Sydney és la ciutat més poblada d'Austràlia, amb una població en la seva àrea metropolitana propera als 5 milions d'habitants (el 2016). És la capital de l'estat deNova Gal·les del Sud i va ser el lloc on es va fundar la primera colònia britànica a Austràlia, laColònia de Nova Gal·les del Sud. Va ser fundada el1788 a la cala de Sydney perArthur Philip, capità de laFirst Fleet.[1] i és la ciutat més antiga del país.[2]
Sydney és una de les ciutats més multiculturals del món, i es reflecteix amb al seu paper de principal destí per a immigrants d'Austràlia.[3] D'acord amb un estudi deMercer sobre el cost de vida, Sydney va resultar ser la ciutat més cara d'Austràlia i la quinzena a nivell mundial.[4] Sydney també lidera el top 10 de les ciutats amb millor qualitat de vida del món, en un altre estudi de la mateixa empresa juntament ambThe Economist.[5][6]
La datació amb radiocarboni revela que la regió de Sydney ha estat habitada peraborígens australians fa com a mínim 30.000 anys.[7] Els habitants indígenes tradicionals deSydney Cove són elscadigal, que havien ocupat un territori que s'estenia des del sud dePort Jackson aPetersham.[8] S'estima que la població abans de l'arribada de laPrimera Flota el 1788 es mantenia entre 4.000 i 8.000 autòctons vivint a la regió de Sydney. Els britànics anomenaren "Eora" als indígenes,[9] perquè quan se'ls preguntava d'on venien, responien: "Eora", que significa "aquí", o "sóc d'aquest lloc" en la seva llengua.[10] Hi havia tres grups de llengua a la regió de Sydney, que es dividia en dialectes parlats per clans més petits. Les llengües principals eren eldarug (elcadigal, un dialecte costaner del darug que parlaven els habitants originals de Sydney),dharawal iguringai. Cada clan tenia un territori, la localització d'aquell territori determinava els recursos disponibles. Encara que laurbanització ha destruït moltes evidències d'aquests assentaments, un bon nombre degravats mitològics, grutes iart rupestre encara són visibles alGres Hawkesbury.[11]
El 1770, el capità lloctinent de la marina britànicaJames Cook desembarcava a laBadia Botànica a laPenínsula Kurnell. Fou aquí on James Cook va tenir el primer contacte amb una comunitat autòctona coneguda com elsGweagal.[12] Per ordre delgovern britànic,Arthur Phillip va fundar unpenal quan va arribar aBadia Botànica amb una flota d'11 vaixells 18 de gener de 1788. Aviat es va decidir que aquest lloc era inapropiat per a ser habitat, a causa de la terra pobre i d'una manca d'aigua fresca. Phillip va fundar la colònia més amunt de la costa, aSydney Cove enPort Jackson el 26 de gener de 1788. Li va posar el nom delSecretari d'Interior,Thomas Townshend, Lord Sydney, en reconeixement del paper d'aquest publicant la carta que autoritzava Phillip a establir una colònia. Inicialment s'havia pensat anomenar-laAlbion fins que Phillip va decidirSydney.[13] L'abril de 1789 una malaltia, es creu que laverola, matava entre 500 i 1000 autòcton entrebadia Broken iBadia Botànica.[9] Hi va haver una violenta resistència a l'assentament britànic, especialment pel guerrerPemulwuy a l'àrea al voltant de badia Botànica, i els conflictes eren comuns a l'àrea al voltant delriu Hawkesbury. Cap al 1820 hi havia només uns quants centenars d'aborígens i elGovernador Macquarie havia començat iniciatives percivilitzar, cristianitzar i educar als aborígens traient-los dels seus clans.[9]
El mandat de Macquarie com agovernador de Nova Gal·les del Sud va ser un període en què Sydney es va desenvolupar i millorar de forma important. Els convictes britànics i irlandessos del penal varen construir carreteres, ponts, molls i edificis públics, i el 1822 la ciutat tenia bancs, mercats, vies ben establert i un constabulary organitzat. Els anys 1830 i el 1840 foren períodes de desenvolupament urbà, incloent-hi el desenvolupament dels primers suburbis, mentre la ciutat creixia ràpidament l'arribada dels vaixells britànics i irlandessos ambimmigrants mirant de començar una nova vida en un nou país. El 20 de juliol de 1842 es creava el consell municipal de Sydney i la ciutat es declarava la primera ciutat d'Austràlia, amb Charles H. Chambers com el primer alcalde.[14] La primera d'unes quantesfebres d'or va començar el 1851, i el port de Sydney va veure onades de gent que arribaven de tot el món. El desenvolupament suburbà ràpid va començar l'últim quart del segle xix amb l'aparició de tramvies i ferrocarrils a vapor. Amb larevolució industrial Sydney s'expandí ràpidament, i a començament del segle XX tenia una població per sobre d'un milió. LaGran Depressió va colpir Sydney. Un dels fets destacats de l'era de la depressió, fou l'acabament delSydney Harbour Bridge el 1932.[15]
Tradicionalment ha existit una rivalitat entre Sydney iMelbourne des de la febre de l'or del 1850 que va fer créixer la capital deVictòria convertint-la en una ciutat rica i gran d'Austràlia.[16] Sydney avançavaMelbourne en població en els primers anys del segle xx,[17] i ha romàs la ciutat més gran d'Austràlia fins ara. Durant els anys 1970 i 1980 amb el districte de negocis de Sydney, la Reserva del Banc d'Austràlia i la Borsa d'Austràlia, han fet que Sydney es consolidi com a capital financera.[18] Durant el segle xx, especialment en les dècades immediatament següents a laSegona Guerra Mundial, Sydney es continuava estenent amb un gran nombre d'immigrants europeus i posteriorment asiàtics que poblaven l'àrea metropolitana. La cultura aportada pels immigrants va ser un factor essencial en la diversitat i l'atmosfera cosmopolita de la ciutat.
Com a peculiaritat, té el port natural més llarg del món, elPort Jackson, i més de setanta ports i platges, incloent-hi la famosaBondi Beach.
L'àrea urbana de Sydney és de 1.687 quilòmetres quadrats, similar a la delGran Londres, encara que té menys de la meitat de població que aquesta última ciutat. L'àrea metropolitana segons la Sydney Statistical Division és de 12.145 km², però la seva majoria és o parc nacional o sòl no urbanitzat. Les coordenades de Sydney són 34 graus al sud i 151 a l'est.
Sydney ocupa dues regions geogràfiques: l'Esplanada de Cumberland, una regió relativament plana situada al sud-est del port; i laHornsby Plateau (NT: similar a la zona lleugerament elevada deHornsby), al nord del port i amb una elevació de dos-cents metres, tallada per valls. Les zones més antigues de la ciutat es poden trobar a les zones més planes; alHornsby Plateau, la coneguda com a Costa Nord, que era bastant difícil d'urbanitzar degut a la seva topografia de turons, i va ser, principalment, una zona estancada fins que elPont del Port de Sydney va ser inaugurat el 1932, enllaçant-lo amb la resta de la ciutat.
Una gran part de la Costa Nord és poblada per ciutadans de classe mitjana-alta amb importants barris financers, aChatswood iNorth Sydney.
Sydney té unclima subtropical humit, amb càlids estius i hiverns suaus, amb pluges fortes freqüents durant l'any. El clima es modera per la seva proximitat amb l'oceà, i, per tant, les temperatures més extremes es registren als barris de l'oest. El mes més càlid és el gener, amb una temperatura mitjana de l'aire de la costa que oscil·la entre els 18,6 °C i els 25,8 °C, amb una mitjana de 14,6 dies l'any a més de 30 °C. La temperatura màxima registrada a Sydney és de 45,3 °C el dia 4 de gener de 1939, cap al final d'una ona de calor que va afectar tot l'estat australià. L'hivern és fresc, amb unes temperatures que rarament són més baixes que 5 °C a les àrees costaneres. El mes més fred és el Juny, amb un rang que va de 8,0 °C a 16,2 °C. El mínim registrat és de 2,1 °C.
Les pluges estan repartides quasi equitativament entre l'estiu i l'hivern, però són més freqüents els sis primers mesos de l'any. La mitjana de pluja anual, amb una variabilitat moderada-baixa, és de 1217 mm, a una mitja de 138 dies l'any. No s'han registrat nevades a l'àrea de Sydney.
Tot i que la ciutat no pateix tifons o terratrèmols importants, el Niño Southern Oscillation té un paper molt important per tal de determinar les distribucions de clima de Sydney: sequera i incendis d'una banda, i inundacions i tempestes d'una altra, associades a les fases contràries d'oscil·lació. Nombroses àrees dels prats que envolten la ciutat han estat cremades per incendis, i, especialment, els anys 1994 i 2002. Sydney, no obstant, no sol tenir fortes tempestes de vent.
Port de Sydney de nit, amb l'òpera a l'esquerra, el districte financer al centre de la imatge i elSydney Harbour Bridge a la dreta
L'extensa àrea ocupada per la metròpoli de Sydney és dividida en més de tres-cents barris (per facilitar les adreces i afers postals), formalment administrats per 38 governs d'àrees locals (a més de les nombroses responsabilitats delGovern de Nova Gal·les del Sud i les seves agències). LaCiutat de Sydney en si ocupa una àrea més aviat petita que comprèn el districte financer central i els barris que l'envolten.
Hi ha diverses maneres d'anomenar els barris, districtes o àrees de Sydney, i depenent de la que s'utilitzi, hom es referirà a una àrea més o menys petita. No obstant això, hi ha una manera informal de denominar les diferents àrees de la ciutat:
ElDistricte Central de Negocis de Sydney està delimitat per la part est per una zona de parcs que s'estén des delHyde Park, passant pelDomain i elsJardins Botànics Reials fins a laFarm Cove (al port). El costat oest es delimita amb elsPort de Darling, un dels llocs preferits pels turistes, i un dels més actius de la vida nocturna. L'Estació Central de Ferrocarrils (Central Railway Station) delimita el costat del sud, mentre que el Carrer George (George Street) és la via principal d'accés al Districte Central de Negocis per la part nord.
Encara que aquest districte va dominar tant la vida cultural com la dels negocis durant els primers dies de la ciutat, altres districtes enfocats a la cultura o als negocis van desenvolupar-se amb una localització radial a partir de laSegona Guerra Mundial. Com a resultat, la proporció de professionals del sector dels serveis localitzada al DCN va decaure des d'un 60% fins a menys d'un 30% el 2004. Els cinc principals districtes de negocis de Sydney a part de l'abans esmentat sónParramatta, a l'oest central,Liverpool, al sud-oest,Chatswood, al nord; iHurstville al sud.
La ciutat de Sydney és amfitriona de molts festivals i alguns dels esdeveniments socials i culturals més importants d'Austràlia. Aquests inclouen elSydney Festival, el festival d'arts més gran d'Austràlia amb actuacions tant en recintes com a l'aire lliure durant gener; laBiennale de Sydney, creada el 1973; elBig Day Out, un festival itinerant derock & roll amb origen a Sydney; elMardi Gras de gais i lesbianes de Sydney al llarg del carrer Oxford, elFestival de Cinema de Sydney i molts altres com els festivals de curtmetratges Tropfest i Flickerfest. El premi nacional d'Austràlia de retrat, elArchibald Prize que està organitzat per la Galeria d'Art de Nova Gal·les del Sud. ElSydney Royal Easter Show celebrat anualment perpasqua al Parc Olímpic de Sydney, la final de l'Ídol Australià una mena d'Operación Triunfo que té lloc a laSydney Opera House, i la Setmana Australiana de la Moda a l'abril-maig. També lanit de cap d'any a Sydney i eldia d'Austràlia són grans celebracions de la ciutat.
Sydney té una àmplia varietat d'institucions culturals. La icona de Sydney, laSydney Opera House té cinc teatres amb capacitat per oferir una variada gamma d'actuacions; és la seu de l'Òpera Australiana, la tercera companyia d'òpera més sol·licitada del món, i de lasimfònica de Sydney.[19]Destaquen altres instal·lacions com l'Ajuntament de Sydney, elCity Recital Hall, elState Theatre, elTheatre Royal, Sydney, el Sydney Theatre i elWharf Theatre. LaSydney Dance Company sota la direcció deGraeme Murphy a finals del segle també ha guanyat prestigi. LaSydney Theatre Company té una oferta regular d'escriptors locals, com el conegut dramaturgDavid Williamson, dramaturgs i clàssics internacionals. El 2007New Theatre (Newtown) va celebrar 75 anys d'activitat contínua a Sydney. Altres companyies de teatre importants a Sydney són la Company B i la Griffin Theater Company. Entre els anys 1940 i els 1970 elSydney Push, un grup d'autors i activistes polítics entre els quals hi figuraGermaine Greer, ha influït influïa a la vida cultural de la ciutat.
Elgovern de Nova Gal·les del Sud opera elshospitals públic sa la regió metropolitana de Sydney. La gestió d'aquests hospitals i altres instal·lacions sanitàries especialitzades es coordina per 4 àrees sanitàries: Sud-oest de Sydney (SSWAHS), oest de Sydney (SWAHS), zona nord i Costa Central (NSCCAHS) i l'àrea sud-oriental i d'Illawarra (SESIAHS). Hi ha també un cert nombre d'hospitals privats a la ciutat, molts dels quals estan vinculats a organitzacions religioses.
Molts viatges dels residents de Sydney són en cotxe a través del sistema de carreteres iautopistes. La xarxa més important de vies de comunicació en l'àrea urbana són les nouMetroads, que inclouen els 110 km. De la xarxa orbital de Sydney. Sydney també està servida per extenses xarxes de tren, taxi, autobús i transbordador.
El servei de ferrocarrils de Sydney s'anomenaCityRail, una corporació delgovern de Nova Gal·les del Sud. Els trens circulen com un servei suburbà d'un servei detrens regionals amb els suburbis exteriors, per convergir en un servei circular de Metro urbà al districte de negocis. En els anys posteriors al jocs Olímpics del 2000, l'actuació del CityRail s'ha reduït significativament.[24] El 2005, el CityRail va revisar els seus horari i creixia en nombre de conductors,[25] El projecteClearways, està planificat per ser completat en el 2010.[26][27]El 2007 un informe va identificar que Cityrail prestava un servei deficient comparat a molts serveis de metros d'altres ciutats.[28]
Un "tren del mil·lenni" a l'estació central de ferrocarril de SydneyMonorail de Sydney operat 1988-2013
Sydney disposa d'un operador privattren lleuger metropolità,Metro Light Rail, que circula des de l'estació central fins aLilyfield al llarg d'una antiga línia de tren de mercaderies. Hi ha també unmonorail, que circula en un bucle al voltant del districte comercial iDarling Harbour. Sydney havia disposat d'una extensa xarxa detramvia, que s'ha anat tancat progressivament els anys 1950 i 1960. La major part de l'àrea metropolitana disposa d'autobusos, molts dels quals segueixen les rutes dels tramvies de pre-1961. A la ciutat i el suburbis interiors el servei està monopolitzat per unaempresa pública d'autobusos de Sydney.
Històricament, Sydney va ser governada pelComtat de Cumberland, entre el 1940 i el 1960. Avui encara no hi ha un govern que controli tota l'àrea metropolitana. LaCiutat de Sydney inclou la zona financera i alguns barris adjacents, i, recentment s'ha expandit mitjançant fusions entre les autoritats dels districtes adjacents, com per exempleSouth Sydney. La Ciutat de Sydney està dirigida pelLord Mayor of Sydney, amb l'ajuda d'un consell. El Lord Mayor, no obstant, és tractat com el representant de tota la ciutat. Els afers locals de la resta de l'àrea metropolitana són jurisdicció de les àrees locals. Aquestes àrees posseeixen uns consells que es formen gràcies a unes eleccions i són responsables d'una sèrie de funcions que són delegades pelGovern de Nova Gal·les del Sud, oGovern de l'Estat de Nova Gal·les del Sud. Altres òrgans de govern local són
Investigadors de la Universitat de Loughborough han inclòs Sidney entre les deu ciutats del món que estan altament integrades en l'economia mundial. L’índex global de potència econòmica[29] situa Sidney en l'onzè lloc a nivell mundial.[30] L’índex global de ciutats el reconeix com el catorzè del món segons la interacció global.[31] A Sidney es registra una concentració significativa de bancs estrangers i de corporacions transnacionals,[32][33] i la ciutat es posiciona com la capital financera d'Austràlia i com un dels principals centres financers de la regió de l'Àsia-Pacífic.
El producte interior brut nominal de Sidney va ser de 400,9 mil milions d'AU$ i de 80.000 AU$ per càpita[34] l'any 2015. El seu producte interior brut va ser de 337 mil milions d'AU$ l'any 2013, la xifra més gran d'Austràlia.[35] El sector financer i d'assegurances representa el 18,1% del producte brut, superant els serveis professionals amb un 9% i la indústria amb un 7,2%. Els sectors creatiu i tecnològic també són branques principals per a la ciutat de Sidney i representaven el 9% i l'11% de la seva producció econòmica l'any 2012.
L'any 2011, a Sidney hi havia 451.000 empreses, incloent-hi el 48% de les 500 companyies més grans d'Austràlia[36] i dos terços de les seus regionals de corporacions multinacionals. Les empreses globals es veuen atrets en aquesta ciutat en part perquè la seva zona horària cobreix el tancament de les activitats a Amèrica del Nord i l'obertura d'alemanyes a Europa. La majoria d'empreses estrangeres a Sidney mantenen funcions significatives de vendes i servei, però disposen de menys oportunitats de producció, investigació i desenvolupament. A Sidney hi ha 283 empreses multinacionals amb oficines regionals.
Segons els estudis, el 15,7% posseïa propietats de manera plena, el 13,4% tenia hipoteca i el 65,7% llogava.[37] L'any 2023, Sidney va ser reconeguda com la ciutat menys assequible per comprar una casa a Austràlia i la segona ciutat menys assequible del món després de Hong Kong[38] amb un preu mitjà d'una casa a Sidney a finals de 2023 de 1,59 milions de dòlars australians, i un preu mitjà per unitat d'habitatge de 795.000 dòlars australians.[39] A començaments del 2024, els mitjans descriuen Sidney sovint com una ciutat amb manca d'habitatges o que viu una crisi habitacional.[40]
↑9,09,19,2Kohen, J. L. 2000. Primers i darrers ciutadans: Aborígens de Sydney. In J. Connell (Ed.).Sydney l'emergència de la ciutat global. pp 76-95.Oxford University PressISBN 0-19-550748-7, pp 76-78, 81-82, 83
.jpg)
