Elsufragi universal dret legal consistent a donar el dret avot tota la població adulta d'unestat, independentment de la seva ètnia, sexe, creences o classe social.
L'assoliment del sufragi universal s'ha donat a partir d'una evolució en lademocràcia. Després de laRevolució francesa el poder polític va començar a estar en mans de cambres de representants, per la qual cosa calia regular-ne el sistema d'elecció. Així, es començà amb elsufragi censatari, en el qual votaven només els homes amb determinats requisits d'instrucció, renda i classe social; es passà més tard pelsufragi masculí (segona meitat delsegle xix), en què podien votar tots els homes que sabessin llegir i escriure. Fins a arribar alsufragi femení (principis delsegle xx), a la inclusió dels analfabets i gent de totes les ètnies (segona meitat del segle XX).
Dues dones sostenen un cartell en què es demana el sufragi femení al Regne Unit el 1908
Malgrat que sigui considerat un assoliment de la democràcia i una condició imprescindible en tot sistema polític modern, al llarg de la història dels segles XIX i XX, i fins i tot en l'actualitat, el sufragi universal no ha estat possible per diverses realitats polítiques, grups de pressió o règims polítics.
Molts sistemes dels autodenominats "universals" exclouen constitucionalment i legalment votants potencials. Així, els ciutadans presos i els malalts mentals són exclosos de la població amb dret a vot, per la qual cosa realment segueixen el sistema del sufragi censatari.
En el passat, nombroses societats han negat el dret a votar basant-se també en diferències d'ètnia o identitat. Per exemple, durant l'era de l'apartheid sud-africà, no era permès el vot a ètnies que no fossin la blanca. Igualment ocorria en l'època dels predrets civils alsEstats Units on, tot i que elsafroamericans tenien tècnicament dret a votar, se'ls negava l'exercici amb intimidacions o altres mitjans. ElKu Klux Klan, format després de laGuerra civil nord-americana, fou una de les organitzacions que va destacar en aquesta repressió.
Hi ha hagut moments en què als militars se'ls ha negat el dret al vot. Aquesta privació del dret al vot imposada en determinats estats (per exemple, aFrança durant la III república) té motius complexos. D'una part, es tracta d'impedir la pressió dels oficials sobre els soldats, que deformaria el vot (tals fets no eren estranys durant elConsolat o el II Imperi a França i fins i tot en certes repúbliques sud-americanes actuals). Es tractava, d'altra banda, d'evitar la intrusió de la política en l'exèrcit, com a perjudicial per a la disciplina militar.
A l'estat espanyol, des de laConstitució de Cadis de 1812, el sufragi eracensatari, limitat a propietaris i persones amb determinades "capacitats".Durant el breu període delSexenni Democràtic i laPrimera República (1868-1874) fou la primera vegada que s'implantà el sufragi universal directe dels homes majors de 25 anys. Fins als 1890 no s'aprova el sufragi universal dels homes menors de 25 anys, amb el govern liberal deSagasta. El 1931 laSegona República dona el dret de sufragi també a les dones, que s'aplicà per primera vegada en leseleccions generals de 1933.