Surakarta, més coneguda com aSolo o Sala, és una ciutat d'Indonèsia al centre de Java, província deJava Central, amb una població de 520.061 habitants el 2009.[1] La ciutat té una superfície de 44 km² dividits en cinc subdistrictes, i limita amb les regències de Karanganyar i Boyolali al north, Karanganyar i Sukoharjo a l'est i oest, i Sukoharjo al sud. A l'est hi ha el riu Bengawan Solo. La ciutat és seu del sultà de Surakarta que hi té el seukraton (palau/cort), però només gaudeix de poder cerimonial. Junt amb Yogyakarta, Surakarta és l'hereu delregne de Mataram, dividit en dos regnes el 1755. Té l'aeroport internacional Adisumarmo a 14 km al nord.
Surakarta té estatus de ciutat especial, que equival a regència,. Junt amb les veïnes regències de Karanganyar, Sukowati, Wonogiri, Sukoharjo, Klaten i Boyolali, formaven l'antiga residència holandesa de Surakarta (Soerakarta). Sota la república va adquirir l'estatus de ciutat regulada i fou dividida en cinc subdistrictes (kecamatan), cadascun dirigit per uncamat, i en 51kelurahan, cadascun dirigit per unlurah. Els cinc subdistrictes són:
Jogyakarta fou la capital delregne de Mataram des de 1582 i Surkarta en feia part. La capital va passar aKartasura (vers 1677/1680) i l'islam fou adoptat com a religió oficial, respectant les tradicions javaneses. Un enfrontament entre mariners xinesos i holandesos aBatavia (els xinesos foren massacrats) va derivar en una revolta contra la influència excessiva de laCompanyia Holandesa de les Índies Orientals que es va estendre a l'interior de Java i el sultà de Mataram Paku Buwono II va deixar el seukraton de Kartasura i es va instal·lar a un poble de nom Solo o Sala, a uns 12 km a l'est de l'antiga capital, i a la vora del riu Bengawan Solo. El lloc fou rebatejat Surakarta i s'hi va establir el 1745. La Companyia el va obligar a cedir-li amplies zones de la costa i de l'interior. Paku Buwono II (Paku Buwono = Eix de l'Univers) va morir el 1749 i els holandesos van declarar rei (susuhunan) al príncep hereu amb el nom de Paku Buwono III, però a Jogyakarta un germà petit del rei difunt (i el seu rival des de feia temps), que tenia el suport dels opositors als holandesos, es va proclamar rei com a Mangku Bumi III. El 1755 el regne de Mataram es va dividir formalment i es van formar dos regnes rivals: Kasunanan Surakarta Hadinigrat i KasutananYogyakarta Hadinigrat. El rei de Jogyakarta va agafar el títol de sultà que havia utilitzat Aung el sobirà més important deMataram (1613-1646) en virtut d'un acta vinguda dela Meca; va agafar el nom de Hamengkubuwono I i va fundar la dinastia que encara regna a Jogyakarta (Hamengkubuwono X va pujar al tron el 1988). Els dos regnes encara van patir altres particions posteriorment: al persistent rebel Raden Mas Said, germà petit de Paku Buwono II, li fou concedida una part del regne de Surkarta que ja dominava des de 1757, amb el títol deMagku Negara, amb residència a la mateixa Surkarta; Paku Alam va rebre alguns districtes de Jogyakarta de mans dels britànics el 1812 (formant l'estat dePaku Alaman). Des de 1830 l'autoritat holandesa sobre els principats vassalls va ser regulada i va passar a ser un control indirecte.
Al final de laII Guerra Mundial Paku Buwono XII, entronitzat poques setmanes abans de la proclamació de larepública d'Indonèsia (proclamació efectiva el17 d'agost de1945), va intentar mantenir la seva autoritat declarant el seu regne com a "regió d'excepció" (dara istimewa) dins la república, sota la seva pròpia administració com asusuhunan; però el descrèdit de les formes feudals, el poc suport contra el retorn dels holandesos (el 1946), l'auge dels comunistes i altres factors, van provocar que aviat la seva autoritat quedés reduïda al seu palau. El 1950 el territori del sultanat i el regne de Mangku Negara foren declarats incorporats a la província deJava Central (Jawa Tengah) i Surakarta només va conservar l'estatus de ciutat residencial (kabupaten)
La bandera del sultà és groc taronja; a una fotografia de la bandera al seu palau (kraton) no s'hi veu serrell o vora, però sembla que habitualment porta un serrell blau per les vores.
Miksic, John (general ed.), et al. (2006)Karaton Surakarta. A look into the court of Surakarta Hadiningrat, central Java (First published: 'By the will of His Serene Highness Paku Buwono XII'. Surakarta: Yayasan Pawiyatan Kabudayan Karaton Surakarta, 2004) Marshall Cavendish Editions SingaporeISBN 981-261-226-2
Soeharto, G. Dwipayana dan Ramadhan K.H.Ucapan, Pikiran dan Tindakan Saya. 1988. PT Citra Lamtoro Gung.
