Cec des de la infància, Wonder era unnen prodigi que va signar amb el segellTamla deMotown a onze anys, on li van donar el nom professional deLittle Stevie Wonder. El senzill de Wonder "Fingertips" va ser un èxit número 1 a laBillboard Hot 100 el 1963, a tretze anys, convertint-lo en l'artista més jove en encapçalar la llista. L'èxit de crítica de Wonder va arribar al seu punt àlgid als anys setanta. El seu "període clàssic" va començar el 1972 amb els llançaments deMusic of My Mind iTalking Book, aquest últim amb "Superstition ", que és un dels exemples més distintius i famosos del so del teclatHohner Clavinet. Les seves obresInnervisions (1973),Fulfillingness' First Finale (1974) iSongs in the Key of Life (1976) totes van guanyar elGrammy a l'àlbum de l'any, el que el converteix en el posseïdor del rècord empatat amb més Àlbums de l'Any guanyats, amb tres. També és l'únic artista que ha guanyat el premi amb tres llançaments consecutius d'àlbums. Wonder va començar el seu "període comercial" als anys vuitanta; va aconseguir els seus majors èxits i el més alt nivell de fama, va augmentar les vendes d'àlbums, la participació benèfica, les col·laboracions d'alt perfil (incloent-hiPaul McCartney iMichael Jackson), l'impacte polític i les aparicions a la televisió. Wonder ha continuat romanent actiu en la música i les causes polítiques.
Steveland Judkins va néixer prematurament aSaginaw (Michigan) el 13 de maig de 1950,[1] el tercer dels cinc fills deLula Mae Hardaway, i el segon dels dos fills de Hardaway amb Calvin Judkins.[2] Es creia que la causa de la ceguesa va ser que hi havia massaoxigen a la incubadora, però l'oxigen li va salvar la vida. La causa real va ser el desenvolupament ocular truncat per l'excés d'oxigen que va donar lloc a un desordre anomenatretinopatia de prematureitat (ROP). Els seus pares van morir quan era petit. Va ser adoptat i li van donar un nou nomSteveland Morris. Va aprendre des de molt petit a tocar gran quantitat d'instruments, destacant amb elpiano,les congues il'harmònica. Va formar una associació de cant amb un amic; anomenant-se Stevie i John, tocaven a les cantonades dels carrers i ocasionalment en festes i balls.[3]
Quan era nen, Wonder va assistir a la Fitzgerald Elementary School a Detroit.[4] Després de la publicació del seu primer àlbum,The Jazz Soul of Little Stevie (1962), es va matricular a l'escola de Michigan per a cecs aLansing.[5][6]
El 1961, a onze anys, Wonder va cantar la seva pròpia composició, "Lonely Boy", aRonnie White dethe Miracles;[7][8] White va portar Wonder i la seva mare a una audició aMotown, on el CEOBerry Gordy va contractar Wonder per al segell Tamla de Motown.[1] El cognom de Stevie era un problema fins que Clarence Paul, un compositor, va suggerir "Wonder", raonant que, "No podem seguir presentant-lo com a 'La vuitena meravella del món'".[9] A causa de l'edat de Wonder, el segell va redactar un contracte de cinc anys en el qual els drets d'autor es mantindrien en fideïcomís fins que Wonder tingués vint-i-un anys. Ell i la seva mare cobrarien un estipendi setmanal per cobrir les seves despeses: Wonder va rebre 2,50 dòlars per setmana, i se li proporcionava un tutor privat quan Wonder estava de gira.[8]
A tretze anys, el petit Stevie Wonder va tenir el seu primer èxit,"Fingertips (Pt. 2)", un senzill de1963[10] pres d'enregistraments en viu. Stevie eravocalista i tocava les congues i l'harmònica, i el joveMarvin Gaye era a la bateria. Va ser un èxit alsEstats Units i el va llançar al reconeixement del públic. El single va ser núm.1 alBillboard Hot 100 fent de Wonder l'artista més jove a encapçalar la llista.[11] Simultàniament, va ser núm. 1 a la llista R&B, el primer cop que passava.[12] Els seus següents enregistraments, però, no van tenir èxit; la seva veu va anar canviant a mesura que es feia gran, i alguns executius de Motown estaven considerant cancel·lar el seu contracte de gravació.[12] Durant 1964, Wonder va aparèixer en dues pel·lícules com ell mateix,Muscle Beach Party iBikini Beach, però tampoc no van tenir èxit.[13]Sylvia Moy va persuadir el propietari del segell Berry Gordy perquè li donés una altra oportunitat a Wonder.[12]
Eliminant el "Little" del seu nom, Moy i Wonder van treballar junts per crear l'èxitUptight (Everything's Alright),[12] i Wonder va tenir una sèrie d'altres èxits a mitjan dècada de 1960, incloent-hiWith a Child's Heart iBlowin' in the Wind,[14] una cançó deBob Dylan, que va cantar amb el seu mentor, el productor Clarence Paul, i va ser una de les primeres cançons que van reflectir la consciència social de Wonder. També va començar a treballar al departament de composició de cançons de Motown, component cançons tant per a ell com per als seus companys de discogràfica, incloent-hiThe Tears of a Clown, un èxit número 1 per aSmokey Robinson and the Miracles (va ser llançat per primera vegada l'any 1967, gairebé desapercebut com l'últim tema del seu LPMake It Happen LP, però finalment es va convertir en un gran èxit quan es va tornar a llançar com a senzill el 1970, la qual cosa va fer que Robinson reconsiderés la seva intenció d'abandonar el grup).[15]
Cap al1970, Wonder havia tingut a més èxits, comMy Cherie Amour oI Was Made to Love Her. El reeixit senzillSigned, Sealed, Delivered I'm Yours va ser la seva primera cançó autoproduïda.[16] A més va ser l'aparador del grup Wonderlove, format perMinnie Riperton,Deniece Williams,Lynda Laurence, iSyreeta Wright, amb qui Wonder es va casar el14 de setembre de1970. Wonder i Wright es van divorciar 18 mesos després, però van continuar la col·laboració musical i una bona amistat fins a la mort de Syreeta el2006. Després de divorciar-se de Syreeta, Stevie es va tornar a casar amb un altre membre de la Motown, Yolanda Simmons, amb la qual té 2 fills, Aisha Zakiya i Keita Sawandi.
A més deMarvin Gaye, Stevie Wonder va ser una de les poques estrelles deMotown a rebutjar els mètodes de ladiscogràfica: cantants, compositors, i productors eren a cooperatives separades amb poques o cap coincidència, i els artistes no tenien gens de control de les creacions. Wonder va discutir amb Berry Gordy uns quants cops. Motown va llançar un àlbum amb el nom deEivets Rednow (Stevie Wonder de l'inrevés). Les discussions van continuar, Wonder va deixar que s'acabés el contracte, i va deixar la companyia el1971. El darrer àlbum va serWhere I'm Coming From. Gordy es va oposar al seu llançament.
El1972 Stevie va conèixer a Johanan Vigoda, un advocat que va aconseguir que l'artista signés un contracte milionari, concedint-li al mateix temps una llibertat creativa inimaginable en aquells moments dins d'una companyia tan fèrria com era la Motown. El primer disc que Stevie va gravar sota aquesta nova política va serMusic of my Mind, en el qual el cantant es feia càrrec, per primera vegada en la història, de l'enregistrament de pràcticament tots els instruments del disc, a més d'exercir les tasques de producció, composició i arranjaments.Music of My Mind va marcar l'inici d'una llarga col·laboració ambTonto's Expanding Head Band (Robert Margouleff iMalcolm Cecil),[23][24] i la lletristaYvonne Wright.[25]
Llançat a finals de 1972, l'àlbum de WonderTalking Book va incloure l'èxit número 1 "Superstition",[26] que és un dels exemples més distintius i famosos del so del teclat HohnerClavinet.[27]Talking Book també va incloure "You Are the Sunshine of My Life", que també va arribar al número 1. Durant el moment del llançament de l'àlbum, Wonder va començar a anar de gira amb elsRolling Stones per pal·liar els efectes negatius de l'encasillament com a resultat de ser un artista de R&B als Estats Units.[7] La gira de Wonder amb els Stones també van ser un factor de l'èxit de "Superstition" i "You Are the Sunshine of My Life".[28][29] Entre ells, les dues cançons van guanyar tresPremis Grammy.[30] En un episodi del programa de televisió infantilSesame Street que es va emetre l'abril de 1973,[31] Wonder i la seva banda van interpretar "Superstition", així com un original anomenat "Sesame Street Song", que va demostrar les seves habilitats amb la televisió.
Wonder actuant el 1973, durant els primers anys del seu "període clàssic".
Innervisions, llançat el 1973, va incloure "Higher Ground" núm. 4 a les llistes de popularitat), així com el trencador "Living for the City" (núm. 8).[26] Ambdues cançons van arribar al número 1 a les llistes de R&B. Balades populars com "Golden Lady" i "All in Love Is Fair" també van ser presents, en una barreja d'estats d'ànim que, tanmateix, s'unien com un tot unificat.[32]Innervisions li van generar tres premis Grammy més, inclòs l'Àlbum de l'Any.[30] L'àlbum ocupa el lloc número 34 a la llista deRolling Stone dels500 millors discs de tots els temps.[33] Wonder s'havia convertit en el músic negre més influent i aclamat de principis de la dècada de 1970.[28]
En l'estiu de 1973, Stevie va sofrir un accident de trànsit mentre estava de gira aCarolina del Nord, quan un cotxe en què anava va colpejar la part posterior d'un camió.[28][34] Això el va mantenir en coma durant diversos dies i a conseqüència de l'accident el músic va perdre el sentit de l'olfacte i el gust,[35] però malgrat aquest incident, la resta de la dècada va resultar gloriosa: de 1974 a 1977 Wonder va guanyar 14 Grammys incloent tres «discos de l'any» seguits perInnervisions,Fullfillingness first finale iSongs in the Key of Life, per a molts un dels millors discos de la història. Va ser un període molt ric en creativitat i premis per a Stevie, precursor en l'ocupació de sintetitzadors i font d'inspiració per als músics esdevenidors i de l'època.
La dècada acaba amb una banda sonora per al fals documentalThe secret life of plants, que malgrat no collir l'immens èxit comercial del disc anterior, va obtenir el disc de platí.
L'àlbum de la banda sonora principalment instrumentalJourney Through The Secret Life of Plants (1979), va ser compost amb unsàmpler de música antiga anomenat Computer Music Melodian.[36] També va ser el seu primerenregistrament digital, i un dels primers àlbums populars en utilitzar la tecnologia, que Wonder va utilitzar per a tots els enregistraments posteriors. Wonder va fer una breu gira amb una orquestra en suport de l'àlbum i va utilitzar un sampler Fairlight CMI a l'escenari.[37] Aquell any Wonder també va escriure i produir l'èxit de ballLet's Get Serious, interpretat perJermaine Jackson i classificat perBillboard com el senzill número 1 de R&B del 1980.
Hotter than July (1980) es va convertir en el primer àlbum senzill de Wonder de platí, i el seu senzillHappy Birthday va ser un vehicle d'èxit per a la seva campanya d'establir l'aniversari del Dr.Martin Luther King Jr. com afesta nacional. L'àlbum també incloïaMaster Blaster (Jammin'),I Ain't Gonna Stand for It i la balada sentimentalLately.
El 1982, Wonder va llançar una retrospectiva del seu treball dels anys setanta ambStevie Wonder's Original Musiquarium, que incloïa quatre cançons noves. També va obtenir un èxit número 1 aquell any en col·laboració ambPaul McCartney en el seu homenatge a l'harmonia racial,Ebony and Ivory.
El 1983, Wonder va interpretar la cançóStay Gold, el tema deRebels, adaptació cinematogràfica deFrancis Ford Coppola de la novel·la d'S. E. Hinton. Wonder va escriure la lletra. El 1983, va programar un àlbum que es titulariaPeople Work, Human Play. L'àlbum mai va aparèixer i, en canvi, el 1984 va veure el llançament de la banda sonora de Wonder per aLa dona de vermell. El senzill principal, "I Just Called to Say I Love You", va ser un èxit de pop i R&B número 1 tant als Estats Units com al Regne Unit, on va ocupar el 13è lloc a la llista dels senzills més venuts al Regne Unit publicada el 2002. Va guanyar unOscar a la millor cançó el 1985. Wonder va acceptar el premi en nom deNelson Mandela i posteriorment va ser prohibit de totes les ràdios sud-africanes pel Govern de Sud-àfrica.[38]
Amb motiu del seu 35è aniversari, Stevie Wonder va ser homenatjat pel Comitè Especial de les Nacions Unides contra l'Apartheid per la seva posició contra el racisme a Sud-àfrica aquell mateix any (1985).[39] L'àlbum també va comptar amb una aparició convidada deDionne Warwick, cantant el duetIt's You amb Stevie i algunes cançons pròpies. Després de l'èxit de l'àlbum i el seu senzill principal, Wonder va fer una aparició aThe Cosby Show, a l'episodi "A Touch of Wonder".
L'any següentIn Square Circle va incloure l'èxit pop número 1Part-Time Lover. L'àlbum també té un Top 10 Hit ambGo Home. També va incloure la baladaOverjoyed, que havia escrit originalment per aJourney Through The Secret Life of Plants, però no la va incloure en l'àlbum.
Wonder va estar en un duet destacat ambBruce Springsteen al senzill benèfic d'estrelles per combatre la fam a Àfrica,We Are the World, i va formar part d'un altre senzill benèfic l'any següent (1986), elThat's What Friends Are For, inspirat en laSIDA. Va tocar l'harmònica a l'àlbumDreamland Express deJohn Denver a la cançóIf Ever, una cançó que Wonder va escriure amb Stephanie Andrews; va escriure la cançóI Do Love You per athe Beach Boys i va tocar l'harmònica aCan't Help Lovin' That Man aThe Broadway Album deBarbra Streisand.
El 1987, Wonder va aparèixer a l'àlbumBad deMichael Jackson, al duetJust Good Friends. Jackson també va cantar un duet amb ell titulatGet It a l'àlbum de Wonder de 1987Characters. Aquest va ser un senzill d'èxit menor, igual queSkeletons iYou Will Know. Wonder va tocar harmònica en un remake de la seva pròpia cançó,Have a Talk with God (deSongs in the Key of Life el 1976), a l'àlbum de Jon GibsonBody & Soul (1989).[40][41]
A la dècada de 1990, Wonder va continuar publicant material nou, però a un ritme més lent. Va gravar un àlbum de banda sonora per a la pel·lículaJungle Fever deSpike Lee el 1991. D'aquest àlbum es van publicar senzills i vídeos de "Gotta Have You", "Fun Day", "These Three Words" i "Jungle Fever". La cara B del senzill "Gotta Have You" va ser "Feeding Off The Love of the Land", que es reproduïa durant els crèdits finals de la pel·lículaJungle Fever però no es va incloure a la banda sonora. També es va publicar una versió per a piano i veu de "Feeding Off The Love of the Land" a la compilacióNobody's Child: Romanian Angel Appeal.Conversation Peace i l'àlbum en directeNatural Wonder es van publicar a la dècada de 1990.[42]
El 1992, Wonder va actuar alPanafest, un nou festival internacional de música que se celebra cada dos anys aGhana; va ser durant aquest viatge quan va compondre moltes de les cançons que apareixen aConversation Peace, i va descriure en una entrevista de 1995 el poderós impacte que va tenir la seva visita a aquell país: "Només hi havia estat 18 hores quan vaig decidir que finalment m'hi mudaria de forma permanent".[42][43] El 1994, com a copresident de Panafest d'aquell any,[44] va ser titular d'un concert al Teatre Nacional aAccra.[45]
Entre les seves altres activitats, Wonder va tocar l'harmònica en una pista de l'àlbum tributKiss My Ass: Classic Kiss Regrooved de 1994;[46] va cantar a la cerimònoia de clausura delJocs Olímpics d'estiu de 1996;[47] va col·laborar el 1997 ambBabyface a "How Come, How Long", una cançó sobre violència domèstica que va ser nominada a un premi Grammy;[48] va col·laborar ambLuciano Pavarotti per qui va compondre "Peace Wanted Just To Be Free" per un concert benèfic aMòdena pels nens de Libèrie el 1988,[49][50] va participar en la banda sonora de la pel·lícula de DisneyMulan amb la cançó que apareix als crèdits finals, "True to Your Heart" amb el grup98 Degrees,[51] i va tocar l'harmònica a l'àlbum "Brand New Day" deSting el 1999.[52] A principis de 1999, Wonder va actuar al espectacle del mig temps de laSuper Bowl.[53]
El maig de 1999, laUniversitat Rutgers va concedir a Wonder un doctorat honorífic en belles arts.[54] El desembre de 1999, Wonder va anunciar que estava interessat a buscar unapròtesi de retina intraocular per restaurar parcialment la seva vista.[55]
Al segle XXI, Wonder va contribuir amb dues cançons noves a la banda sonora de l'àlbumBamboozled deSpike Lee ("Misrepresented People" i "Some Years Ago").[56] Wonder va continuar gravant i interpretant; encara que principalment en aparicions ocasionals i actuacions com a convidat, va fer dues gires, i va llançar un àlbum de material nou, el 2005A Time to Love. El juny de 2006, Wonder va fer una aparició com a convidat a l'àlbumThe Big Bang deBusta Rhymes, a la cançó "Been through the Storm". Va tornar a aparèixer a "Conversations", l'últim tema de l'àlbumTha Blue Carpet Treatment deSnoop Dogg. La cançó és un remake de "Have a Talk with God" deSongs in the Key of Life. El 2006, Wonder va fer un duet ambAndrea Bocelli a l'àlbum d'aquest últimAmore, tocant harmònica i fent veus addicionals a "Canzoni Stonate". Wonder també va actuar a la celebració "A Capitol Fourth" de 2006 a Washington, D.C. Les seves aparicions clau inclouen actuar a la cerimònia d'obertura delsJocs Paralímpics d'hivern de 2002 aSalt Lake City,[57] the 2005Live 8 concert in Philadelphia,[58] l'espectacle previ a la Superbowl del 2006, la Celebració Inaugural d'Obama al Memorial Lincoln el 2009, i la cerimònia d'obertura delsSpecial Olympics de 2011 a Atenes.[59]
La mort de persones properes i estimades per a l'artista com Syreeta Wright (la seva ex dona i col·laboradora en els anys setanta), la seva mare Lula Mae Hardaway, Michael Jackson, el seu germà Larry Hardaway,Ray Charles, Gerald Levert, Luther Vandross, signifiquen un període trist per a Stevie Wonder. Wonder va cantar alfuneral de Michael Jackson el 2009,[60] al funeral d'Etta James, el 2012,[61] un mes després al funeral deWhitney Houston,[62] i al d'Aretha Franklin el 2018.[63][64]
Com a nota positiva, Stevie rep la notificació per part de la Industry Association of America (RIAA) del certificat de 10 milions d'unitats venudes del mític doble LPSongs in the Key of Life, sent triat aquest disc també per formar part de laBiblioteca del Congrés dels Estats Units.
Millor arranjament acompanyant vocalista/es (premiat a Herbie Hancock, Robert Sadin i Wonder)
"St. Louis Blues"
1998
Millor actuació vocal R&B, masculina
"St. Louis Blues"
2002
Millor actuació per un duo o grup amb vocalista (premiat a Wonder iTake 6)
"Love's in Need of Love Today"
2005
Millor actuació vocal R&B, masculina
"From the Bottom of My Heart"
2005
Millor actuació per un duo o grup amb vocalista (premiat aBeyoncé i Wonder)
"So Amazing"
2006
Millor col·laboració Pop amb vocalista(premiat aTony Bennett i Wonder)
"For Once in My Life"
Entre 1965 i 1980, un artista autoproduït rebia un premi Grammy com a artista i un altre com a productor en les categories de Disc de l'any i Àlbum de l'any.
El desembre de 2016, laCiutat de Detroit va reconèixer el llegat de Wonder rebatejant una part del carrer de la seva infància, Milwaukee Avenue West, entre Woodward Avenue i Brush Street, com a "Stevie Wonder Avenue". També va rebre una clau honorífica de la ciutat, presentada per l'alcaldeMike Duggan.[67]
2008: classificat al cinquè lloc de "The Billboard Hot 100 Top All-Time Artists", convertint-lo en el tercer artista masculí amb més èxit de la història de la llistaBillboard Hot 100.[80]
23 de febrer de 2009: Receptor del segonPremi Gershwin per a la cançó popular de la Biblioteca del Congrés, homenatjat pel president nord-americà Barack Obama a laCasa Blanca.[81][82]
2009: Receptor delMontreal Jazz Festival Spirit Award.[83] Aquest premi especial subratlla l'extraordinària contribució d'un artista popular al món musical. El Premi Spirit del Festival de Jazz de Montreal és de bronze.
6 març 2010: nomenat comandant de l'Orde de les Arts i les Lletres pel ministre de Cultura francèsFrédéric Mitterrand. Wonder havia de ser investit amb aquest honor el 1981, però els problemes de programació van impedir que això passés. El mateix dia també es va lliurar un premi per a la seva trajectòria a Wonder, als premis musicals més importants de França.[85]
Juny 2011: l'Apollo Theater va introduir Wonder al Saló de la Fama d'Apollo Legends.[86][87]
2013: Va rebre el premi Music Makes One Global Ambassador de la cerimònia de lliurament dels premis musicals destacats d'Àsia i el món, els Mnet Asian Music Awards.[89]
↑Ribowski, Mark (2010).Signat, segellat i lliurat: el viatge emotiu de Stevie Wonder. Hoboken, NJ: John Wiley & Sons, Inc. Hardaway va tenir el seu primer fill, el germanastre de Stevie, Milton, abans de la seva relació amb Judkins; després de la seva separació amb Judkins, va reactivar la seva relació amb el pare de Milton, casualment anomenat Paul Hardaway, que ja tenia un altre fill propi, el germanastre de Stevie, Larry, i amb qui va tenir dos fills més, la germanastra de Stevie, Renee, i el mig germà Timmy
↑Addo, E. «The Golden Jubilee of Independence and Panafest in Ghana: 'All that glitters is not Gold'». A:Controversies in Tourism. CABI (CAB International), 2012, p. 197.ISBN 9781845938130.
