Eltíasos[1] (en grec anticθίασοςthíasos), era una comitiva extàtica deDionís, sovint descrita com a borratxos fent gresca, que està present en les reproduccions artístiques de lamitologia grega.[2] En els vasos ceràmics o en els baixos relleus, solitàries dones brandant eltirs es poden reconèixer com a membres d'un tíasos. Moltes escenes relacionades amb el mite de Dionís i l'arribada d'aquest déu retornant triomfalment de l'Índia, estan representades en molts baixos relleus romans i panells desarcòfags. En aquestes imatges es descriuen detalladament tíasos celebrant amb entusiasme lesDionisíaques narrades perNonnos de Panòpolis.
Els membres més importants del tíasos eren dones devotes, lesMènades, que progressivament van ser substituïdes per les immortalsnimfes. També hi havia a la comitiva del déu diversos esperits de la naturalesa, com elssilens dansaires (o de vegades humans disfressats de silens) amb elfal·lus en evidència,pans icentaures. A la decoració de ceràmica apareixen silens amb fal·lus erectes dansant.[3] De vegades es mostra una comitiva desfilant davant d'un observador assegut: un humà (Icari d'Atenes[4]) qui dona la benvinguda al déu oferint-li vi davant la presència de la seva fillaErígone.[5] AlVas François del segle VI aC, Dionís és acompanyat en processó per les tresHores.[6]
Hèracles va formar part d'un tíasos durant un curt temps després de perdre en una competició de beguda en honor de Dionís.
Més generalment, els tíasos constituïen alguns dels nombrosos cultes de l'antiga Grècia i la seva existència estava protegida per llei.[7]
Hi havia un tipus de tíasos marí que representava aPosidó i el seu seguici. Un relleu sobre aquest tema, obra de l'escultorEscopas de Paros, va ser portat a Roma i es va destruir,[8] però se'n van fer reproduccions i el tema apareix dins l'entorn de l'art romà, des dels petits relleus decoratius i grans panells de sarcòfags fins als extensosmosaics.