Hi ha cincsubdivisions administratives àBèlgica:
Per tal de comprendre la complicadadivisió administrativa deBèlgica vigent en l'actualitat, s'ha de considerar l'organització a l'inici del Regne i la seva evolució.
El1831, l'estat nou va continuar la divisió territorial de l'administració francesa.
El distintiu «ciutat» no existeix administrativament, és només un títol honorari acordat per raons històriques.
Després de laSegona Guerra Mundial, el sistema igualitari i unitari francès de la fi delsegle xvii començà a ésser obsolet, per l'emancipació de les diverses comunitats lingüístiques i les evolucions sociològiques després de més de 150 anys.
El federalisme belga s'ha construït sobre el concepte de l'equipol·lència de normes; és a dir, que el nivell de poder federal no té cap precedència sobre el poder de les entitats federals; per exemple, un decret votat al parlament való no pot ser contradit per una llei belga. A més, com que les entitats federals tenen, essencialment, competències exclusives –incloent-hi les competències a l'exterior– una competència en particular no pot pertànyer a les entitats federals i alhora a l'Estat belga i viceversa.
Les coses van començar a canviar administrativament a partir de l'any1963, quan es va fixar per llei una nova demarcació administrativa: la frontera lingüística. En resultaven set categories legals de municipis, segons llur règim lingüístic. En canviar alguns municipis deprovíncia, les províncies resultants van esdevenir gairebé monolingües, amb l'excepció del Brabant (Brabant Flamenc iBrabant Való) ambBrussel·les com a capital, que va romandre bilingüe fins a la seva escissió el1995. Aquesta reforma no va tenir en compte la minoria de parlaluxemburguesa al sud-est de laprovíncia de Luxemburg.
des del 1963 | des del 1970 | des del 1980 |
| Municipi de parla neerlandesa | Flamenca | Flandes |
| Municipi de parla neerlandesa minoria francesa reconeguda | Flamenca | Flandes |
| Municipi de parla francesa | Francesa | Valònia |
| Municipi de parla francesa minoria neerlandesa reconeguda | Francesa | Valònia |
| Municipi de parla francesa minoria alemanya reconeguda | Francesa | Valònia |
| Municipis bilingües 19 municipis de l'aglomeració de Brussel·les | Francesa Flamenca | Brussel·les (regió des del 1995) |
| Municipi de parla alemanya minoria francesa reconeguda | Germanòfona | Valònia |
El1970 es fa una primera delegació del poder central, encara de forma modesta: es tracta de l'adveniment de l'autonomia cultural amb la creació de tres comunitats lingüístiques que tenen competències en algunes matèries personalitzables: educació i cultura. N'hi ha tres:
El1980 es van crear les regions, que tenien competències territorials. De reforma a reforma, s'aniran transferint més competències del govern central (des del1995, federal) als governs de les comunitats i regions. Aquest procés no ha acabat. Després de cada elecció, les negociacions són dificultoses. En general, des del1995 els flamencs volen més descentralització de competències i de diners, mentre que els valons i els francòfons de Brussel·les es decanten pel manteniment d'una fórmula estable.
També, de1970 a1977, en fusionar els municipis i reduir-ne el nombre dels 2.739 del1831 als 597 actuals, es va minvar el paper de les províncies, ja que no hi havia gaires petits municipis per a prestar-hi serveis mancomunats.
Amb la reforma del1995, laprovíncia de Brabant es va escindir en tres parts:
Des de la reforma de1995, el país, doncs, té 596municipis, 10províncies (5 de flamenques i 5 de valones), 3 regions (Valònia,Flandes iBrussel·les) i 3 comunitats (neerlandòfona,francòfona igermanòfona).
| Entitat | Govern | Competències |
| Municipi | Consell municipal burgmestre i regidors | gestió de proximitat, educació, urbanisme, cultura, esport, infraestructures locals, policia local… |
| Districte | Comissari (nomenat) | unes poques competències residuals, divisió pràctica per als tribunals de primera instància |
| Zona de policia | La conferència dels burgmestres elegeix un president | unió semivoluntària de municipis per raons d'eficàcia, els municipis poden triar, però s'han d'associar |
| Província | Consell provincial governador (nomenat) i diputats (elegits) | unes competències residuals, supervisió dels municipis petits, educació, cultura, esport… |
| Comunitat | Parlament comunitari ministres comunitaris | matèries personalitzables com ara educació, cultura, esport, prevenció sanitària... |
| Regió | Parlament regional ministres regionals | matèries territorials: infraestructures (excepte les ferroviàries), urbanisme, comerç exterior, política econòmica, afers interiors, agricultura, política industrial, supervisió dels municipis... |
| Estat federal | Parlament federal (dues cambres) ministres federals | justícia, defensa, policia federal, afers exteriors (excepte en comerç i cultura), infraestructures ferroviàries, seguretat alimentària, seguretat social, sanitat (excepte la prevenció), presons (excepte per als menors), afers europeus (en col·laboració amb els ministres regionals o comunitaris en igualtat de competències)… |
Després de cada elecció, es parla sempre de simplificar l'estructura administrativa de l'Estat i de suprimir nivells gairebé obsolets com lesprovíncies i els districtes.
| Comunitats humanes |  | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Regions i províncies | |||||||
Albània · Alemanya · Andorra · Armènia2 · Àustria · Azerbaidjan1 · Belarús · Bèlgica · Bòsnia i Hercegovina · Bulgària · Catalunya · Ciutat del Vaticà · Croàcia · Dinamarca · Eslovàquia · Eslovènia · Espanya · Estònia · Finlàndia · França · Geòrgia1 · Grècia · Hongria · Irlanda · Islàndia · Itàlia · Kazakhstan1 · Kosovo · Letònia · Liechtenstein · Lituània · Luxemburg · Macedònia del Nord · Malta · Moldàvia · Mònaco · Montenegro · Noruega · Països Baixos · Polònia · Portugal · Regne Unit · República Txeca · Romania · Rússia1 · San Marino · Sèrbia · Suècia · Suïssa · Turquia1 · Ucraïna · Xipre2 |  | |
