 | Aquest article o secció nocita les fonts o necessita més referències per a la sevaverificabilitat. |
Laspace opera,òpera espacial oopereta espacial és unsubgènere de ficció on es relaten històries sobreaventures tractades de formaromàntica i que en la major part dels casos tenen lloc a l'espai. Es pot considerar laspace opera com la continuació natural de lesnovel·les d'aventures sobre escenaris exòtics i llunyans de l'espai però privat de l'element especulatiu propi de laciència-ficció. Els personatges solen pertànyer alsarquetips d'heroi i malvat, i elsarguments típics tracten sobre viatges estel·lars, batalles o imperis galàctics, exhibint vistosos assolimentstecnològics.
A vegades, l'òperaespacial s'utilitza com un terme en sentit pejoratiu per referir-se a la ciència-ficció de malaqualitat, però en general només descriu un gènere en particular dins de la ciència-ficció, sense capjudici de valor.
L'escriptor Wilson Tucker va utilitzar per primera vegada el termespace opera el 1941 per referir-se al que ell percebia com a vicis i clixés de la ciència-ficció del seu temps, fent al·lusió al gènere de leswestern operes (operes de l'oest), molt populars al començament delsegle XX alsEstats Units.[1]
Com fan notar David G. Hartwell i Kathryn Cramer a la seva antologia de space operesThe Space Opera Renaissance (2006), "no hi ha consens sobre el que és laspace opera, quins autors són un millor exemple d'ella o fins i tot quins treballs quedarien englobats en ella."[2] Els autors ressalten que laspace opera ha tingut diferents claus i definicions al llarg de la seva història, que s'han vist afectades per lapolítica literària del moment. El que ara es coneix com aspace opera és el que es solia anomenar fantasia científica, mentre que allò al que originalment es coneixia amb el terme ha deixat d'existir.
En la seva forma més familiar, el gènere és un producte de les revistespulp dels anys 1920-1940. La ciència-ficció en general va nodrir-se del gènere pulp i d'aventures, elwestern i històries en emplaçaments exòtics com Orient o Àfrica, i laspace opera no és una excepció. Existeixen nombrosos paral·lelismes entre les naustradicionals i lesespacials, entre elsexploradors de l'èpocacolonialista i els exploradors de l'espai, entre elspirates marítims i els pirates espacials, etc. Laspace opera clàssica és una transposició dels vells temes dels llibres de vaquers, owesterns, a la ciència-ficció, reemplaçant elrevòlver Colt per la pistolalàser, el cavall per lanau espacial, lafebre de l'or pels miners delsasteroides, etcètera. El major auge del subgènere es va donar durant l'edat d'or de la ciència-ficció, a la dècada de1940. D'alguna manera, va ser laspace opera la que va donar mala fama a la ciència-ficció, donat que la major part dels seus exponents eren de baixa qualitat literària.
Unanovel·la molt primerenca de proto-ciència-ficció podria ser també considerada la primeraspace opera. Es tracta deEdison's Conquest of Mars de Garrett P. Serviss, publicada el1898, i encara que precedeix el terme space opera conté tots els clixés que el caracteritzen: naus espacials, viatge a altres planetes, cotxes voladors, batalles contra malvats alienígenes, armes militars de gran potència destructiva,donzelles en dificultats, i fins i tot una primera aparició delraig desintegrador.
El prototip despace operapulp és la novel·la d'E. E. SmithThe Skylark of Space (publicada per primer cop a Amazing Stories el1928), en la qual uncientífic construeix una nau espacial i viatja amb una companya femenina a la recerca de civilitzacions alienígenes i a lluitar contra un poderós enemic. La sèrie més tardana de Smith, Lensman, i el treball d'Edmond Hamilton i Jack Williamson als 1930 i 1940 van ser molt populars entre els lectors i molt imitats per altres escriptors. Van ser aquests imitadors els que van inspirar a Tucker i altres fans a usar l'etiqueta per denominar a aquesta producció.
Laspace opera va entrar en decadència després que la ciència-ficció abandonés la fixació en l'aventura i la tecnologia per endinsar-se en l'estudi de lessocietats futures, a partir de lanova ona, a la dècada de1960. Amb el temps, l'anàlisi dels millors exemples del gènere ha portat a una re-avaluació del terme i a una resurrecció de laspace opera. Escriptors comPoul Anderson i Gordon R. Dickson han mantingut el gènere d'aventura espacial de grans dimensions viu durant els 50, seguits per -entre molts altres - M. John Harrison i C. J. Cherryh als 70 iIain M. Banks, Lois McMaster Bujold, i Paul J. McAuley als 80. Passada la borratxera de lanova ona, la literatura de ciència-ficció va començar a tornar als vells temes (a excepció del cyberpunk), encara que amb una mirada més madura. Amb el temps el termespace opera ha deixat de tenir aquesta connotació negativa per passar a definir un tipus de novel·la concret, encara que el subgènere segueix sent percebut com unestereotip de la ciència-ficció.
En el terrenycinematogràfic, el final de l'edat daurada de laspace opera el va marcar la pel·lícula2001: Una odissea de l'espai, mentre queStar Wars (en el fons una resurrecció de les històries dominicals deFlash Gordon de la dècada de 1940) va fer tornar el gènere amb glòria i majestat, i des de llavors segueix tenint èxits.
Sèries de ciència-ficció de gran popularitat comStar Trek,Babylon 5 iStargate són en general classificades comspace operes essent l'exploració espacial, les guerres entre imperis galàctics i les aventures arran del contacte entre civilitzacions el tema central.
Les històries solen estar situades a l'espai exterior o en unplanetafictici. Per evitar que la història es torni avorrida, els personatges d'aquestes històries gairebé sempre són capaços de viatjar distàncies il·limitades en relativament molt poc temps, i les sevesnaus no es veuen afectades per complicacions com la necessitat de desaccelerar abans de detenir unvehicle que ha viatjat avelocitats properes a la de la llum, o la necessitat d'una font de poder capaç de proporcionarenergia a una nau que pot desenvolupar tals velocitats (a part de l'energia necessària per a altres funcions característiques d'aquestes naus, com un sistema d'armament).
Els planetes que apareixen en històries d'òpera espacial sovint són capaços de sostenir el funcionament de l'organismehumà i estan poblats per éssers exòtics. És comú trobarcivilitzacions alienígenes similars a algunes civilitzacions antigues de laTerra, com lacivilització egípcia,grega ovikinga, però adornades amb alguns tretsfuturistes. Aquestes civilitzacions extraterrestres gairebé sempre estan formades per éssers antropomòrfics o per humans d'aspecte estrany, que són capaços de parlar l'idioma dels protagonistes.
Alguns dispositius típics que es troben en aquestes històries són les pistoles de rajos, els vehicles voladors o naus per a un tripulant, així comandroides iginoides.
