Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Tàtars

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de:Tàrtars)
Aquest article o secció necessita l'atenció d'un expert en la matèria.
Si us plau, ajudeu a trobar-ne un omilloreu aquesta pàgina vosaltres mateixos si podeu. (Comentari:
Hi ha molta confusió en els documents i la paraula es fa servir per tota una sèrie de grups diferents.Flamenc).
Infotaula grup humàTàtars
tàtar:Tatarlar/Татарлар
lang=
Modifica el valor a Wikidata
TipusètniaModifica el valor a Wikidata
Població total6.421.500Modifica el valor a Wikidata
Llenguatàtar irusModifica el valor a Wikidata
Religiópredominantment islamsunnita, amb minoriescristianes ortodoxes
Part dellengües kiptxak,llengües kiptxak-bolgar ipobles turquesosModifica el valor a Wikidata
Grups relacionatsaltrespobles turquesos
Regions amb poblacions significatives
Rússia,Uzbekistan,Kazakhstan,Ucraïna,Turquia,Finlàndia,Estònia,Polònia,Belarús,Alemanya,Bulgària,Romania,Canadà,Xina

Elstàtars són pobles de parlaturquesa d'Europa Oriental iSibèria.[1] La majoria —a laRússia europea— són descendents delsbúlgars del Volga[cal citació] que foren conquerits i dominats pelsmongols durant lainvasió de Bulgària delsegle xiii i van adoptar el nom dels conqueridors. Els tàtars de Sibèria són supervivents dels antigament nombrosos poblesturcomongols[cal citació] de l'Ural-Altai, barrejats amb alguns parlants dellengües uràliques, com els mongols. Els russos anomenen com a tàtar molta gent amb arrels turques.[1][2]

Història

[modifica]
La dispersió dels Turcotàtars

Els originalsTa-ta mongols habitaven el nord-est del desert deGobi alsegle v i, sota la forma de "Nou tàtar" (Tokuz tàtar) o de "Trenta tàtar" (Oluz tàtar) ja apareixen a les inscripcions turques deKocho Tsaidam al segle viii, època on segurament habitaven la regió del baix Kerulen.[3] Després de ser subjugats en elsegle ix pelskitans, van ocupar les terres al sud delssolon, a la riba sud del riu Kerulen, cap a Buir Nor i fins al Khingan. Encara que generalment se'ls suposa de llengua mongola, algunes opinions els fan de llenguatungús. Guerrers ferotges, al segle xiii es consideraven els més salvatges dels pobles turcomongols; per la part de Manxúria formaven una amenaça greu pel regne xino-tungús dels Jin oJurchen; possiblement per atacar-los per l'altre costat (al nord-oest), els xinesos van provocar l'ascens deGenguis Kan al que van acabar sotmesos.

Genguis Kan, després de ser elegit kan, fou pressionat per prendre venjança contra els tàtars, els enemics hereditaris que havien posat fi a la primera reialesa mongol el1161 i havien lliurat alguns membres de la família reial als Jin (jurchen) que els havien executat i el1167 havien fet matar el pare de Genguis Kan,Yesugei. Al capdavant del moviment en favor de la guerra contra els tàtars hi havia el capdjelair Muqali o Muquli. El moment era favorable, ja que l'antiga aliança entre els Jin i els tàtars s'havia trencat i aquests darrers atacaven adesiara les fronteres del regne Jin.

La cort xinesa va decidir canviar el seu sistema d'aliances i donar suport al kankerait Togrul contra els tàtars. Genguis, com a vassall de Togrul, el va acompanyar a la guerra. Els tàtars de Buir Nor, agafats entre els Jin, els keraits i els mongols, van ser derrotats severament a la vora del riu Uldja, i el cap tàtar Megudjin-seultu va morir. Aquests fets van passar aproximadament l'any1198. Togrul va rebre el títol xinès dewang (rei o príncep), i des de llavors fou conegut a la història com a Wang Khan. Genguis també va rebre un títol de la cort xinesa dels Jin, però, com a vassall del wang, era un títol inferior.

Genguis Kan va decidir el1202 castigar els assassins del seu pare, els tàtars, ara dirigits per Tchagan i Altchi. Derrotats, els tàtars van ser massacrats en massa i els sobrevivents repartits entre les tribus mongoles. Genguis es va quedar amb dues joves tàtars, Yesui i Yesugan. Genguis Kan havia prohibit de saquejar, però alguns caps no la van obeir:Altan, fill de l'antic kakhan mongol Qutula, va infringir l'ordre. També ho van fer Qutchar i Daaritai, aquest darrer oncle patern de Genguis. Aquest els va castigar obligant-los a retornar el botí. Després de la victòria sobre els tàtars, la tribu menor delssolon, al riu Nonni, es van sotmetre i van pagar tribut.

Sota el lideratge deBatu Khan, net de Genguis Kan, marxaren cap a l'oest, conduint en la marxa moltspobles turcs de l'Ural i Altai cap a les planures deRússia.

En elVolga es barrejaren amb les restes de l'imperi búlgar (Bulgària del Volga), amb alguns pobles de parlaugrofinesa, així com amb els remanents de les antiguescolòniesgregues aCrimea i caucasians en elCaucas.

Cultura

[modifica]
Çiberek, en un restaurant d'Ankara. Molts tàtars viuen a Turquia.

Literatura

[modifica]
Article principal:Literatura tàtara
Vegeu també:Nacionalisme tàtar,Arghin, iSijewit

Referències i notes

[modifica]
  1. 1,01,1«tàtar | tàtara». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Cottrell, Charles Herbert.Recollections of Siberia, in the Years 1840 and 1841 (en anglès). Londres: J. W. Parker, 1842, p. 67–. 
  3. Thomsen, Inscriptions de l'Orkhan, pàgina 140

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes deWikimedia:
Commons
Commons
CommonsModifica el valor a Wikidata
  • Vegeu aquesta plantilla
Segons la Classificació de laRepública Popular de la Xina.
Bandera de la República Popular de la Xina
Achang · Akha · Bai · Blang · Bonan · Buyei · Tais · Daur · Palaungs · Dengpes · Derung · Dong · Dongxiang · Evenkis · Gaoshan · Gelao · Han · Hani · Hezhen · Hui · Jing · Katxin · Jino · Kazakhs · Kirguís · Coreans · Lahu · Lhoba · Li · Lisu · Manxús · Maonan · Miao · Monba · Mongols · Mulao · Naxi · Nu · Oroqen · Pumi · Qiang · Russos · Salar · She · Shui · Tadjiks · Tàtars · Tibetans · Tu · Tujies · Uigurs · Uzbeks · Was · Xibes · Yao · Yi · Yugur · Zhuang
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tàtars&oldid=35295569»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp