Sus és ungènere d'ungulats de la família delssúids. N'hi ha aproximadament 2.000 milions a tot el planeta, dels quals elsporcs en són la gran majoria.[3][4] Són animalsomnívors, que tenen fama de goluts, però normalment són intel·ligents i sociables.
Elssus tenen unmusell,ulls petits i unacua petita, que pot ser arrissada, enroscada o recta. Tenen un cos gruixut, potes curtes ipèl bast. Tenen quatre dits a cada pota, i utilitzen els dos dits grossos del centre per caminar.[5]
Sónomnívors, és a dir, s'alimenten tant deplantes com d'animals. Els porcs poden sercarronyaires i se sap que mengen qualsevol mena d'aliment, incloent-hiinsectes morts,cucs,escorça d'arbre, cadàvers en putrefacció, deixalles i fins i tot altres porcs. En estat salvatge, són animals que mengenfulles,herba, arrels,fruits i flors. A vegades, en captivitat, alguns porcs s'han menjat les seves pròpies cries després d'estar sotmesos a un gran estrès. Elsus típic té un cap gran amb un musell llarg reforçat per un os prenasal especial i per un disc decartílag situat a l'extrem.[6] El musell és utilitzat per excavar a terra per buscar menjar i és un òrgan sensorial molt sensible.
Les espècies deSus tenen un conjunt complet de 44dents. Les dents canines, anomenadesullals, creixen contínuament i són afilades pel fregament de les de dalt amb les de baix.[6]
ElsSus als quals se'ls permet pasturar poden ser vigilats perporquerols. A causa de les seves capacitats de buscar aliment i el seu excel·lent sentit de l'olfacte, en molts països europeus se'ls fa servir per trobartòfones. Els porcs són criats habitualment com abestiar per la sevacarn (carn de porc) i la sevapell. El seu pèl setaci també es fa servir per elaborarraspalls. Algunes races de porc, com elporc vietnamita d'Àsia, són criades com a animals de companyia.
La reproducció té lloc al llarg de tot l'any als tròpics, però els pics es produeixen al voltant de les estacions plujoses. Les femelles poden quedar prenyades a partir de 8-18 mesos d'edat. Si no crien, entren enestre cada tres setmanes. Els mascles esdevenen sexualment actius als 8-10 mesos d'edat.[6] Una ventrada de cries sol contenir entre 6 i 12 cries.[7] Un cop les cries són deslletades, dues o més famílies poden reunir-se fins a la propera temporada d'aparellament.
Les espècies deSus són portadores d'una sèrie deparàsits imalalties que es poden transmetre alshumans. Inclouen latriquinosi,Taenia solium, lacisticercosi i labrucel·losi. També se sap que elsSus allotgen grans concentracions decucsascàrides paràsits al seutracte digestiu.[12] La presència d'aquestes malalties i paràsits és un dels motius pels quals la carn de porc sempre s'ha de consumir ben cuita o curada. Alguns grups religiosos que consideren el porc impur es refereixen a aquests fets per donar suport al seu punt de vista.[13][14]
ElsSus són susceptibles a labronquitis i lapneumònia. Tenenpulmons petits en relació a la seva mida corporal; per aquest motiu, qualsevol d'aquestes dues malalties poden matar ràpidament un porc.[15] Hi ha preocupació que elsSus puguin permetre quevirus animals com per exemplegrips oReston ebolavirus infectin els humans més fàcilment. Algunes soques de grip sónendèmics enSus (vegeuGrip porcina),[16] i els porcs també poden contraure lagrip.
ElsSus poden ser agressius, i les lesions causades perSus són relativament comunes en àrees en què es crien porcs o on elsSus formen part de la fauna salvatge o feral.[17]
↑Mayor, Adrienne.The First Fossil Hunters: Paleontology in Greek and Roman Times (en anglès). Princeton University Press, 2001, p. 319.ISBN 978-0691089775.
↑E. Dartevelle. 1935. Les premiers restes de mammifères du Tertiaire du Congo: La faune Miocene de Malembe. Comptes - rendus du Congres National des Sciences (Brussel·les) 1:715-720El.
↑K. Ting-Pong. 1956. Summary on the fossil vertebrates in Taiwan (Formosa). Proceedings of the Eight Pacific Science Congress 2:530-535
↑I. Koretsky. 2001. Morphology and systematics of Miocene Phocinae (Mammalia: Carnivora) from Paratethys and the North Atlantic region. Geologica Hungarica Series Palaeontologica 54:1-109
↑11,011,111,2E. I. Beliaeva. 1948. Catalogue of Tertiary Fossil Sites of the Land Mammals in the U.S.S.R.
↑«Pig Health». Arxivat de l'original el 2018-09-03. [Consulta: 11 juny 2009].
.svg){kind=icon}
