Suburbi és una paraula que prové del llatísuburbium. S'utilitza molt en llocs del nord i per designar les residències urbanes o els llocs que estan fora de laciutat.[1][2] En altres països com per exempleEspanya, designa els barris baixos i també les zones de fora de la ciutat.[3][4]
Anteriorment, aAmèrica el terme designava les zones de fora les ciutats que eren habitades per les persones marginals, per diferenciar dels centres, on es vivia millor.
La paraula es popularitza per l'anglèssuburb, però ja s'havia utilitzat prèviament procedent del llatísuburbium,[5] format desub (que significa "a sota") iurbs ("ciutat"). El primer ús registrat del terme en català va ser perJaume I al segle xiv.[5] A l'anglès hi va arribar procedent delfrancès anticsubburbe, igualment derivat del llatí.
La història dels suburbis forma part de l'estudi de lahistòria urbana, que se centra en els orígens, el creixement, les diverses tipologies, la cultura i la política dels suburbis, així com en la naturalesa de gènere i orientada a la família de l'espai suburbà.[6][7] Molta gent ha suposat que els suburbis de principis del segle xx eren enclavaments blancs, un concepte de classe mitjana que té una gran influència cultural, però en realitat és estereotipada. Alguns suburbis es basen en una societat de residents de classe treballadora i minoritàries, molts dels quals volen tenir la seva pròpia casa. Mentrestant, altres suburbis han instituït polítiques "explícitament racistes" per dissuadir les persones considerades com "altres", una pràctica més comuna als Estats Units en contrast amb altres països del món.[8] Mary Corbin Sies argumenta que cal examinar com es defineix "suburbi" així com la distinció que es fa entre ciutats i suburbis, geografia, circumstàncies econòmiques i la interacció de nombrosos factors que porten la investigació més enllà de l'acceptació dels estereotips i la seva influència en els supòsits acadèmics.[9]
La primera aparició dels suburbis va coincidir amb l'expansió dels primers assentaments urbans. Les grans ciutats emmurallades tendeixen a ser el focus al voltant del qual els pobles més petits van créixer en una relació simbiòtica amb elpoble mercat. La paraulasuburbani va ser emprada per primera vegada per l'estadistaromàCiceró en referència a les grans vil·les i finques construïdes pels rics patricis de Roma als afores de la ciutat.
Cap al final de ladinastia Han oriental (fins al 190 dC, quanDong Zhuo va arrasar la ciutat) la capital,Luoyang, va ser ocupada principalment per l'emperador i oficials importants; la gent de la ciutat vivia majoritàriament en ciutats petites als afores de Luoyang, que eren suburbis en tot menys el nom.[10]
A mesura que les poblacions creixien durant l'Edat moderna a Europa, les ciutats van augmentar amb una afluència constant de gent delcamp. En alguns llocs, els assentaments propers van ser engolits a mesura que la ciutat principal s'expandia. Les zones perifèriques als afores de la ciutat estaven habitades en general pels més pobres.[11]
A causa de la ràpida migració dels pobres rurals cap a les ciutats industrialitzades d'Anglaterra a finals del segle xviii, es va començar a desenvolupar una tendència en sentit contrari, per la qual els nous membres rics de les classes mitjanes van començar a comprar finques i viles als afores deLondres. Aquesta tendència es va accelerar al llarg del segle xix, especialment a ciutats com Londres iBirmingham que estaven creixent ràpidament, i els primers barris suburbans van sorgir al voltant dels centres de les ciutats per donar cabuda a aquells que volien fugir de les miserables condicions de les ciutats industrials. Inicialment, aquest creixement es va produir al llarg de les línies ferroviàries, ja que els residents dels suburbis podien desplaçar-se amb tren al centre de la ciutat per treballar. AAustràlia, onMelbourne aviat es convertiria en la segona ciutat més gran de l'Imperi Britànic,[12]el suburbi característic d'Australàsia, amb les seves seccions de quart d'acre poc agregades, desenvolupada a la dècada de 1850[13] finalment es va convertir en un component de l'anomenat "Somni australià".
La portada de la guiaMetro-land publicada el 1921.
Cap a finals de segle, amb el desenvolupament dels sistemes detransport públic, com elmetro, eltramvia i l'autobús, es va fer possible que la majoria de la població d'una ciutat residís fora i es desplacés al centre per treballar.[11]
A mitjans del segle xix, les primeres grans zones suburbanes van sorgir al voltant de Londres, a mesura que la ciutat (llavors la més gran del món) s'anava massificant i tornant insalubre. Un important catalitzador del creixement suburbà va ser la inauguració delMetropolitan Railway a la dècada de 1860. La línia va unir posteriorment el cor financer de Londres amb el que serien els suburbis deMiddlesex.[14] La línia va arribar a l'estació deHarrow el 1880.
A diferència d'altres companyies ferroviàries, que havien de desfer-se dels terrenys sobrants, a la Metropolitan de Londres se li va permetre retenir els terrenys que considerava necessaris per al futur ús del ferrocarril.[nota 1] Inicialment, els terrenys excedents van ser gestionats pel Comitè de Terres,[16] i, a partir de la dècada de 1880, els terrenys van ser urbanitzats i venuts a compradors domèstics a llocs com Willesden Park Estate, Cecil Park, prop dePinner i a Wembley Park.
En 1912 es va suggerir que una companyia especialment formada prengués el relleu del Comitè de Terres Excedents i desenvolupés finques suburbanes prop del ferrocarril, però laPrimera Guerra Mundial va retardar aquests plans fins al 1919, quan, amb l'expectativa d'un boom immobiliari de postguerra,[17] es va fundar Metropolitan Railway Country Estates Limited (MRCE). MRCE va passar a desenvolupar urbanitzacions aKingsbury Garden Village prop deNeasden,Wembley Park, Cecil Park i Grange Estate aPinner i Cedars Estate aRickmansworth i a fundar llocs comHarrow Garden Village.[17][18]
El departament de màrqueting de Metropolitan Railway va encunyar el terme «Metro-land» el 1915, quan laGuide to the Extension Line es va convertir en la guiaMetro-land, amb un preu de 1d. Aquesta guia promocionava els terrenys als quals donava servei el metro per al passejant, el visitant i, més tard, el caçador de cases.[19] Publicada anualment fins al 1932 (l'últim any complet d'independència del Met), la guia exalçava els beneficis del «bon aire delsChilterns», utilitzant un llenguatge com el següent: «Cada amant de Metrolàndia pot tenir el seu propi bosc favorit de faigs i arbustos- tota la bellesa verda tremolosa a la primavera i vermellosa i daurada a l'octubre».[20] El somni, tal com es promocionava, consistia en una casa moderna en un bell camp amb un ràpid servei de ferrocarril al centre de Londres.[21] El 1915 la gent de tot Londres havia acudit en massa a viure el nou somni suburbà en grans zones de nova construcció al nord-oest de Londres.[22]
La suburbanització durant el període d'entreguerres va estar molt influenciada pel moviment de laciutat jardí d'Ebenezer Howard i la creació dels primers suburbis de jardins a principis del segle xx.[23] El primer suburbi de jardí es va desenvolupar gràcies als esforços de lareformadora socialHenrietta Barnett i el seu marit; inspirats en Ebenezer Howard i el moviment de desenvolupament d'habitatges model (aleshores exemplificat per la ciutat jardí deLetchworth), així com el desig de protegir part deHampstead Heath del desenvolupament, van establir trusts el 1904 que van comprar 243 acres (unes 98 Ha.) de terreny al llarg de l'extensió de la línia del nord recentment oberta fins aGolders Green i va crear elHampstead Garden Suburb. El suburbi va atreure el talent d'arquitectes comRaymond Unwin i SirEdwin Lutyens, i finalment va créixer fins a abastar més de 800 acres[24] (unes 324 Ha.).
Durant laPrimera Guerra Mundial elComitè Tudor Walters va rebre l'encàrrec de fer recomanacions per a la reconstrucció de la postguerra i la construcció d'habitatges. En part, això va ser una resposta a la sorprenent manca d'aptitud entre molts reclutes durant la Primera Guerra Mundial, atribuïda a les males condicions de vida; una creença resumida en un cartell d'habitatge de l'època "no podeu esperar treure una població A1 de les cases C3", fent referència a les classificacions d'aptitud militar de l'època.
L'informe del comitè de 1917 va ser assumit pel govern, que va aprovar la llei de 1919 d'Habitatge, Urbanisme, etc., també coneguda com la Llei Addison pel Dr.Christopher Addison, llavors Ministre d'Habitatge. La Llei va permetre la construcció de grans urbanitzacions noves als suburbis després de la Primera Guerra Mundial,[25] i va marcar l'inici d'una llarga tradició del segle xx de propietat estatal l'habitatge, que després evolucionaria cap a les finques dels consistoris.
En només una dècada, els suburbis van augmentar de manera espectacular.Harrow Weald va passar de només 1.500 a més de 10.000 mentre quePinner va passar de 3.000 a més de 20.000. Durant la dècada de 1930, es van construir més de 4 milions de cases suburbanes noves, la "revolució suburbana" havia convertit Anglaterra en el país més suburbanitzat del món, per un marge considerable.[26]
Els suburbis i la vida suburbana han estat objecte d'una gran varietat de pel·lícules, llibres, programes de televisió i cançons.
Hergé situa elcòmic deTintín a Amèrica al suburbi de la ciutat de Chicago on hi vivien els grups de persones sense feina. Hergé va utilitzar aquesta paraula perquè volia descriure de la manera més real possible, aquella gran ciutat que eraChicago, i també el tipus de persones que hi vivien i el llenguatge que utilitzaven.[27][28]
Cançons franceses comLa Zone deFréhel (1933),Aux quatre coins de la banlieue deDamia (1936),Ma banlieue deReda Caire (1937), oBanlieue deRobert Lamoureux (1953), evoquen els suburbis de París de manera explícita des dels anys 30.[29] Aquells cantants donen una imatge assolellada, festiva, quasi bucòlica, dels suburbis, però encara poc urbanitzats. Durant els anys cinquanta i seixanta, el cantautor francèsLéo Ferré evoca en les seves cançons els barris populars i proletaris de París, per oposar-los a la ciutat, considerada per comparació com un lloc burgès i conservador.
Elfotoperiodista Bill Owens va documentar la cultura dels suburbis a la dècada de 1970, sobretot en el seu llibreSuburbia (1973).[30] La cançó de 1962Little Boxes deMalvina Reynolds critica el desenvolupament dels suburbis i els seus valors percebutsburgesos iconformistes,[31] mentre que la cançó de 1982Subdivisions de la banda canadencaRush també parla dels suburbis, igual queRockin' the Suburbs deBen Folds. L'àlbum de 2010The Suburbs de la banda alternativa canadencaArcade Fire va tractar aspectes de créixer als suburbis, cosa que suggereix que la falta de rumb, l'apatia i la pressa sense fi estan arrelats a la cultura i mentalitat suburbana.Suburb The Musical va ser escrit per Robert S. Cohen i David Javerbaum.Over the Hedge és una tira còmica sindicada escrita i dibuixada per Michael Fry i T. Lewis. Explica la història d'unos rentador, una tortuga, un esquirol i els seus amics que accepten que els seus boscos siguin ocupats pels suburbis, intentant sobreviure al creixent flux d'humanitat i tecnologia alhora que se'n deixen seduir. Una adaptació cinematogràfica es va produir el 2006.
↑La Llei de Consolidació de les Clàusules del Sol de 1845 obligava els ferrocarrils a vendre els terrenys sobrants en un termini de deu anys a partir de la data de finalització de les obres a la Llei d'habilitació de la línia.[15]
↑Ruth McManus, and Philip J. Ethington «Suburbs in transition: new approaches to suburban history». Urban History, 34, 2, 2007, pàg. 317–337.DOI:10.1017/S096392680700466X.
↑Adams, L. J. «Sundown Towns: A Hidden Dimension of American Racism». Journal of American History, 93, 2, 01-09-2006, pàg. 601–602.DOI:10.2307/4486372.ISSN:0021-8723.JSTOR:4486372.
↑Mary Corbin Sies «North American Suburbs, 1880–1950». Journal of Urban History, 27, 3, 2001, pàg. 313–46.DOI:10.1177/009614420102700304.
↑Goodman, Robin; Buxton, Michael; Moloney, Susie. «The early development of Melbourne». A:Planning Melbourne: Lessons for a Sustainable City. CSIRO Publishing, 2016.ISBN 9780643104747. «By 1890, Melbourne was the second-largest city in the British Empire and one of the world's richest.»
↑Gilbert, Alan. «The Roots of Australian Anti-Suburbanism». A:Australian Cultural History. reprint. Cambridge: CUP Archive, 25 juliol 1989, p. 36.ISBN 9780521356510. «[...] there has been surprising continuity since the infancy of Australian suburbia in the 1850s in the attitudes, values and motives underlying suburbanization.»
↑Edwards, Dennis; Pigram, Ron.The Golden Years of the Metropolitan Railway and the Metro-land Dream. Bloomsbury, 1988, p. 32.ISBN 1-870630-11-4.
.png)
