapíria i sempre va estar contra la tribu Pòl·lia.
Túsculum fou unmunicipi romà i els seus principals ciutadans van esdevenir ciutadans distingits de Roma (gens Mamília,gens Pòrcia,gens Fúlvia, gensCoruncània,gens Juvència igens Fonteia). El212 aCAníbal va fer un intent sobre la ciutat que no va reeixir. A les guerres civils de Marius iSul·la, el darrer va distribuir el territori de Túsculum; per aquest temps es van restaurar les muralles, que ho van ser de nou durant les guerres deCèsar iPompeu.
Tiberi hi va tenir una vil·la imperial secundària, però no se’n té cap notícia especifica durant l'imperi. En aquell temps molts romans rics i tenien viles. Un dels primers que hi va tenir vil·la fouLucul. També cal esmentar les deCatus,Ciceró i el seu germàQuintus, Marcus Brutus, Q. Hortensius, T. Anicius, Balbus, Cèsar,Crassus, Quint Metel i d'altres.
En temps deJustinià I la ciutat va adquirir més importància i va esdevenir seu d'uncomtat, els comtes del qual van exercir el poder a Roma i de vegades van tenir el control delsoli pontifici. Al segle xii la ciutat va estar en guerra amb Roma. SegonsRomuald Xarquebisbe deSalern, les muralles de Túsculum foren enderrocades sota elPapa Alexandre III el1168, peròRicard de San Germano diu que la ciutat fou destruïda amb permís de l'emperador el1191.
