Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Sultà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de càrrec políticSultà
TitularSolimà el Magnífic, el sultà que va regnar més temps a l'Imperi Otomà
InstituciósultanatModifica el valor a Wikidata

Unsultà osoldà[1] (de l'àrabسلطان,sulṭān,i aquest deسلطة,sulṭa, ‘poder’)[2] és unmonarca que governa un paísislàmic.[3] El títol comporta autoritat moral i religiosa tal com està definit a l'Alcorà.[4] La dinastia i les terres governades per un sultà s'anomenensultanat (àrab:سلطنة,ṣalṭana).

El primer a portar el títol de soldà va serMahmud de Ghazna (998 -1030), que a partir de la ciutat deGazni, a l'actualAfganistan, va governar uns dominis que anaven des delGanges fins aMesopotàmia. Posteriorment «soldà» esdevingué el títol dels governants delsturcs seljúcides, delsturcs otomans, de ladinastia aiúbida i delsmamelucs que governarenEgipte. Actualment fan servir aquest títol el soldà d'Oman, el soldà deBrunei i alguns soldans honorífics a lesFilipines,Java oMalàisia. El terme però és reemplaçat gradualment pel títol de rei omàlik, en àrab.[cal citació]

Història

[modifica]

El primer soldà

[modifica]
Mahmoud i Ayaz: el primer soldà de la història és aquí a la dreta, donant la mà al xeic, amb Ayaz darrere seu. La figura de la dreta ésAbbas I el Gran, que va governar uns 600 anys després. Museu d'Art Contemporani deTeheran,Iran.

Cap a l'any 900, elCalifat Abbàssida ja estava molt debilitat. Diversos governadors provincials ja s'havien transformat en sobirans hereditaris, amb el títol d'emir. També hi havia emirs que controlaven territoris més petits, una o algunes ciutats i els seus voltants.

Cap a l'any 940, la guerra civil estava en ple desenvolupament. La dinastia dels abbàssides, a punt de desaparèixer, va ser salvada pels germansbuwàyhides, que van restablir l'ordre a les províncies centrals, aproximadament els actuals territoris de l'Iraq i l'Iran. El més jove dels tres germans,Ahmad Ibn Bouway, va prendreBagdad el 945 i va rebredel califa abbàssida el títol d'amir al-umarà (‘emir dels emirs’), sovint anomenat «gran emir». Salvats pels buwàyhides, els califes abbàssides van quedar sota la seva tutela.

Procedent d'una província abbàssida, que succeeix a l'estat samànida, l'Imperi Gaznèvida va tenir la seva major fase d'expansió sotaMahmud de Ghazna. Aquestlíder turcman, que va governar del 996 al 1030, al capdavant d'un imperi més gran que el dels buwàyhides, que no reconeixia la superioritat d'aquest, però tampoc volia disputar el lloc del califa, va escollir un altre títol: «sultà».

Els grans seljúcides

[modifica]

Al final del seu regnat,Mahmud de Ghazna va patir la revolta delsseljúcides als seus territoris, dirigida perToghril Beg I, qui es va apoderar de gran part de l'Imperi Gaznàvides el 1040. Posteriorment, Toghril-Beg va avançar cap a l'oest, va annexionar-se l'Imperi Buwàyhida i va posar fi a aquesta dinastia d'emirs. Amb el títol desoldà, Toghril-Beg i els seus successors es van convertir en els nous protectors dels califes.

Altres dinasties

[modifica]

La unitat dels seljúcides va durar poc. L'Imperi es va dividir en diversos estats, alguns dels quals tenien el títol de sultà, com elsseljúcides de Roum (1077-1307) o els seljúcides d'Hamadan (1118-1194).

Elsaiúbides, dinastia de sultans d'Egipte, fundada perSaladí el 1169, que va regnar d'Egipte aSíria, es trobava entre els sultans més famosos d'Occident. Saladí manà sobre diversos emirs i rebia ordres del califa de Bagdad.

AlMagrib, els monarques del Marroc s'anomenen sultans des delsmarínides al segle xiii fins al 1957, quanMuhàmmad V del Marroc va optar per portar el títol de «rei del Marroc» per simbolitzar la unitat del país.

Els governants de la dinastiaabdalwadita deTlemcen aAlgèria també es van anomenar sultans fins a l'arribada del domini otomà. Hi havia altres governants que es proclamaven soldans, des de l'Àfrica occidental fins aIndonèsia. Aquest títol constitueix un emblema de la seva vinculació a l'islam i un reconeixement de l'autoritat religiosa del califa durant la seva existència.

En casos especials, elssultans otomans, des de l'any 1517 també van portar el títol decalifa.

Les sultanes

[modifica]

La primerasultana que va governar en nom propi (ja hi havia sultanes regents abans que governaven pels seus fills petits) és probablementRaziya (1236-1240) delsultanat de Delhi. Va establir escoles, acadèmies, centres de recerca i biblioteques públiques. Ella va demanar que li diguessin «sultà» i no «sultana». Segons ella, «sultana» era un terme reservat per a les dones i concubines d'un sultà.

Xàjar-ad-Durr, vídua d'as-Sàlih Ayyub, va ser sultanaaiúbida d'Egipte del 1250 al 1257, associada al seu nou marit, el primersultà mamelucal-Muïzz Àybak, a qui va matar abans de ser assassinada pels que l'envoltaven.

Dominant diversos idiomes, inclòs l'àrab, elkanarès, elmarathi, elpersa i elturc, Chand Sultana, més coneguda com a Chand Bibi, va ser regent del país del seu marit,Bijapur, des de 1580 fins a 1590. Va ser després regent del seu país natal,Ahmednagar, des de 1596 fins a 1599.

ElRegne de Patani, situat al sud de l'actualTailàndia, va viure un període en què es van succeir quatre sobirans. Comença amb l'accés al tron de la princesa Ijau el 1584 i acaba amb la mort de la seva neboda Kuning el 1651.

L'Imperi Otomà també va viure un període anomenat «Sultanat de Dones» (Kadinlar saltanati en turc) fa uns 130 anys. Durant aquest període, les mares, fins i tot les àvies d'un sultà comKösem Sultan (1589-1651) havia governat en nom dels seus fills o nets.

ElSultanat d'Aceh, al nord de l'illa deSumatra, aIndonèsia, també va experimentar un període de quatre reines successives, que van des de 1641, amb l'aparició del Ratu Safiatuddin Tajul Alam, fins al 1699 amb la mort del Ratu Kamalat Shah Zinatuddin.

Khnata bent Bakkar va ser sultana del Marroc del 1729 al 1754, va assegurar la regència durant el període següent a la desaparició del sultàMulay Ismail el 1727.

Sultans contemporanis

[modifica]

Actualment, duen el títol de sultà:

Referències

[modifica]
  1. «soldà | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 setembre 2018].
  2. «sultan | Definition of sultan in US English by Oxford Dictionaries». Arxivat de l'original el 2018-09-24. [Consulta: 24 setembre 2018].
  3. «Definición de sultán — Definicion.de» (en castellà). Definición.de.
  4. «Sultan | Islamic title» (en anglès). Encyclopedia Britannica.

Vegeu també

[modifica]
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Sultà
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sultà&oldid=36538644»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2026 Movatter.jp