Aquest article o secció necessita l'atenció d'un expert en la matèria. Si us plau, ajudeu a trobar-ne un omilloreu aquesta pàgina vosaltres mateixos si podeu. (Comentari: Hi ha molta confusió en els documents i la paraula es fa servir per tota una sèrie de grups diferents.Flamenc).
Els originalsTa-ta mongols habitaven el nord-est del desert deGobi alsegle v i, sota la forma de "Nou tàtar" (Tokuz tàtar) o de "Trenta tàtar" (Oluz tàtar) ja apareixen a les inscripcions turques deKocho Tsaidam al segle viii, època on segurament habitaven la regió del baix Kerulen.[3] Després de ser subjugats en elsegle ix pelskitans, van ocupar les terres al sud delssolon, a la riba sud del riu Kerulen, cap a Buir Nor i fins al Khingan. Encara que generalment se'ls suposa de llengua mongola, algunes opinions els fan de llenguatungús. Guerrers ferotges, al segle xiii es consideraven els més salvatges dels pobles turcomongols; per la part de Manxúria formaven una amenaça greu pel regne xino-tungús dels Jin oJurchen; possiblement per atacar-los per l'altre costat (al nord-oest), els xinesos van provocar l'ascens deGenguis Kan al que van acabar sotmesos.
Genguis Kan, després de ser elegit kan, fou pressionat per prendre venjança contra els tàtars, els enemics hereditaris que havien posat fi a la primera reialesa mongol el1161 i havien lliurat alguns membres de la família reial als Jin (jurchen) que els havien executat i el1167 havien fet matar el pare de Genguis Kan,Yesugei. Al capdavant del moviment en favor de la guerra contra els tàtars hi havia el capdjelair Muqali o Muquli. El moment era favorable, ja que l'antiga aliança entre els Jin i els tàtars s'havia trencat i aquests darrers atacaven adesiara les fronteres del regne Jin.
La cort xinesa va decidir canviar el seu sistema d'aliances i donar suport al kankerait Togrul contra els tàtars. Genguis, com a vassall de Togrul, el va acompanyar a la guerra. Els tàtars de Buir Nor, agafats entre els Jin, els keraits i els mongols, van ser derrotats severament a la vora del riu Uldja, i el cap tàtar Megudjin-seultu va morir. Aquests fets van passar aproximadament l'any1198. Togrul va rebre el títol xinès dewang (rei o príncep), i des de llavors fou conegut a la història com a Wang Khan. Genguis també va rebre un títol de la cort xinesa dels Jin, però, com a vassall del wang, era un títol inferior.
Genguis Kan va decidir el1202 castigar els assassins del seu pare, els tàtars, ara dirigits per Tchagan i Altchi. Derrotats, els tàtars van ser massacrats en massa i els sobrevivents repartits entre les tribus mongoles. Genguis es va quedar amb dues joves tàtars, Yesui i Yesugan. Genguis Kan havia prohibit de saquejar, però alguns caps no la van obeir:Altan, fill de l'antic kakhan mongol Qutula, va infringir l'ordre. També ho van fer Qutchar i Daaritai, aquest darrer oncle patern de Genguis. Aquest els va castigar obligant-los a retornar el botí. Després de la victòria sobre els tàtars, la tribu menor delssolon, al riu Nonni, es van sotmetre i van pagar tribut.
Sota el lideratge deBatu Khan, net de Genguis Kan, marxaren cap a l'oest, conduint en la marxa moltspobles turcs de l'Ural i Altai cap a les planures deRússia.
.png)