ElQuitó era la túnica pròpia dels grecs, i n'hi havia de dues classes: el quitó dòric i el jònic. La forma dòrica, portada per homes, era curta i la jònica llarga. La túnica dòria es va estendre finalment a totaGrècia.
Tucídides ja esmenta aquest vestit aAtenes[1] on sembla haver estat introduïda pels jonis d'Àsia i quan encara no es portava alPeloponès. Era el vestit comú dels grecs alsegle v aC ja durant les guerres perses i en temps dePèricles es va imposar el model dòric; la distinció entre els dos models era seguida per les dones. Les verges espartanes no podien portar res més que la túnica (que deixava la part de dalt al descobert) fins i tot quan estaven en companyia dels homes, però en canvi les dones casades havien de portar alguna cosa més a la part de dalt que els tapés els pits.
La túnica jònica podria ser d'origencari segonsHeròdot i dels caris va passar als jonis, que la van exportar aAtenes, on es portava la túnica dòrica que va acabar imposant-se. Els grecs acostumaven a portar alguna cosa més que la túnica, però també es podia portar sola; pels joves portar alguna cosa més era senyal de feminitat.
La túnica romana era el vestit que s'utilitzava normalment i al damunt s'hi portava latoga. Tenien com a model el quitó grec, i es confeccionaven amb dues peces dellana o delli que es cosien entre elles. Les primeres túniques que es van introduir eren un vestit curt i sense mànigues anomenatColobium, ja que era considerat efeminat pels homes portar mànigues (manicatae) i fins als peus (talares), segons diuAulus Gel·li.Juli Cèsar va portar la túnica amb mànigues i durant l'Imperi aquest era el model habitual, amb mànigues i fins als peus.
Tots dos sexes duien túnica, una dins i una fora; un d'ells equival a la moderna samarreta i l'altra a la camisa. Quan els romans van començar a portar dues túniques es creu que es van anomenarsubucula iindusium, encara que alguns autors pensen que eren el nom de la túnica d'home i la de dona, però és més probable que fossin la de sota i la del damunt.Interula, paraula d'un origen posterior, s'anomenava a la túnica de tots dos sexes. Totes dues peces eren habitualment de llana, i fins alsegle iv no es va utilitzar el lli. Era freqüent portar dues túniques com a protecció contra el fred, i fins i tot se sap queAugust en portava quatre.
El vestit de l'home consistia generalment però en dues túniques i la toga, i les dones només vestien una túnica i al damunt lastola. Les túniques femenines eren llargues, més que les dels homes, i sempre amb mànigues. Les túniques algunes vegades anaven adornades amb uns objectes daurats anomenatsleria. A la cintura, la túnica es lligava amb una faixa, i la roba era més curta o més llarga segons s'estirés o no per damunt del cinturó.Quintilià diu que la túnica només havia d'arribar per sota dels genolls al davant i una mica més avall pel darrere. Quan es feia exercici o quan es viatjava s'acostumava a lligar ben amunt. Aquesta faixa no es portava quan un era a casa seva, però sortir en públic sense ella, com feiaMecenàs, era considerat propi de persones descuidades. Elslegionaris portaven una túnica sota l'armadura. La túnica cenyida molt alta i ajustada al cos era pròpia dels esclaus.
La gent pobra que no podia comprar la toga, portava només túnica (al poble senzill se l'anomenavatunicati, contra el poble més ric anomenattogati). Al que portava només la túnica se l'anomenavanudus.
A la celebració deltriomf els generals portaven latoga picta i a sota una túnica anomenadatunica palmata otunica Jovis perquè era una túnica molt ornada amb la que estava vestit l'estàtua deJúpiter que es guardava alCapitoli. Túniques d'aquesta mena les entregava elsenat romà als reis estrangers com a regal.[2]
Alguns tipus de túniques posteriors s'anomenavenabaia,gonella, etc.