| Sudaq (crh) Судакъ (crh-cyrl)  | ||||
 | ||||
| ||||
| Tipus | ciutat/poble,ciutat d'Ucraïna iciutat/poble | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Rússia | |||
| República | República de Crimea | |||
| Districte urbà | districte urbà de Sudak | |||
| Capital de | ||||
| Població humana | ||||
| Població | 17.834(2021) (1.188,93hab./km²) | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 15 km² | |||
| Banyat per | mar Negra | |||
| Altitud | 50 m | |||
| Dades històriques | ||||
| Creació | 212 aC | |||
Esdeveniment clau
| ||||
| Organització política | ||||
| Òrgan legislatiu | Municipi de Sudak , | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Codi postal | 98000–98023 | |||
| Fus horari | ||||
| Prefix telefònic | +380-6566 i +7 (36566) | |||
| Identificador KOATUU | 0111700000 | |||
Sudak (ucraïnès irus: Судак) — és una ciutat de laRepública Autònoma de Crimea aUcraïna, actualment ocupada perRússia. Està situada sobre el litoral meridional de Crimea, a 57 km a l'oest deFeodòssia. La seva població s'eleva a 14.800 habitants el2007.
Abans del kanat fou el principal port de Crimea i se l'esmenta comSoldaia,Sidagios, Sogdaia, Sudagra iSugdea, sent la més pròspera de les possessions gregues fins al punt que els territorisromans d'Orient a la península eren anomenatsSugdània. Els tàtars la van anomenar Sudak (a vegades Surdak), si bé al-Idrisi l'esmenta comSholtadiya segurament corrupció del nom genovès Soldaia.
La ciutat hauria estat fundada el212 per emigrantsalans. Després mercaders grecs van fundar Σουγδαία (una referència aSogdiana) al segle iii.Justinià I hi va fer construir una fortalesa. Fou atacada pelskhàzars al segle vii, i li van donar el nom de Suğdaq. Al segle viii la Vida de Sant Esteve de Súroj la descriu com a dependència romana i sota l'Imperi Romà d'Orient fou seu d'un arquebisbat des de786; amb la crisi iconoclasta la ciutat hauria augmentat la població considerablement per les emigracions provocades pel conflicte. Al segle ix fou atacada pel cap rus Bravlin. Sembla que el domini polític estava en mans dels khàzars (es creu que el seu governador o tudun per Crimea residia a la ciutat) des de poc després del 800 fins al1016 quan els grecs van derrotar el senyor khàzar Jordi Tsulo; després fou part de l'imperi altre cop si bé gaudint de l'autonomia que li donava la distància.
Després de la conquesta llatina deConstantinoble el 1204, va quedar en poder de l'Imperi de Trebisonda, que va nomenar Teodor Grabras que va actuar com un príncep vassall de l'emperador, fins al 1222 quan va passar als mongols (la família Gabras va conservar Mangup). El 1224 s'hi va refugiar l'exèrcit i flota del sultà deRum que la va dominar un temps (fins vers 1227). Els mongols la van tornar a atacar el1239 i la van saquejar; el 1257 la va visitar Guillem de Rubruck i el 1260 els germans Polo, dels quals Marco era el germà gran i tenia una casa a Sughdak (que el 1280 va deixar per testament als franciscans). El 1281 un tractat entre romans d'Orient i egipcis estipulava la llibertat de moviment de vaixells i comerciants dels dos països des de i vers Sughdak. Els venecians hi van fundar una factoria on el1287 es va instal·lar un cònsol. Els genovesos hi són esmentats des de 1274 i van anar en progressió.Ibn Battuta la va visitar i diu que era un dels quatre ports més gran del món. A l'inici del segle xiv quan els tàtars es van fer musulmans, van expulsar els cristians, peròUzbeg Khan els va permetre tornar el 1323. Els genoveses estaven sòlidament instal·lats a Kaffa des de 1314 i des d'allí es van apoderar de Sughdak el18 de juny de1365; la ciutat va quedar llavors en mans dels genovesos que van convertir les esglésies gregues (ortodoxes) en llatines (catòliques). Un tractat amb els mongols els va permetre oficialitzar la seva presència amb el nom de colònia deGazària. Els genovesos hi van construir una formidable fortalesa i la ciutat fou administrada per un cònsol subordinat al cònsol general de Kefe (Kaffa), que era la capital de la colònia. Van conservar la ciutat i rodalia fins al juliol de1475 quan va passar als otomans després d'un llarg setge amb obstinada resistència; una part dels habitants es va refugiar en una església on foren tancats i se li va calar foc, morint tots (els dubtes sobre aquesta notícia es van esvair per les excavacions fetes el 1928 que en van trobar restes). Ja abans de la conquesta turca la iutat estava en decadència i la seva activitat nimbava any rere any i en endavant va perdre tota importància.
El1771 fou ocupada per l'exèrcit rus manat per Rumyantsev. El 1783 Rússia va annexionar Crimea. Els tàtars van emigrar en massa i els cristians van ser instal·lats a altres llocs i el 1805 només hi vivien tres dotzenes d'habitants. No va adquirir estatus de ciutat fins al 1982.
| Gràfica d'evolució de Sudak entre 1805 i 2018 |
 |
| 1805 | 1926 | 1939 | 1966 | 1989 | 2001 | 2004 | 2005 | 2006 | 2009 | 2010 | 2011 | 2012 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 33 | 1.877 | 3.247 | 8.100 | 15.316 | 15.050 | 15.071 | 14.590 | 14.800 | 15.112 | 15.171 | 15.234 | 15 368 |
Ciutats de la República Autònoma de Crimea | ||
|---|---|---|
Alupka · Aluixta · Armiansk · Bakhtxissarai · Bilohirsk · Djankoi · Feodòssia · Ialta · Ievpatòria · Kertx · Krasnoperekopsk · Saki · Simferòpol · Sxólkine · Starí Krim · Sudak |  | |
