Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Stilo

Coord.:38° 29′ 00″ N, 16° 28′ 00″ E / 38.4833°N,16.4667°E /38.4833; 16.4667
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaStilo
Imatge
Tipusmunicipi d'ItàliaModifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a WikidataMap
 38° 29′ 00″ N, 16° 28′ 00″ E / 38.4833°N,16.4667°E /38.4833; 16.4667
PaísItàlia
RegióCalàbria
Ciutat metropolitanaCiutat metropolitana de Reggio de CalàbriaModifica el valor a Wikidata
CapitalStiloModifica el valor a Wikidata
Població humana
Població2.344(2023)Modifica el valor a Wikidata (30,01hab./km²)
Geografia
Superfície78,11 km²Modifica el valor a Wikidata
Altitud386 mModifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Dia festiu
PatrociniSant JordiModifica el valor a Wikidata
Festa patronal23 d'abril
Organització política
Membre de
Identificador descriptiu
Codi postal89049Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic0964Modifica el valor a Wikidata
Identificador ISTAT080092Modifica el valor a Wikidata
Codi del cadastre d'ItàliaI956Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcomune.stilo.rc.itModifica el valor a Wikidata


Stilo (Stilu encalabrés, Stylon engrecànic) és una ciutat italiana de 2.655 habitants a laCiutat metropolitana de Reggio de Calàbria, aCalàbria, i s'insereix al circuit de les ciutats més belles d'Itàlia.

Geografia

[modifica]

Stilo està situada als peus del mont Consolino. A prop de la zona boscosa de Ferdinandea s'estén el bosc de Stilo, exemple típic de bosc de la serra calabresa, ambavets,faigs i unsotabosc ric en flora i amb una presència important debrucs igrèvols. Hi hagats salvatges,marts i diverses espècies d'ocells. Dista 150 km deReggio de Calàbria i 75 km deCatanzaro. El territori s'estén fins a la mar, arribant a la localitat de Caldarella.

Etimologia

[modifica]

Segons Barri i Marafioti, Stilo pren el nom del Stilaro i no al revés com pensa Aceti, que creu que la ciutat ha rebut aquest nom a causa de la forma de columna (en grec: Stylon) del promontori Cocinto (actual Punta Stilo), on es trobava el primer assentament. Uns altres pensen que es diu Stylon (columna), per la forma de Monte Consolino, la seva actual ubicació.[1]

Història

[modifica]

Edat Antiga

[modifica]

Els orígens de Stilo estan lligats a la destrucció de la ciutat deCaulonia per Dionigi deSiracusa durant el període grec. Segons Apollinare Agresta (Vida de Sant Giovanni Therestis, 1677) es va construir a 3 llocs diferents: la primera vegada en el promontori de Cocinto, a l'edat mitjana també en aquesta àrea a la dreta del riu Assi i finalment en Monte Consolino.

Al principi era una ciutat fortificada, unoppidum de laMagna Grècia anomenatConsilinum, o en grecKosilinon (de Kosi = poble i silinon = lluna).[1]

Stilo, que en el període delBaix Imperi Romà era la Kaulonia italiota (els italiotes eren els descendents dels pobladors grecs), va canviar posteriorment el seu nom a Stilida.[1]

El nom de Stilida prové del riu Stilaro, de la forma allargada del promontori i de la columna del temple de Júpiter. A l'Itinerarium Antonini se la considera una estació itinerant, distant 400estadis (unitat de distància grega) deLocres.[1]

Edat mitjana

[modifica]
Castell normand

Al s.VI Stilida passa a forma part de l'Imperi Romà d'Orient. Es trobava prop de Punta Stilo a la dreta del riu Assi. El 15 de juliol de 982 va sofrir danys a causa de la batalla entreOtó II i els àrabs, guanyant aquests últims.[1]

Porta reial

Durant l'edat mitjana els habitants de la costa s'anaren cap a l'interior, creant nuclis medievals a l'actual Vall de l'Stilaro; part dels habitants de Stilida es varen traslladar a Monte Consolino on hi ha l'actual Stilo. Al segle ix es va construir l'església romana d'OrientLa Cattolica.

Entre 1065 i 1.071 Stilo va resistir la invasió normanda, sent posteriorment conquerida per aquests. Durant el període Normand va ser un domini reial a diferència d'altres ciutats com Cotrone,Catanzaro i Gerace que eren propietat dels senyors feudals. Va conservar aquest privilegi fins al segle xiv, quanCarles V d'Espanya els va revocar els privilegis.

En 1260 sotaCarles I d'Anjou, la ciutat de Stilo va ser Demaniale (tipus de domini de propietat).

Edat Moderna

[modifica]

El 1540 Carles V van vendre terrenys públics de molts llocs, entre ells Stilo, per aconseguir diners amb els quals poder defensar els territoris italians de les invasions turques. Stilo passa a mans del Marquès Culchebret d'Arena.

El 5 de setembre de 1568 va néixer a Stilo el filòsofTommaso Campanella. El 1575 de rei d'EspanyaFelip II retorna la propietat i el comtat de Stilo a l'Estat. El 1599, sota el regnat deFelip III, els espanyols aturen una revolta organitzada per Tommaso Campanella.[2]

El 1783 Stilo va patir un terratrèmol,[3] i el 1806 va ser saquejada per les tropes franceses.

Llocs d'interès

[modifica]
La Cattolica

La Cattolica: és una església d'estil romà d'Orient, construïda el segle x i acabada de reformar a finals de 1927. És del tipus de creu grega inscrita en un quadrat, típica del període intermedi romà d'Orient. A l'interior quatre columnes divideixen l'espai en nou parts d'aproximadament la mateixa mida. El quadrat central i els quadrats dels angles estan coberts per cúpules, del mateix diàmetre les darreres i lleugerament més elevada i amb un diàmetre major la central. A un costat hi ha tresabsis.

Referències

[modifica]
  1. 1,01,11,21,31,4Bova, Damiano.Bivongi. Nella valle dello Stilaro (en italià). Bari: Ecumenica Editrice, 2008, p. 38,39,37.ISBN 978-88-88758-43-5. 
  2. Cunsolo, Luigi.La storia di Stilo e del suo regio demanio (en italià). Segona. Roma: Gangemi Editore, 1965, p. 83. 
  3. «Jan Kozak Collection: KZ162» (en anglès). Pacific Earthquake Engineering Research (PEER) Center University of California, Berkeley. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 26 agost 2015].
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Stilo
  • Vegeu aquesta plantilla
Africo ·Agnana Calabra ·Anoia ·Antonimina ·Ardore ·Bagaladi ·Bagnara Calabra ·Benestare ·Bianco ·Bivongi ·Bova ·Bova Marina ·Bovalino ·Brancaleone ·Bruzzano Zeffirio ·Calanna ·Camini ·Campo Calabro ·Candidoni ·Canolo ·Caraffa del Bianco ·Cardeto ·Careri ·Casignana ·Caulonia ·Ciminà ·Cinquefrondi ·Cittanova ·Condofuri ·Cosoleto ·Delianuova ·Feroleto della Chiesa ·Ferruzzano ·Fiumara ·Galatro ·Gerace ·Giffone ·Gioia Tauro ·Gioiosa Ionica ·Grotteria ·Laganadi ·Laureana di Borrello ·Locri ·Mammola ·Marina di Gioiosa Ionica ·Maropati ·Martone ·Melicucco ·Melicuccà ·Melito di Porto Salvo ·Molochio ·Monasterace ·Montebello Ionico ·Motta San Giovanni ·Oppido Mamertina ·Palizzi ·Palmi ·Pazzano ·Placanica ·Platì ·Polistena ·Portigliola ·Reggio de Calàbria ·Riace ·Rizziconi ·Roccaforte del Greco ·Roccella Ionica ·Roghudi ·Rosarno ·Samo ·San Ferdinando ·San Giorgio Morgeto ·San Giovanni di Gerace ·San Lorenzo ·San Luca ·San Pietro di Caridà ·San Procopio ·San Roberto ·Sant'Agata del Bianco ·Sant'Alessio in Aspromonte ·Sant'Eufemia d'Aspromonte ·Sant'Ilario dello Ionio ·Santa Cristina d'Aspromonte ·Santo Stefano in Aspromonte ·Scido ·Scilla ·Seminara ·Serrata ·Siderno ·Sinopoli ·Staiti ·Stignano ·Stilo ·Taurianova ·Terranova Sappo Minulio ·Varapodio ·Villa San Giovanni
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Stilo&oldid=34505849»
Categoria:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp