Suzuki Motor CorporationSuzuki Kabushikigaisha (スズキ株式会社) o simplement,Suzuki (TYO7269), és unamultinacional japonesa que es dedica a la fabricació d'automòbils (especialmenttot-terrenys i compactes), una gamma completa demotocicletes de tota mena i una gran varietat de productes equipats amb petits motors de combustió.
La companyia va néixer el 1908 dedicada a la fabricació de telers amb el nom deSuzuki Loom Works, però el 1951 el mercat del cotó s'ensorra, l'empresa estudia passar a produir nous productes i decideix rellançar la fabricació d'automòbils, que havia començat el 1931. Abans, però, va començar per les dues rodes: el 1952 va llançar unabicicleta motoritzada que estava equipada amb un motor de dos temps i 36 cc, arribant a fabricar-ne aquell mateix any 6.000 unitats. Aquesta bicicleta va fer-se tan popular, que l'any 1954 va fer-se'n un segon model. Aquell mateix any, l'empresa es va canviar el nom perSuzuki Motor Corporation.
A l'octubre de 1955 Suzuki va presentar el seu primer cotxe fabricat en sèrie, elSuzulight, amb un motor de 2 cilindres, 2 temps i 360cc, que va ser molt ben acollit al Japó. El 1961 es va introduir elCarry Suzulight, que va ser la primera de moltes furgonetes de la marca. En la dècada del 1970 els modelsFronteiJimny van fer possible augmentar les exportacions.
El 1981 Suzuki arriba a un acord amb General Motors per a satisfer la creixent demanda de cotxes petits. Amb l'ajuda d'Isuzu, el model "Sprint" de Chevrolet (anomenat "Suzuki Cultus" alJapó) s'introdueix alsEstats Units alhora que l'empresa inicia una sèrie d'aliances amb altres fabricants d'automòbils. El 1985, el model "samurai" és el primer cotxe als Estats Units, llançat sota la marca Suzuki. El 1995, la producció total de Suzuki va arribar a més de 975.000 cotxes. No obstant això, la seva major producció de vehicles continua centrada al Japó i a l'Índia, ambMaruti Udyog.
Actualment Suzuki ha llançat vehicles amb dissenys avantguardistes i moderns com ara elSuzuki Kizashi,Suzuki Vitara (que s'ha establert com un dels tot-terrenys més fiables, sofisticats i coneguts del mercat) iSuzuki Swift. Aquest últim ha estat un èxit des dels seus inicis, però sobretot des de la generació llançada el 2004, ja que va ser un referent en disseny i característiques. A l'Índia, ha tingut un gran èxit amb els seus models Maruti i Alto, que l'han ajudat a convertir-se en una de les companyies més grans del món.
El 15 gener 2010 el grupVolkswagen va completar la compra del 19,9% d'accions de Suzuki Motor Corporation, convertint-se en el major accionista de la companyia.
Pel que fa al seu país d'origen, Suzuki encara hi manté una forta presència, ja que elSuzuki Wagon R ha estat uns quants anys el cotxe més venut alJapó.[1]
El 1987, Suzuki exporta els seus models alsEstats Units sota la marca de la fàbricaGeo, creada per GM per a competir amb altres marques estrangeres. Suzuki ven oficialment aNord-amèrica i GM ven els Geo Metro (Swift) i Tracker (Sidekick/Vitara/Escudo/Nomade) a la xarxa de concessionarisChevrolet. El 1998, Chevrolet absorbeix Geo, així que el Metro i el Tracker es venen sota la marca Chevrolet.
Als païsosandins (Bolívia,Colòmbia,Equador i elPerú) Suzuki va fabricar i vendre com a Chevrolet a través de GM Colmotores (Colòmbia) els Sprint (Forsa/Harmonicus),Swift (3/5 portes HB i Sedan de 4 portes), Esteem (Sedan i SW), Samurai (Hard Top, Soft Top i Long Body Soft Top), Jimny (Hard Top), Vitara i Grand Vitara (3/5 portes, fins al 2006). El 2007, la tercera generació de 5 portes va començar a ser venuda com a Suzuki, mentre que la de 3 portes que es ven a Colòmbia és la segona generació i segueix essent Chevrolet. Hi ha també GM Equador (Vitara 3/5 portes Hard Top, fins i tot XL7, Grand Vitara 3/5 portes Hard Top) i Veneçuela (Swift Sedan). Les diferències amb les versions japoneses eren visibles en el cas del Samurai.
AEuropa, Suzuki va fer el Subaru Justy i el G3X Justy, que era una versió delSuzuki Swift més recent, delSuzuki Ignis. La major part dels cotxes petits deMazda (i Autozam) són fabricats per Suzuki, igual que elNissan Moco.
Particularment aOceania es coneixia Suzuki Samurai/Serra com aHolden Drover entre 1985 i 1987. ElsChevrolet Cruze iHolden Cruze també van ser produïts a les plantes de Suzuki, igual que l'Ignis però amb carrosseria Holden. El Geo i Chevrolet Tracker eren el Suzuki Vitara amb un nom diferent.
Tot i la importància de la branca del negoci d'automòbils, les motocicletes són probablement els productes més coneguts de Suzuki. El 1952 en va llançar el seu primer model, la "Power Free", que era bàsicament unabicicleta motoritzada, propulsada per un petitmotor de dos temps de 36cc i amb transmissió per corretja. Gràcies a aquest vehicle i la gamma que se'n derivà, Suzuki es va fer un nom en l'escena comercial i esportiva. Tot just dos anys després, el 1954, la firma va prendre el nom de Suzuki Motors i va presentar el seu petit automòbil "Suzulight".
El 1955, Suzuki va comercialitzar la seva primera motocicleta real: la "Colleda", propulsada per unmotor monocilíndric de 90 cc. El 1956 aparegué la Colleda TT, ambmotor bicilíndric de 250 cc. El 1961 van arribar a Europa les primeres Suzuki. El 1962, l'èxit del Suzulight (2.565 unitats fabricades) va fer que Suzuki obrís fàbriques a diverses ciutats japoneses i diversifiqués la seva producció per fabricar no només motocicletes i automòbils, sinó també vehicles utilitaris, motors de vaixells i fins i tot cases prefabricades.
El 1965, Suzuki va presentar la famosa T20, una motocicleta amb motor bicilíndric de 250 cc molt potent per a l'època. El 1972 va llançar la GT 380, una tricilíndrica de 380 cc (n'hi havia una versió de cilindrada més gran, la GT 550) amb refrigeració per aire millorada per una pala especial anomenadaRam Air System, seguida el 1973 pel llançament de la Suzuki GT 750, una moto de gran turisme amb motor tricilíndric de 750 cc.
La Suzuki GSX 1100 de 1981
Després de la crisi del petroli i de les noves mesures anticontaminació aplicades als Estats Units, Suzuki va haver de canviar la seva gamma de motocicletes per passar a fabricar models equipats ambmotors de quatre temps i el 1974 va llançar la Suzuki RE-5, una motocicleta revolucionària amb motor de 497 cc depistons rotatius amb llicènciaWankel, adquirida a començaments dels anys 70. Va ser una experiència fallida i l'empresa tingué dificultats per a recuperar-se'n, ja que va perjudicar considerablement les seves finances. Per tal de compensar la situació, Suzuki va llançar diversos models de la gamma GS: la GS 750 (1976), la GS 550 (1977), la GS 1000 (1978) i la nova versió GS 1000S (1979). El 1980 aparegué la GS 1000G amb transmissió percardan, la GS 400 i la GSX 1100, que substituí la GS 1000S. La gamma GS fou un èxit comercial que permeté rescatar les arques de la companyia.
El 1983, Suzuki llançà la RG 250 bicilíndrica, la primera motocicleta de producció equipada amb bastidor d'alumini, així com el primerquad de producció, el QuadRunner 125. El 1985 van aparèixer dues motocicletes revolucionàries: la GSX-R 750 i la RG 500 Gamma. Per primera vegada, els motoristes podien tenir accés a rèpliques directes de les unitats de competició de la marca.
El 1987, Suzuki va llançar latrail DR 800, la motocicleta de producció amb el motor monocilíndric més gran del món (800 cc). El 1989 van aparèixer les següents motos d'èxit: la GS 500E i la GSF 400 Bandit. La GSF 600 Bandit de 1995 va ser també un èxit per a la firma a tot el món.
La Suzuki B-King del 2007
El 1999, Suzuki va llançar la GSX 1300R Hayabusa, la primera motocicleta de producció el carenat de la qual havia estat modelat després d'estudis diversos al túnel de vent i dissenyat per arribar a més de 300km/h. Aquest model aconseguí un gran ressò als mitjans quan es va presentar el 1998. De fet, fou la primera moto de producció que aconseguia una velocitat màxima de més de 300 km/h (la fàbrica anunciava 312 km/h a 13.000rpm).
El 2009 es va crear Chongqing Haojue Suzuki Motorcycle, una empresa co-creada per Suzuki amb un soci xinès, Chongqing Haojue Industrial.
El 2013, la companyia emprengué una reestructuració en profunditat i se centrà més en els mercats emergents dels quals es beneficiava (Suzuki és notablement el líder ampli del mercat indi a través de la seva filial Maruti Suzuki). La culminació d'aquesta reflexió donà lloc a productes dissenyats de forma global, com ara el model de motocicleta GW 250 Inazuma, inspirat en la Suzuki B-King.
Suzuki va començar a destacar alsGrans Premis de motociclisme a partir de la dècada del 1960. Un factor important del seu èxit va ser el pilot de l'antigaRDAErnst Degner, qui va desertar a l'Europa Occidental el 1961 enduent-se l'experiència en motors de dos temps del fabricant de l'Alemanya OrientalMZ. Els secrets que Degner s'enduia eren obra deWalter Kaaden, un aclamat enginyer que va combinar tres tecnologies crucials per primera vegada a la història de la motocicleta: el port d'impuls (boost port), la cambra d'expansió i lavàlvula rotativa.
La Suzuki RG500 que pilotà Barry Sheene el 1977
Suzuki va contractar a Degner i va guanyar elmundial de motociclisme de50cc la temporada de1962. El1964, l'empresa va llançar un model de 50cc bicilíndric de dos temps amb distribuïdorsrotatius,caixa de canvis de 14 velocitats i refrigeració líquida. Aquesta màquina fou molt reeixida i va estar guanyant el títol mundial de manera quasi ininterrompuda fins al1968. El1967, la firma va llançar una125cc de quatre cilindres que emprava la mateixa tècnica que la de 50cc. De fet, Suzuki aconseguí també diversos títols mundials de 125cc en aquella època.[2]
Fou a mitjan dècada del 1970 quan van aparèixer les potentsRG500 que dominaren la categoria "reina" del mundial de motociclisme, els500cc. Al llarg de la seva història, nombrosos pilots guanyaren aquest títol amb Suzuki:Barry Sheene,Marco Lucchinelli,Franco Uncini,Kevin Schwantz iKenny Roberts Jr. En esdevenirMotoGP l'antiga categoria dels 500cc, Suzuki va perdre-hi protagonisme, tot i que va seguir participant-hi amb motos i pilots altament competitius. En tots aquests anys, però, Suzuki només ha guanyat un sol mundial de MotoGP: el de 2020, amb el mallorquíJoan Mir de pilot.
AlCampionat del Món de Superbike, l'australiàTroy Corser va guanyar el títol amb una Suzuki GSX-R 1000 el 2005. Actualment, Suzuki també està destacant alCampionat del Món de resistència. L'equip oficial es va anomenar inicialment "Suzuki Endurance Racing Team" (SERT), un nom que es va canviar el 2019 per "Sarthe Endurance Racing Team" en crear-se una nova entitat que reuneix Yoshimura, SERT i Motul.
Pel que fa alfora d'asfalt, Suzuki hi ha mantingut una reeixida activitat ja des de finals la dècada del 1960, especialment enmotocròs. El1968, la firma va fitxarOlle Pettersson com a pilot de proves i desenvolupador del seu nou model de250cc. Poc després, l'empresa va fitxarJoël Robert iSylvain Geboers com a principals pilots per a competir almundial de motocròs de 250cc i l'èxit va ser immediat: Robert va guanyar tres campionats seguits amb la groga Suzuki entre el1970 i el1972,[2] convertint així a Suzuki en el primer fabricant japonès a guanyar un campionat del món de motocròs. Al mateix temps, un altre belga aconseguia per a Suzuki cinc títols mundials a la categoria "reina" del motocròs de l'època, els500cc:Roger De Coster, qui ha passat a la història com al pilot de motocròs més carismàtic de tots els temps. A data de 2022, Suzuki havia guanyat 30 campionats del món. A banda, la marca japonesa ha aconseguit nombrosos títols alcampionat AMA de motocròs.
Roger De Coster amb la Suzuki 500 a laTrans-AMA de 1977
També durant una curta etapa, Suzuki va provar sort en la modalitat deltrial, tot i que sense èxit. El1974, la marca va fitxar l'anglèsGordon Farley amb l'encàrrec de desenvolupar una nova moto de trial de dos temps. Farley es va desplaçar al Japó i a finals d'any es va llançar el producte de la seva feina, laSuzuki RL 250 Exacta. Aquesta moto i els seus derivats van competir durant anys alCampionat del Món de trial a mans de pilots com araNigel Birkett,John Reynolds iMalcolm Rathmell, per bé que sense cap resultat remarcable. Suzuki va abandonar definitivament el trial a començaments de la dècada del 1980.
El maig de2022, quan l'empresa acabava de signar una renovació del contracte amb el mundial deMotoGP fins al 2026, Suzuki va anunciar la seva retirada anticipada del campionat (i de totes les altres competicions) a finals d'aquell any, 2022, per manca de finançament i per un necessari desplaçament dels recursos destinats a la competició vers l'automòbil i la seva electrificació.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
