| |||||
| Tipus | municipi de Bèlgica imunicipi belga amb títol de ciutat | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Bèlgica | ||||
| Regió | Valònia | ||||
| Província | província de Lieja | ||||
| Districte | districte de Verviers | ||||
| Capital | Stavelot | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 7.145(2018) (83,99hab./km²) | ||||
| Idioma oficial | francès (oficial) | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 85,07 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
• Mayor of Stavelot(en) | Thierry De Bournonville(en) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 4970 | ||||
| Fus horari | |||||
| Prefix telefònic | 080 | ||||
| Lloc web | stavelot.be | ||||
  | |||||
Stavelot (envalóStåvleu,[1] enalemanyStablo) és unaciutatbelga de laprovíncia de Lieja, situada a l'aiguabarreig de l'Amblève amb l'Eau Rouge. Té uns 6.600 habitants.[2]
Vegeu tambéPrincipat de Stavelot-Malmedy
La ciutat va créixer a l'entorn de l'abadia, que el monjoRemacle va fundar vers648, a demanda del reiSigebert III d'Austràsia i del seumajordom de palauGrimoald. Aviat, l'abat va ser consagrat bisbe, cosa que li va donar una autonomia quasi total del bisbe deMaastricht i més tard deLieja. Fins al1794, Stavelot va ser la capital delPrincipat de Stavelot-Malmedy dins delSacre Imperi Romanogermànic. L'abat de la doble abadia n'era el príncep amb les mateixes prerrogatives que unpríncep bisbe.
La ciutat fou annexada perFrança l'any1795. El1815, després deltractat de París, el rei dePrússiaGuillem III iGuillem I delsPaïsos Baixos van compartir el territori del principat, i l'Eau Rouge entre Stavelot i la seva ciutat bessonaMalmedy va esdevenir frontera d'estat. La ciutat ja havia perdut el seu paper polític després de l'annexió aFrança. De capital va esdevenir una ciutat perifèrica i a poc a poc va declinar. LaRevolució industrial del segle xix va passar-hi gairebé desapercebuda perquè els estats neerlandès i belga van preferir no invertir massa en la industrialització prop de fronteres força mòbils. Des de1830 va esdevenir belga.
Durant labatalla de les Ardenes, va haver-hi combats violents. La Primera divisió SS Panzer, conduïda pel coronelJoachim Peiper, va matar 130 civils a Stavelot i a la rodalia entre el 18 i el 20 de desembre de 1944. Al contrari de Malmedy, que va ser totalment destruïda, els edificis històrics de la ciutat no van sofrir. Tot i això, el29 de juny de1998, un camió carregat de pintures i detoluè va perdre el control en baixar cap a la ciutat: dues persones van morir i vint cases històriques van quedar destruïdes de resultes de l'explosió i l'incendi que hi va seguir.
.jpg)
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:StavelotAmay · Amel · Ans · Anthisnes · Aubel · Awans · Aywaille · Baelen · Bassenge · Berloz · Beyne-Heusay · Blegny · Braives · Büllingen · Burdinne · Burg-Reuland · Bütgenbach · Chaudfontaine · Clavier · Comblain-au-Pont · Crisnée · Dalhem · Dison · Donceel · Engis · Esneux · Eupen · Faimes · Ferrières · Fexhe-le-Haut-Clocher · Flémalle · Fléron · Geer · Grâce-Hollogne · Hamoir · Hannut · Héron · Herstal · Herve · Huy · Jalhay · Juprelle · Kelmis · Lieja · Lierneux · Limburg · Lincent · Lontzen · Malmedy · Marchin · Modave · Nandrin · Neupré · Olne · Oreye · Ouffet · Oupeye · Pepinster · Plombières · Raeren · Remicourt · Saint-Georges-sur-Meuse · Saint-Nicolas · Sankt-Vith · Seraing · Soumagne · Spa · Sprimont · Stavelot · Stoumont · Theux · Thimister-Clermont · Tinlot · Trois-Ponts · Trooz · Verlaine · Verviers · Villers-le-Bouillet · Visé · Waimes · Wanze · Waremme · Wasseiges · Welkenraedt |  | |
