Ramat de búfals a Sud-àfricaLa forma de les orelles són característiques dels búfals africansGrup de búfals africans amb unafemella, unmascle i unvedellDetall de la curvatura de les banyes d'un búfal negreEscut frontalVedell de búfal africàEl lleó és un dels depredadors naturals del búfalOcell espurgadorBany de fangDistribució de les diferents subespècies de búfal africà.
Elbúfal africà obúfal cafre (Syncerus caffer) és unbòvid africà pertanyent a la famíliaBovidae i a la subfamíliaBovinae.[1] Es consideren cincsubespècies diferents de búfal africà: tres d'elles viuen a lasabana, una viu albosc i una altra viu a lamuntanya.[2] Tot i que, aquestes cinc subespècies podenreproduir-se entre elles, són prou diferents pel que fa amorfologia,comportament,alimentació,hàbitat, etc. i cal tenir-ho present quan es concreten especificacions biològiques, estat de conservació, etc.
En el passat, la tendència era unificar el búfal africà i elbúfal asiàtic domèstic incloent-los en un mateixsubgènere. Algunes autoritats (Thenius i Hofer, 1960), però, proposaven que ambdues espècies pertanyien a subgèneres diferents. Estudisgenètics posteriors demostraren que Thenius i Hofer tenien raó i que elparentesc entre ambduesespècies era menys estret del que s'havia suposat en un principi.[3][4]
L'espècie búfal africà o búfal cafre (Syncerus caffer) inclou cinc subespècies,[5]
El búfalnegre de lasabana o búfal del Cap (S. c. caffer), viu al sud del continent. És el bòvid africà més gran. Existeixen, però, dues espècies de bòvids salvatges encara més grans: elbúfal asiàtic domèstic i elgaur.[I]
El búfal de bosc, búfalvermell o búfal nan (S. c. nanus), és comú a leszones forestals i a lesclarianes d'Àfrica central iÀfrica occidental. Aquesta subespècie és tan diferent de les altres que algunes autoritats la consideren una espècie separada,S.nanus. Elshíbrids entre altres subespècies i búfals nans, però, no són infreqüents.
El búfal delSudan (S. c. brachyceros), es troba a l'Àfrica occidental.
El búfal centreafricà (S. c. aequinoctialis), la seva distribució està limitada a les sabanes d'Àfrica Central. En aquesta subespècie s'inclou a vegades el búfal de Sudan.[6]
En totes les subespècies elcos téforma de barril, el pit és ample i les potes són fortes. Elcap és molt gran i elcoll és curt i gruixut.[8][9] Lacua és llarga i té una borla terminal depèls més llargs. A part de lesbanyes, el caràcter més distintiu al cap són lesorelles: grans, caigudes i amb pels llargs a les vores.[8][9] El búfal de bosc té uns flocs llargs de pels blancs o grogs vorejant l'orella.[10]
El búfal negre de la sabana és el bòvid africà més voluminós. Els mascles més corpulents d'aquesta subespècie poden arribar a mesurar 1,7 m d'alçada i 3,4 m de llargada i a pesar 910 kg.[11] El búfal negre pot arribar a ser el doble de gran i pesat que el búfal de bosc el qual és el més petit de totes les varietats. En aquest cas, l'altura fins a la creu és de menys de 120 cm i el pes mitjà és d'uns 270 kg.[11] El búfal centreafricà és similar al búfal negre de la sabana, però una mica més petit. Les dimensions del búfal de Sudan són relativament petites: en termesmorfològics, és una subespècie intermèdia entre el búfal negre de sabana i el búfal vermell. En tots els casos, els mascles de qualsevol subespècie de búfal africà són sempre considerablement més grans que les femelles.[11][8]
El búfal africàadult té una coberta depèl curt que tendeix a aprimar-se amb l'edat.[11][8][10] Elcolor del cos varia devermell anegre depenent de la subespècie.[9] Els búfals negres de sabana adults són de colormarró molt fosc o gairebé negre i, normalment, els mascles són més foscos que les femelles. Un búfal negre de la sabana en fer-se vell pot desenvolupar taquesblanques canoses al voltant delsulls. El búfal centreafricà és una mica més clar que el búfal negre. Els búfals de bosc són típicament vermells. Igual que en el cas dels búfals de sabana, els búfals de bosc mascles tendeixen a enfosquir-se amb l'edat.
La barbeta i la part inferior dels animals són sovint més pàl·lides i la cara i les potes poden tenir taques de color de contrast.[11]
Els dossexes de totes les subespècies tenen banyes, tot i que la seva mida i forma és molt variable.[9] En el búfal negre les banyes tenen forma de ganxo, corbant-se cap avall des del seu origen i aixecant-se després cap amunt i cap a dins.[10] Les banyes són enormes en els mascles i s'uneixen en el front formant un pesat escut (anomenatcap).[8] La longitud de lacornamenta dels grans mascles pot arribar a mesurar 160 cm de llarg en la corba exterior amb una extensió horitzontal de més de 90 cm.[8][9] Les banyes de lafemella del búfal negre són més curtes i més primes, amb l'escut frontal incomplet o absent.[9] Les banyes dels búfals de bosc són molt més curtes, poden arribar a fer entre 30 i 40 cm de longitud, i apunten cap enrere del cap en línia amb el front. Els mascles d'aquesta subespècie no desenvolupen escut frontal.[10]
El búfal africà esreprodueix durant tot l'any si les condicions ho permeten. Quan l'aigua és escassa aleshores la majoria delsnaixements tenen lloc en l'estació humida.[12] Els búfals quan acaben de néixer poden ser de color marró vermellós o de color vermell brillant segons la varietat de la qual es tracti. Les cries tenen una gruixuda capa de pèl.[8][10]
Elperíode de gestació és de 340 dies i la mida de la ventrada és d'1 o 2 vedells. El deslletament té lloc al voltant dels 6 mesos d'edat. Lamaduresa sexual arriba entre els 3,5 i els 5 anys. L'esperança de vida dels búfals africans en llibertat és de 18 a 20 anys.[12]
El búfal africà és un animal depastures. Tot i així, pot viure en una gran pluralitat d'hàbitats: enzones pantanoses,planes, herbeis,boscos, etc. Se'l pot trobar a gran altitud (fins a 4.000 m) i a nivell delmar. Prefereix zones devegetació densa. No té requeriments especials per viure, però necessita beureaigua cada dia.[13] L'únic bioma en el qual no se'l troba és en el desert.
El búfal africà té pocspredadors: elshumans, elslleons i elscocodrils.[14] Se'n defensa amb molta energia i pot arribar a matar o malferir els seus atacants.[15] Per abatre un búfal adult calen diversos lleons caçant en grup de manera coordinada i per això sembla que la millor estratègia és caçar únicament búfals joves o vells o solitaris que és la que també segueixen els cocodrils. A més, al contrari que el búfal asiàtic domèstic, el búfal africà no ha estat maidomesticat.[III] Segurament, per aquesta fortalesa i aquest coratge que mostra el búfal africà, i també pel seu caràcter impredictible, algunes autoritats el consideren un dels animals més perillosos de l'Àfrica,[8] en particular, pels éssers humans, tot i no existir una documentació definitiva que avali aquesta afirmació.[16]
Els búfals africans tenen una relació simbiòtica amb aus com elsbúfags i elsesplugabous, que eliminen els insectes de la seva pell mossegant-los i xuclant-los.
L'estructura social dels búfals de sabana està ben estudiada.[10] i no tant la del búfal de bosc tot i que als aiguamolls deMbeli Bai, en laRepública del Congo, s'hi fan seguiments i es monitoren aquests animals de manera regular des de l'any 1993.
Els búfals de sabana viuen en grans ramats de 50 a 500 individus.[8] Dins el ramat s'estableixen grups més petits compostos per femelles amb les seves cries, grups de joves adults de fins a 12 mascles, grups de mascles de més edat, un mascle amb femelles i les seves cries, mascles vells solitaris, etc.
En general els vincles entre els individus del ramat són molt forts, de manera que tots els animals responen a les crides de socors. Igualment, animals afeblits permalalties, o que han quedatcecs o coixos poden sobreviure amb el suport de la resta.[8][11] A vegades es poden formar grans ramats de 2.000 a 3.000 búfals per agregació d'altres ramats més petits, però aquests grups no tenen la mateixacohesió social i només són possibles en les gransprades. Normalment, no sónanimals migratoris i viuen en una àrea concreta que pot arribar a ser molt gran. Durant el dia, els búfals de sabana estan molt actius, concentrats en lapastura i en trepitjar el terra per afavorir laregeneració de la vegetació.
Els búfals de bosc es troben en grups més petits que els seusparents de sabana, generalment entre 8 i 20 individus. Són grup compostos per femelles emparentades i els seus descendents amb mascles concomitants. El mascles de búfal de bosc també poden associar-se en grups desolters o viure sols.
L'oïda sembla el sentit més important per a tots els búfals africans. Es comuniquen mitjançant bramuls, tal com fan els bóvids domèstics. D'aquesta manera, s'assegura lacohesió del ramat tant en boscos densos com en pastures obertes.
A tots els búfals els agrada banyar-se enfang, cosa que fan amb molta freqüència, ja que els serveix per refredar-se. A més, en aquests banys es forma una crosta protectora que quan s'asseca serveix per curarferides i podria tenir algunes altres virtuts.
Tant les tresvarietats de búfals de sabana com el búfal de bosc, en un percentatge que supera les tres quartes parts de lapoblació, fan vida i es reprodueixen en zones protegides,parcs naturals i zones decaça controlades. El seu futur està, així, estretament lligat al futur de les àrees protegides i a la regulació de la caça.[2] Les diferents subespècies de búfals són un blanc freqüent delscaçadors furtius.
Algunes varietats del búfal africà estan en regressió, altres, no pateixen canvis. És molt més fàcil fer estimacions de les poblacions dels búfals de sabana que del búfal de bosc.[2] Se sap, però, que el búfal de bosc està en declivi en la majoria de regions. ABioko[17] iGàmbia[2] el búfal negre està extint. A Eritrea, any rere any, el nombre d'individus disminueix.[2] A altres llocs, com Sud-àfrica o Eswatini. s'hareintroduït.[2] A més de la caça furtiva, algunes malalties,[II] també en són responsables de la desaparició dels búfals a certes regions.[18] Malgrat tot, segons laLlista Vermella d'espècies amenaçades de laUnió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) el risc d'extinció del búfal africà és baix.[2] La població total estimada en el 2015 és de poc menys d'un milió d'animals.[18]
↑Wall, David A., Scott K. Davis, and Bruce M. Read. "Phylogenetic relationships in the subfamily Bovinae (Mammalia: Artiodactyla) based on ribosomal DNA."Journal of Mammalogy 73.2 (1992): 262-275.
↑C. P. Groves, D. M. Leslie Jr. (2011)Family Bovidae (Hollow-horned Ruminants). pp. 585–588. In: Wilson, D. E., Mittermeier, R. A., (Hrsg.).Handbook of the Mammals of the World. Volume 2: Hooved Mammals. Lynx Edicions, 2009.ISBN 978-84-96553-77-4
123456Alden, P. C., R. D. Estes, D. Schlitter, and B. McBride. 1995. National Audubon Society Field Guide to African Wildlife. New York: Chanticleer Press.
123456Buchholtz, C. 1990. Cattle.In Grzimek's Encyclopedia of Mammals.Edited by S. P. Parker. New York: McGraw-Hill. Volume 5, pp. 360-417.
123456Kingdon, J., and M. J. Largen. "The kingdom field guide to African mammals."Zoological Journal of the Linnean Society 120.4 (1997): 479.
↑Yang, Dongya Y., et al. "Wild or domesticated: DNA analysis of ancient water buffalo remains from north China." Journal of Archaeological Science 35.10 (2008): 2778-2785.
.svg){kind=icon}
_(11567407303).jpg)
_(6001610377).jpg)
_(8292038156).jpg)
_(6861445803).jpg)
.jpg)
