Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Stari Grad

Coord.:43° 11′ 27″ N, 16° 35′ 39″ E / 43.1909331°N,16.5942108°E /43.1909331; 16.5942108
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaStari Grad
Imatge
Tipusciutat de Croàcia ipolisModifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 43° 11′ 27″ N, 16° 35′ 39″ E / 43.1909331°N,16.5942108°E /43.1909331; 16.5942108
EstatCroàcia
ŽupanijaComtat de Split-DalmàciaModifica el valor a Wikidata
Capital de
Conté la subdivisió
Població humana
Població2.772(2021)Modifica el valor a Wikidata (52,5hab./km²)
Geografia
Superfície52,8 km²Modifica el valor a Wikidata
Banyat perStarigrad Bay(en)Tradueix iHvar Channel(en)TradueixModifica el valor a Wikidata
Altitud0 mModifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
PatrociniSant RocModifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal21460Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic021Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webstari-grad.hrModifica el valor a Wikidata

Stari Grad(croat) oCittavecchia(italià) és una ciutat petita al costat nord de l'illa deHvar, aDalmàcia (Croàcia).[1] El seu municipi té una població de 2.817 habitants (2001), amb 1.906 a la mateixa ciutat, mentre que la resta estan repartits en quatre pobles:Dol, Rudina, Selca Kod Starog Grada i Vrbanj.

Stari Grad, literalment 'Ciutat Vella', va ser el lloc amb assentament humà més vell de l'illa, i una de les primeres de totes les illesadriàtiques. Primer va ser poblat per una cultura indígena que parlava un llenguatge indoeuropeu i posteriorment pels antics grecs. Ha estat declaradaPatrimoni de la Humanitat per laUNESCO l'any 2008.[2]

Església de Sant Ivan

En destaca el primer baptisteri cristià al costat de l'església medieval de Sant Ivan del segle xii i Tvrdalj, una residència d'estiu de Petar Hektorovic, al mig de la ciutat.

Hi ha també dues esglésies d'estilrenaixentista: la de Sant Roc del1569 i la de Sant Jeroni. La parròquiabarroca es construïa elsegle xvii. El monestir dominicà es fundà el1482, però es cremava en el temps dels atacs turcs el1571. Més tard es renovava i s'enfortia.

El paisatge cultural agrícola de la plana de Stari Grad va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 2008, resta pràcticament intacte des que va ser colonitzat per primera vegada pels grecs jònics arribats de l'illa de Paros, en elsegle iv aC. És una reserva natural, un paisatge de vinyes i oliveres que s'ha mantingut intacte des de l'època grega fins avui. Inclou antics murs de pedra i ornaments amb petits refugis de pedra, testimonis de l'antic sistema geomètric de divisió de terres utilitzat en l'antiguitat pels grecs de la ciutat i els que habitaven al camp.

Història

[modifica]

Faros (Pharos) fou una illa de la costa d'Il·líria que fou colonitzada (385 aC) pels grecs deParos (iDionís el Vell deSiracusa) que li van donar el nom de la seva pròpia illa que després es va canviar aPharos. El229 aC, durantla guerra entre Roma i Il·líria, el grecDemetri de Faros, suposat amant de la reina Teuta, va negociar amb els romans a esquena de la reina i va aconseguir conservar una part important del regne. Teuta va morir el228 aC i Demetri es va fer amb la regència; alguns actes de pirateria i les relacions de Demetri amb elRegne de Macedònia el van fer sospitós als ulls dels romans i el219 aC els romans, dirigits per L. Emili, van ocupar l'illa de Pharos i van deposar Demetri. La capital era al nord de l'illa i es deiaPharos, que fou després Stari Grad i per als italiansCitta Vecchia. La ciutat de Hvar és a la costa sud-oest. Després de la caiguda de l'imperi l'illa va romandre per molt de temps en mans dels pirates narentins. L'illa es diu en eslauHvar i en italiàLesina.[3]

Referències

[modifica]
  1. Zann, Lenore «Croatia: Journey to my ancestral home» (en anglès). The Chronicle-Herald [Halifax, Nova Scotia, Canada], 30-01-2015 [Consulta: 1r febrer 2015].
  2. Centre, UNESCO World Heritage. «Stari Grad Plain» (en anglès). [Consulta: 28 gener 2021].
  3. Boucher James, Edward. «Pharos, Φάρος». A:Dictionary of Greek and Roman Geography, illustrated by numerous engravings on wood. Londres: Walton and Maberly & John Murray, 1854. 
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Stari Grad
  • Vegeu aquesta plantilla
Dalmàcia
Comtat de Lika-Senj
Comtat d'Ístria
  • Vegeu aquesta plantilla
Viles del comtat de Split-Dalmàcia
Ciutats: · Hvar · Imotski · Kaštela · Komiža · Makarska · Omiš · Sinj · Solin · Split · Stari Grad · Supetar · Trilj · Trogir · Vis · Vrgorac · Vrlika
Pobles: · Baška Voda · Bol · Brela · Cista Provo · Dicmo · Dugi Rat · Dugopolje · Gradac · Hrvace · Jelsa · Klis · Lećevica · Lokvičići · Lovreć · Marina · Milna · Muć · Nerežišća · Okrug · Otok · Podbablje · Podgora · Podstrana · Postira · Prgomet · Primorski Dolac · Proložac · Pučišća · Runovići · Seget · Selca · Sućuraj · Sutivan · Šestanovac · Šolta · Tučepi · Zadvarje · Zagvozd · Zmijavci
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Stari_Grad&oldid=26401907»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp