| ||||
| Tipus | assentament humà | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Grècia | |||
| Administració descentralitzada | Administració descentralitzada de Creta | |||
| Regió | Regió de Creta | |||
| Unitat perifèrica | unitat perifèrica de Khanià | |||
| Municipi | Apokóronas | |||
| Població humana | ||||
| Població | 321(2021) | |||
Stilos oStylos (en grec, Στύλος) és un poblet deGrècia situat a l'illa deCreta. Pertany a launitat perifèrica de Khanià, al municipi d'Apokóronas i a la unitat municipal d'Armeni. L'any 2011 tenia 319 habitants.[1]
A Stilos hi ha dues esglésiesromanes d'Orient, l'església de Panagia Zerviotissa i la dels sants Joan Teòleg i Nicolau. Al recinte d'aquesta darrera es troba un fòssil paleontològic.[2]
A Stilos s'han excavat les restes d'un assentamentminoic que inclouen un taller de ceràmica, untolos i una necròpoli. S'ha suggerit que aquest lloc s'ha d'identificar amb la ubicació que tenia la ciutat d'Àptera en el període minoic, ja que a més al lloc on després se situàÀptera s'han trobat escasses restes anteriors alperíode geomètric tardà.[3]
Pel que fa al tolos, és a uns quilòmetres al nord-oest de Stilos; pertany als s. XIV-XIII ae i consta d'undromos d'uns 20 m de llarg i una cambra circular de 4,30 m de diàmetre i 4,80 d'alçada. La tomba havia estat saquejada, per la qual cosa només s'hi trobaren fragments de ceràmica i alguns recipients delperíode arcaic. Enmig del dromos hi havia un pou d'1,10 x 0,70 m excavat a la roca. Com que aquest pou es trobà buit, s'ignora si va servir per a un enterrament.[4]
Sobre l'assentament minoic, es trobà al turó d'Azoires, als vessants occidental i sud-est. Aquestes restes pertanyen al període minoic tardà. N'hi havia un gran edifici amb una cova a dins. D'altra banda, al cim del mateix pujol les restes d'edificis pertanyen a un període comprés entre els s. VII i V ae. Probablement tenien dos pisos i en una de les sales es trobaren també restes minoiques. Les excavacions indiquen que l'entorn d'aquest turó continuà sent habitat en elperíode romà i en època romana d'Orient.[5]
Les primeres excavacions se'n feren al 1961 i les dirigí Nikolaos Platon i Costis Davaras; continuaren al 1971 i les més recents són del 1997.[6]
.jpg)
.jpg)
