  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | classe social Confederació de Polònia i Lituània,Gran Ducat de Lituània,regne de Polònia,Segona República Polonesa,Polònia,Silèsia Gentlemen's class(en)  |
| Història | |
| Data de dissolució o abolició | 1921 |
| Format per | |
.jpg)
Szlachta (IPA ([ˈʂlaxta]) (
? i escolteu-ne la pronunciació enpolonès) era el nom de lanoblesa alRegne de Polònia i elGran Ducat de Lituània. La unió de tots dos països va formar laConfederació de Polònia i Lituània. Laszlachta va sorgir a l'Edat Mitjana la qual va existir a través del temps, inclosos el segle xix i principis del XX. Tradicionalment, els seus membres eren propietaris de les terres, en general en forma delatifundis.
Laszlachta va gaudir de substancials i quasi exclusius privilegis polítics fins alrepartiment de Polònia ja quasi al segle xix. Les distincions de la noblesa van ser oficialment abolides per laConstitució de Polònia de març de 1921, encara que parcialment restablertes per la Constitució de 1935. Mentrestant la qualitat de membre de laszlachta roman estant reivindicada en alguns cercles de la societat polonesa, dins i fora del país.
En dir d'autors comPiotr Paweł Bajer iCzesław Miłosz, la «noblesa» posseïa la seva pròpia cultura, la seva pròpia escala de valors i el seu propi estil de vida.«Sent tan nombrosa, el conjunt de les seves formes de ser i actuar van influir àmpliament a la resta de la societat que es va impregnar de moltes d'elles. Alguns aspectes de la seva influència cultural poden veure's també a la Polònia actual».[1][2]
La noblesa polonesa es va originar d'una classe de guerrerseslaus, la qual forma un element distint dintre de l'antic agrupament tribal polonès: elsclans nobles. A aquest element es va agregar la immigració nòrdica, atès que els prínceps acostumaven a «contractar» per al seu guàrdia personal (Drużyna), hostsvíkings, a les quals pagaven amb terres i servidors, que posaven també a càrrec dels castells o places fortes des dels quals controlaven els seus dominis.
Pròxim al segle xiv hi havia poca diferència entre els anomenats «cavallers» i aquells ja referits a Polònia com anobles. L'integrant de laszlachta tenia l'obligació personal de defensar el país. Així es va tornar a la classe social privilegiada del regne.
ALituània i aPrússia, abans de la creació de l'Estat lituà perMindaugas els nobles eren nomenatsboiarsbajorai i l'Alta noblesakunigai okunigaikščiai (Príncep). Al procés d'establiment de l'Estat van ser gradualment subordinats a Grans Ducs, (Kniaz).
Després de la unió heràldica, (Unió d'Horodło), la noblesa lituana va adquirir iguals drets a laszlachta polonesa, i durant segles van començar a assimilar com propi l'idioma polonès, per més que van preservar-ne l'autonomia nacional com aGran Ducat, i en la majoria dels casos reconeixien les seves arrels lituanes.
El procés de «polonització» es va completar al córrer de temps. Al començament solament les famílies dels magnats van ser afectades, després, gradualment va embolcallar amplis grups de la població.
ARutènia (Belarús iUcraïna occidental) la noblesa va dirigir gradualment la seva lleialtat cap al multicultural i multilingüistaGran Ducat de Lituània després que el vellprincipat de Hàlitx es convertís en una part d'ell. Moltes nobles famílies rutenes es van emparentar amb famílies lituanes i poloneses.
Els drets dels noblesortodoxos eren nominalment iguals als que gaudien el repte dels nobles polonesos i lituans, però van estar sota constant pressió per convertir-se alcatolicisme.
