Soderbergh va néixer de pares d'ascendènciasueca (el nom original de la família, Söderberg, va ser canviat quan la família va emigrar als Estats Units. De nen, la família es va mudar d'Atlanta aBaton Rouge (Louisiana), on el seu pare va esdevenir degà d'ensenyament a laUniversitat Estatal de Louisiana (LSU). Allí va descobrir la filmació com un adolescent, dirigint curtmetratges amb pel·lícula de Super 8 mm i equip prestat per estudiants de la Universitat. Soderbergh va anar a l'escola secundària Louisiana State University Laboratory School, una institució dirigida per la universitat. Mentre encara estava en la secundària, Soderbergh va prendre una classe d'animació de cinema a la universitat i va començar a realitzar curtmetratges de 16 mm amb equip de segona mà.
En lloc d'anar a estudiar a la LSU, Soderbergh va provar sort aHollywood després de graduar-se a l'ensenyament secundari. Va començar treballant com un anotador d'un programa de jocs i finalment va trobar un treball com aeditor de cinema [[freelance]]. La gran oportunitat va arribar quan va dirigir elvídeo del concert9012 Live del grupYes el 1985, pel qual va ser nominat alsPremis Grammy.[2]
Sexe, mentides i cintes de vídeo va ser seguida per una sèrie pel·lícules de baix cost que van tenir poc èxit en la taquilla:Kafka, unapel·lícula biogràfica que barreja fets reals i la ficció de l'escriptor txec (principalmentEl castell iEl procés), escrita perLem Dobbs i protagonitzada perJeremy Irons com aFranz Kafka;King of the Hill, un drama de l'era de laGran Depressió amb poc èxit comercial però aclamat per la crítica;Underneath, unanova versió de la pel·lícula de1949 deRobert Siodmak,Criss Cross; iSchizopolis, una comèdia que ell va protagonitzar, escriure, compondre, rodar i dirigir. El seu fracàs comercial va acabar el1998 ambUn embolic molt perillós, una adaptació d'una novel·la d'Elmore Leonard, amb guió deScott Frank i protagonitzada perGeorge Clooney iJennifer López. El film va ser elogiat per la crítica,[3] encara que solament va tenir un èxit moderat en la taquilla. Va servir per a reafirmar el potencial de Soderbergh, a més d'iniciar una associació lucrativa artística entre Clooney i Soderbergh.
Soderbergh va continuar l'èxit d'Un embolic molt perillós fent altra comèdia de crim,The Limey, d'un guió original deLem Dobbs i protagonitzada per actors veterans com araTerence Stamp iPeter Fonda. El film va ser ben rebut, però no tant comErin Brockovich (2000), escrita perSusannah Grant i protagonitzada perJulia Roberts en el paper d'una mare soltera enfrontant-se a la indústria en un litigi. Per aquest paper Julia Roberts va guanyar l'Oscar a la millor actriu el 2000. Més tard, aquest mateix any, Soderbergh va llançar el seu projecte més ambiciós fins a la data,Traffic (amb un metratge de 147 minuts, el film tenia 135 diàlegs fets en vuit ciutats diferents), un drama social escrit perStephen Gaghan.Traffic va ser la seua més aclamada pel·lícula des deSexe, mentides i cintes de vídeo i li va valer l'Oscar al millor director també el 2000. Va estar nominat aquest mateix any perErin Brockovich. És l'únic director que ha estat nominat en el mateix any per Millor Director per dues pel·lícules diferents alsOscar, elsGlobus d'Or i els premis delSindicat de Directors d'Amèrica. Va ser la primera vegada que això va ocórrer en els Oscars en seixanta anys.
Ocean's Eleven, amb un elenc d'estrelles i unaestètica cridanera, és la pel·lícula de major recaptació per a Soderbergh fins a la data,[Quan?] ha cobrat més de 183 milions de dòlars. El protagonista, George Clooney, també va aparèixer en la pel·lícula de2002Solaris, la tercera vegada que Clooney i Soderbergh treballen junts. El mateix any, Soderbergh va ferFull Frontal, filmat per major part en vídeo digital en un estilimprovisat que elimina la barrera entre les actuacions delsactors compersonatges i com a versions fictícies d'ells mateixos. El títol és una referència a quan un actor o actriu apareix totalment nu en la pantalla, en anglèsfull frontal nudity.
El següent projecte de Soderbergh va serK Street (2003), amb el mateix estil deFull Frontal, una sèrie de televisió de deu capítols sobre polítics que va coproduir al costat de Clooney. La sèrie va ser notable per ser parcialment improvisada, així com per ser produïda en els cinc dies abans de la transmissió de cada episodi per tal d'aprofitar els esdeveniments recents en la narrativa fictícia. Polítics veritables van aparèixer tant encameos així com versions fictícies de si mateixos, igual que els protagonistes,Mary Matalin i el seu espòsJames Carville. El programa va causar controvèrsia en les eleccions primàries demòcrates de 2004 quan Carville va atribuir al candidatHoward Dean una frase durant una filmació que Dean després va usar en un debat.
Ocean's Twelve, la seqüela deOcean's Eleven, va ser estrenada el2004.The good German (El bon alemany), un drama romàntic protagonitzat perCate Blanchett i George Clooney, va ser llançat el 15 de desembre de2006.[4]Ocean's Thirteen, la sisena col·laboració de Clooney i Soderbergh, va ser llançada el juny de2007.
El2006, Soderbergh va sorprendre ambBubble, un film amb un pressupost d'1,6 milions de dòlars protagonitzat per un repartiment d'actors no professionals. Va aparèixer simultàniament la cadena de cinemesLandmark Theatres i a laTelevisió per cable AXS TV, i quatre dies després va ser llançat enDVD. Els caps de la indústria van observar-ho amb atenció, a causa de les implicacions que aquest programa d'estrena insòlit podria tenir amb pel·lícules futures. Els propietaris dels cinemes, i el president de laNational Association of Theatre Owners, John Fithian, va dir indirectament que el model d'estrena del film era «la major amenaça per a la viabilitat de la indústria del cinema d'avui dia».[5] Soderbergh va respondre a aquestes crítiques: «No crec que això vagi a destruir l'experiència d'anar al cinema més que l'opció de demanar el menjar a domicili hagi destruït el negoci dels restaurants». No obstant això, la pel·lícula va tenir poc èxit tant en taquilla com en el mercat del video casolà. El 2007, Soderbergh iTony Gilroy van contribuir en un comentari per la reestrena del DVD deEl tercer home perCriterion Collection. El2008 va dirigir dues pel·lícules sobreErnesto "Che" Guevara:The Argentine iEscamot, ambdues protagonitzades perBenicio del Toro.
En2010 va dirigirContagi, i després de dirigirThe Knick va començar a treballar en una gran varietat de projectes personals, començant per dirigir una obra de teatre Off-Broadway titulada The Library el 2014. El 21 d'abril de 2014, Soderbergh va llançar al seu lloc web un muntatge alternatiu de la controvertidaLa porta del cel de 1980 deMichael Cimino, i el 22 de setembre de 2014, va penjar una versió muda en blanc i negre d'A la recerca de l'arca perduda, amb música de The Social Network deTrent Reznor iAtticus Ross. En 2016 va produir la sèrieThe Girlfriend Experience[6] i en2018,Mosaic.[7]
Experimentació amb telèfons mòbils i treball per a plataformes destreaming
L'any 2017 Soderbergh va estrenarUnsane, un thriller psicològic rodat en 10 dies amb l'iPhone 7 Plus, seguint el precedent establert perSean Baker ambTangerine. El director va aprofitar la mida del dispositiu per gravar des d'angles i posicions poc habituals, que provoquen un efecte d'inquietud i paranòia. L’èxit d'aquesta producció va permetre que la seva pel·lícula següent,High Flying Bird, que incorporava els avenços tècnics de l'iPhone 8, fos finançada perNetflix i comptés amb un pressupost superior.
Aquell mateix any va estrenarThe Laundromat, també a Netflix, el següent va presentarLet Them All Talk aHBO Max i, a principis de 2021,No sudden Move en la mateixa plataforma. Tot i que aquests films no contenen plans gravats ambsmartphones, també tenen un important component d'experimentació visual, a través de la il·luminació o l'ús d'objectius gran angular.
«Sempre m'he dut bé amb ells», diu Soderbergh sobre els actors, «sempre intento estar segur que estiguin bé, i quan estan en el plató els deixo tot sol. No em fico en el seu camí». El seu estil de dirigir no intrusiu ha fet que grans estrelles hagin interpretat diverses pel·lícules dirigides per ell. Julia Roberts va tenir papers secundaris aOcean's Eleven,Ocean's Twelve iFull Frontal i a més va guanyar unOscar a la millor actriu pel seu paper protagonista aErin Brokovich.Benicio del Toro, qui també va guanyar unOscar al millor actor secundari pel seu treball aTraffic, va protagonitzaàEscamot. Altres actors habituals en la filmografia de Soderbergh sónLuis Guzmán (Un embolic molt perillós,The Limey iTraffic) iDon Cheadle (Un embolic molt perillós,Traffic,Ocean's Eleven,Ocean's Twelve iOcean's Thirteen). No obstant això, l'actor que ha protagonitzat no menys de sis de les pel·lícules de Soderbergh és George Clooney, amb qui és copropietari de la companyia de produccióSection Eight Productions. La companyia va produir els èxitsLluny del cel,Insomnia iSyriana, així com les pel·lícules dirigides per ClooneyConfessions of a Dangerous Mind iBona nit i bona sort.
Soderbergh sovint actua com el seu propidirector de fotografia sota el pseudònim dePeter Andrews i ocasionalment com el seu propieditor sota l'àlies deMary Ann Bernard. Mentre rodavaTraffic, Soderbergh volia ser acreditat com a «editor de fotografia i director». No obstant això, elSindicat de Guionistes dels Estats Units no permetria un altre crèdit a part del de guionista. Com que Soderbergh no volia que el seu nom fos usat més d'una vegada, va adoptar el pseudònim Peter Andrews, el primer i segon nom del seu pare.
El 2009, una pel·lícula deWarner Bros va tenir Soderbergh treballant al costat deMatt Damon de nou.The Informant, una història veritable, protagonitzada per Damon en el paper deMark Whitacre, un informant corporatiu. Whitacre va usar equip d'enregistrament per dos anys i mig per al FBI en la companyiaArcher Daniels Midland, en un dels casos més grans de fixació de preus en la història. El guió va ser escrit per Scott Z. Burns basat en el llibre deKurt Eichenwald,The Informant.
