| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 4 maig 1945 (80 anys)Nades (França) | ||
| Seient 19 de l'Acadèmia Francesa | |||
| 1r juny 2023 – ← Jean-Loup Dabadie | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat de Lió Universitat de París | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Filosofia | ||
| Ocupació | periodista, filòsofa, professora d'universitat | ||
| Ocupador | École des hautes études en sciences sociales Col·legi Internacional de Filosofia | ||
| Membre de | Acadèmia Francesa(2023–) | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Lionel Jospin(1994–) | ||
| Fills | Daniel Agacinski | ||
| Pares | Henri Agacinski i Raymonde Agacinski | ||
| Germans | Sophie Agacinski | ||
| Premis | |||
| |||
Sylviane Agacinski-Jospin (França,4 de maig de1945) és unafilòsofa,feminista i escriptora francesa d'origenpolonès,professora de laÉcole des Hautes Études en Sciences Socials (EHESS).
Els pares d'Agacinski van ser immigrants polonesos i la seva germana és l'actriu francesaSophie Agacinski.[1][2] Agacinski té un fill amb el filòsofJacques Derrida, exdirector de l'EHESS, i més endavant es va casar ambLionel Jospin.[1][3]
Va ser deixebla deGilles Deleuze en ladècada de 1960 aLió i membre del Groupe de Recherche sud l'Enseignement Philosophique en els anys 1970. El seu treball es relaciona amb els filòsofs de la desconstrucció comJacques Derrida,Jean-Luc Nancy i Philippe Lacoue-Labarthe.[4]
Com a filòsofa feminista, Agacinski s'identifica amb eldiferencialisme, una branca del feminisme francès, el qual argumenta que la condició humana no pot ser entesa de manera universal sense una referència cap a tots dos sexes.[5] En aquest sentit s'oposa al feminisme conductista, el qual basa l'alliberament de la dona en la negació de la seva identitat sexual.
En el seu llibrePolitique des sexes de 1998, Agacinski va escriure «Volem mantenir la llibertat de seduir i de ser seduïdes. Mai hi haurà una guerra de sexes a França».[6]
El 13 de juliol de 2014, va ser una de les signants d'una carta oberta alpresident de la RepúblicaFrançois Hollande per a exigir-li que no admetés l'anomenada GPA, contra lamaternitat subrogada. En aquest document van afirmar que «el contracte de subrogació és contrari al principi de respecte a les persones, tant de la dona que porta al nen com del propi fill, encarregat per una o dues persones, que es desenvolupa en el ventre de la dona portadora. Els éssers humans no són coses».[7]
El 1999, Agacinski va originar un projecte de llei per a esmenar l'article tercer de laConstitució francesa que inclou una frase que diu «La llei encoratjarà l'accés igualitari per a dones i homes a la vida política i als càrrecs electorals».[8] Amb el suport de Jospin, l'anomenada esmena Parité va ser realitzada el 28 de juny de 1999, i el 3 de maig de 2000 la va seguir una llei que exigeix alspartits polítics del país a presentar un 50 % de candidatures femenines de qualsevol origen sota pena de perdre una part corresponent del seu finançament per a la campanya governamental.[9] En leseleccions legislatives de 2002, les primeres sota aquesta nova llei, elFront Nacional de Le Pen va estar entre els pocs partits que van estar prop de complir la llei amb un 49 % de candidatures femenines; el Partit Socialista de Jospin va tenir un 36 % i laUnió per un Moviment Popular de Chirac va tenir un 19.6 %.[10]
